“És inadmissible la falta de diàleg amb Catalunya”

Sí que es pot. El que passa és que se n'ha d'estar convençut i no es pot banalitzar. Després del franquisme, es va continuar amb pràctiques de corrupció i no és fins al 1994, amb tots els escàndols de Filesa i d'altres, que es posa en marxa una regeneració, que es creen instruments, però va faltar encara aquesta convicció i no es van aplicar.

Crec que el poder judicial està fent ara el paper que li correspon. Falta la classe política, que ha pres iniciatives, però no prou.

A Espanya mai s'ha iniciat cap causa d'investigació penal, ni tan sols en la revisió dels judicis sumaríssims a Ruano, Grimau i Puig Antich. No s'ha remenat res. Quan la llei de memòria històrica (2007) tot just va tocar alguns aspectes per declarar il·legítims aquests judicis –no per anul·lar-los–, el principal partit de l'oposició, el PP, es va abstenir, i el 2011 es va negar a seguir-la aplicant. Quan el 2006 les víctimes prenen la iniciativa judicial i jo intento iniciar aquesta investigació, la resposta de l'Audiencia Nacional va ser fulminant i va arxivar la causa. Fins i tot s'inicia una causa contra mi, se'm suspèn de funcions i després se m'absol, però se'm diu que no hi torni. I, al final, el Tribunal Suprem decideix que no es torni a obrir cap investigació en aquest sentit. Les víctimes queden del tot desemparades.

A Terra Lliure se la investigava per delictes de terrorisme, i quan els imputats van acceptar la conformitat de la sentència, es parlava de banda armada, no apareixia el terme independentisme. Tenia indicis abundants que la comissió pròxima d'atemptats exigia una intervenció i vaig ordenar una sèrie de detencions. L'aplicació de la legislació i del Codi Penal es va fer conforme a dret. Quant a les denúncies presentades davant del jutge central d'instrucció número 5 –el meu–, es van plantejar davant la jurisdicció ordinària, el jutjat d'instrucció número 22 de Madrid.

Estic d'acord que no hi va haver investigació i que s'hauria d'haver fet. El que no puc reconèixer és cap responsabilitat, perquè aquesta investigació no corresponia al meu jutjat, on sí que vam recollir en algunes declaracions els maltractaments. Gràcies a això, es pot començar a investigar. El que va passar, i això és una autocrítica al sistema judicial espanyol, és que tot allò relacionat amb maltractaments i tortures en l'aplicació de la legislació antiterrorista no va ser objecte d'atenció durant molt temps, i ho hauria d'haver estat.

No, no. Ho dic clar i amb contundència. S'està cometent un greu error utilitzant el Codi Penal per substituir el que ha de ser el debat polític i desenvolupant pràctiques de joc brut que, si es demostren, serien gravíssimes. És inadmissible que no hi hagi aquest debat polític, que no hi hagi diàleg. Fa massa temps que el govern està absent de tota la dinàmica que s'està produint a Catalunya i que, agradi o no, existeix. Al dret penal, s'hi ha de recórrer quan no hi ha altre remei. Però és que aquí s'han establert, ja no línies vermelles, sinó murs infranquejables per no debatre un tema que és aquí i s'hi quedarà. Jo estic a favor del dret a l'autodeterminació i de lluitar i debatre políticament sobre això. L'únic límit és l'ús de la violència.

Si és això el que correspon després d'un debat exhaustiu i profund, per què no? Però sempre amb garanties, que sigui participatiu, que s'expliquin bé les posicions i que es debati dins de la legalitat.

Fer-lo contra la legalitat és molt complicat i determina una de les parts a facilitar l'accés a vies repressives. És un camí perillós per a tothom. Jo sóc dels que pensen que, abans de prendre una iniciativa, cal diàleg.

Em fa molta pena. No puc assumir tranquil·lament quatre anys més del que ha estat una experiència nefasta per a Espanya. Per això entenc el PSC, que diu que votarà que no, perquè això és coherència.