Política

MIQUEL ICETA

Primer secretari PSC

“Si el govern desobeeix, ara sí que el xoc de trens està servit”

“Algú va voler desautoritzar tant el líder que ara hem quedat sense líder. I això no deu ser culpa ni de Podem, ni del PP ni de ningú més que de nosaltres mateixos”

“Si jo fos Homs, demanaria que es votés a favor del suplicatori; no voldria deixar sols els meus companys”

A alguns periodistes els recordo que el PSC hi és, i que és més que la CUP, que el PP i que CSQP Si jo fos la gestora del PSOE, ara no se m'acudiria demanar a Pedro Sánchez que s'abstingui
Vist l'espectacle del darrer, hem de mirar que aquest comitè federal sigui ordenat, democràtic i digne El no a Rajoy del PSC és inamovible. Del tot. I, si cal, quedaré sol defensant-lo
A Parlon li han dit “ara no”. [...] Amb ella arribarem a un acord, perquè tots dos el volem Si el PSOE creu que això implica un canvi en la relació, doncs haurem de parlar de quin canvi volen
Si Susana Díaz vol liderar el PSOE, haurà d'integrar visions d'Espanya que no siguin només la seva
Forcadell no està dinamitant l'Estat, però està vulnerant les resolucions del TC, i ella ho sap
Citen Gandhi [...], però aquí es vol desobeir sense que hi hagi sancions. És ben estrany
No participarem en actes contra el judici pel 9-N. Era un risc que eren conscients que corrien
Puigdemont vol arribar fins al final, però l'escenari de la desobediència és molt complicat

Amb un 54% dels vots (per sobre del 46% obtingut per Núria Parlon), Miquel Iceta va ser reelegit el cap de setmana passat primer secretari del PSC. N'està satisfet, tot i que, gairebé sense temps per reflexionar sobre com ha de gestionar aquest resultat, ja es troba immers en la polèmica suscitada arran de la investidura de Mariano Rajoy i les discrepàncies entre el PSC i el PSOE.

En les primàries es va imposar a Núria Parlon. La seva va ser una victòria clara, però no una golejada.
El resultat reflecteix molt bé el que és el PSC, i tendeix a enfortir la visió que molta gent tenia: “No ens feu triar, poseu-vos d'acord, perquè sou molt complementaris”, ens deien. La veritat és que és un bon resultat des de tots els punts de vista. I hem demostrat una cosa: es poden fer unes primàries competitives i competides sense que això creï esquerdes. I això no és fàcil.
A Parlon, els votants li han dit “no”? O li han dit “ara no”?
Jo crec que li han dit “ara no”. O “comenceu a caminar”, que és més positiu.
Treballaran en equip? Acabaran amb un acord?
Sí. N'estic convençut. La veritat és que no hem començat a parlar, perquè algunes qüestions urgents han passat al davant; ara tenim l'agenda molt marcada per la investidura de Rajoy i la relació amb el PSOE. Però estic convençut que l'acord amb Parlon hi serà, perquè tots dos ho volem.
Al PSC, la continuïtat s'ha imposat a la renovació.
Però la meva és una continuïtat, una experiència, en què també he demostrat alguns cops amagats que ajuden a relligar amb coses més actuals des del punt de vista de les formes. En aquesta societat de la comunicació, crec que jo he aparegut com un comunicador conegut, i a més amb gags nous.
Li han premiat una manera de fer, vol dir?
En part han premiat que em posés al capdavant en moments en què ningú ho volia fer. I crec que han premiat un esforç que no és només meu, sinó de moltíssima de gent, per superar una crisi que havia estat molt profunda.
És curiós que els canvis ara els hagi de capitanejar algú que fa trenta anys que passeja per Nicaragua...
Qui millor? Potser és un símil massa forçat, però quan a vostè li han de fer una operació a cor obert segur que tria un metge amb garanties, no?
Vostè és una garantia?
Una mica sí. Però el partit també ha dit amb el resultat que ens vol a tots dos. I això encara dóna més garanties. La garantia de l'experiència, però també la garantia de la saba nova i de la innovació.
Ja s'han venut la seu del carrer Nicaragua, no?
Sí. I ara estem esperant el permís d'obres de la nova seu, al carrer Pallars, al Poblenou.
La seu de Nicaragua és una metàfora del que ha passat al PSC? Ja no és el que era?
Sí. Clarament. El PSC no és avui un partit tan gran com abans i, per tant, ha d'assumir una nova dimensió precisament com a requisit previ per aspirar a tornar a ser més gran. No hi ha res pitjor –i també és un símil una mica trist– que les nobleses d'alguns països a l'exili es vagin venent les joies ignorant la seva situació, o fent veure que la ignoren. No hi ha res pitjor que no acceptar la teva nova realitat, perquè, si no, no pots fer el salt per tornar a ser on eres.
La realitat és dura; el PSC ha perdut milers de vots.
Sí. Però la realitat també és que en tenim més de mig milió. De tant en tant, a alguns periodistes els he de recordar que tenim més pes que la CUP. Perquè a vegades es dóna molta importància al que diu la CUP, que no dic que no en tingui, però el PSC és més que la CUP, més que el PP i més que CSQP. I no perquè sí. No perquè li toqués en una rifa, sinó perquè ho van voler els electors. I el PSC està governant en molts ajuntaments, entre els quals els de les quatre capitals catalanes.
Així, ja estan bé?
No. Estem malament. Però n'hi ha que es pensen que ja no hi som, i no és així. Hi som, amb força i amb ganes.
De 25 diputats al Congrés que havien tingut, ara en tenen set. Aquests set es mantindran ferms en el no a Rajoy, passi el que passi en el comitè federal del PSOE?
Estic convençut que sí.
Què els explicarà en el comitè federal?
Els explicaré les raons del no, que, per mi, són no compartir el projecte econòmic i social del PP, i no veure'l capaç ni amb voluntat suficient per lluitar contra la corrupció. Deixar que governin, inevitablement, ens privarà igualment de marge per fer d'oposició, perquè constantment s'estarà apel·lant a la responsabilitat dels socialistes per aprovar el límit de despeses o els pressupostos... Tot això aconsella no votar la investidura ni abstenir-se. Així mateix, hi ha una raó molt específicament catalana: nosaltres també fem responsable el PP de la falta de diàleg, que, per nosaltres, és el requisit previ per intentar solucionar el problema català, o el problema espanyol.
El problema espanyol?
És que sovint parlem del problema català, i jo crec que no és un problema català: és un problema espanyol. Hi ha, per tant, dos problemes espanyols. I l'encaix de Catalunya n'és un. Aquest any, que a Catalunya és l'any de les decisions, del referèndum o d'unes eleccions constituents, en què hi ha en joc moltes coses, nosaltres no podem aparèixer al costat del PP. Ni tan sols amb una abstenció. Jo el que vull és bastir ponts. En l'any decisiu en què entrarem, els socialistes no podem aparèixer al costat ni d'uns ni d'uns altres. Hem de refermar la posició pròpia.
Està disposat a quedar sol en el comitè federal defensant el no a Rajoy?
Sí. Si cal, quedaré sol. I també els diré que nosaltres som en un territori on gairebé el 48% dels ciutadans han votat forces independentistes. Estem sols a Catalunya? No, no estem sols. Som on som. Som a Catalunya, a la comunitat on en aquests moments es donen les tensions polítiques més fortes.
Potser el que vostè viu és conseqüència del fet que en realitat el PSOE, com el PP, tampoc entén el que està passant a Catalunya.
Jo crec que el PSOE ho entén bastant. Crec que entén que la situació de Catalunya és diferent, però jo també entenc que té molt difícil d'assumir que, amb un tema així, d'aquesta transcendència, hi pugui haver qui defensi un vot diferent.
I doncs?
Jo els he dit que a vegades arribes a un punt en què no hi ha solució. El PSC no pot fer una altra cosa, i ells, probablement, tampoc poden acceptar-ho amb naturalitat. Per tant, ho haurem de gestionar políticament.
Aquesta setmana deu haver rebut trucades de tothom.
De molta gent. I a molts altres els he trucat jo. Perquè, si alguna cosa ens podem autocriticar tots plegats, és la falta de diàleg suficient. Això, en part, és el que hi ha darrere de la topada que es va produir en el comitè federal anterior i darrere de la renúncia de Pedro Sánchez. No sempre parlem prou i, per tant, el que jo vull és que ningú pugui dir que no hem parlat, que no ens hem explicat, que no hem posat els arguments damunt la taula.
Haver-se reunit amb el president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, a mitjan d'aquesta setmana, no els ha servit de res.
Ell considera que al Partit Socialista li anirien fatal unes terceres eleccions i que, per tant, d'alguna manera s'ha de permetre la investidura de Mariano Rajoy. Nosaltres pensem que al PSOE no li convé deixar que Rajoy continuï governant, i ens estimaríem més que es convoquessin unes terceres eleccions. En qualsevol cas, el PSC, ateses les circumstàncies especials que hi ha a Catalunya, no podrà acompanyar el PSOE. Sigui quina sigui la decisió que el PSOE prengui.
El portaveu de la gestora, Mario Jiménez, ha dit que, depèn del que passi, la relació entre el PSOE i el PSC “quedarà en l'aire”.
Per no sobreescalfar-me, sovint intento mirar-me les coses amb un punt de perspectiva. No sé exactament què va dir Jiménez, però entenc que, per a ells, la posició del PSC no sigui una cosa normal, habitual i fàcil d'entomar. Diuen que haurem de revisar les coses? Doncs potser sí.
La mà dreta de Susana Díaz, Juan Cornejo, va insinuar que potser els diputats del PSC haurien de tornar les actes.
Recorda un dels eslògans que utilitzàvem quan es va presentar Carme Chacón? Fem fora Rajoy. No hi ha gaires matisos. Aquest Fem fora Rajoy a nosaltres ens impedeix votar-lo. I repeteixo: hi ha el tema català, que per a mi és importantíssim. Nosaltres no podem aparèixer, l'any del xoc de trens, enfilats en cap de les dues locomotores.
Aquests darrers dies, vostè mateix ha posat com a exemple de discrepàncies internes una votació dels socialistes aragonesos sobre el tema de l'Ebre en què van trencar la disciplina de vot i no va passar res. Podria ser el cas?
Ja és el que a mi m'agradaria, ja... Però hi ha molta gent al PSOE que diu: “Home, no ho compareu. Hi ha coses i coses.” I també tenen raó. El que passi a partir d'ara dependrà més d'ells que de nosaltres. Nosaltres no volem canviar la relació que tenim amb el PSOE. Ara bé, si ells consideren que tot això implica un canvi de la relació, doncs haurem de parlar exactament de quina mena de canvi volen. Perquè és veritat que les relacions entre dos són entre dos i, per tant, cap dels dos pot decidir unilateralment quina relació vol. S'ha d'acordar. S'haurà d'acordar.
La posició del PSC és, doncs, inamovible?
Sí. Em sap greu haver-ho de dir tantes vegades. Perquè ja ho vam dir i ho estem repetint cada dia. És inamovible. I els dos candidats de les primàries del PSC ho hem defensat.
Al PSC no hi ha partidaris de l'abstenció?
Sí, també hi ha gent que voldria que ens abstinguéssim. Però, ara per ara, aquesta és una posició, avui, molt minoritària. Molt respectable, però molt minoritària. Al PSC, el no a Rajoy és una posició amplíssimament majoritària, i no la podem canviar.
No és el mateix que va passar amb l'OTAN, allò de ‘De entrada, no'?
No. Ni de entrada ni de salida. No és un tema de caprici. No hi haurà un titular la setmana vinent que canviarà les dades. Ja m'agradaria. Si defensem una posició és perquè hi creiem, perquè n'estem convençuts.
Part de la fermesa amb què expressa i defensa la seva posició ve donada pel fet que sap que el PSOE també ho té molt complicat sense el PSC?
Jo ho crec, que el PSOE necessita el PSC. Però no és per això. Perquè molts conflictes ningú sap com comencen ni com acaben. Això no pot passar, diuen. I a vegades passa. Jo crec que el PSC sense el PSOE, i el PSOE sense el PSC, ho tenen fatal. Ara, vés a saber si, de cop i volta, passa allò de la cançó de Rocío Jurado, que diu que un dia “se nos rompió el amor de tanto usarlo”. Això de dir mai, mai dels mais... Mai ho saps. Per al PSC, no tenir un soci amb qui desenvolupar la proposta federal és quedar sense projecte, i per al PSOE també seria complicat quedar sense una referència política potent a Catalunya amb la qual mantenir una relació de fraternitat federal.
Li ho tornaré a preguntar: el no és inamovible fins i tot si hi ha una amenaça de trencament?
Sí. El no és inamovible. I a mi les amenaces no m'agraden, perquè crec que entre companys no tenen sentit. Jo entenc que algú digui: “Escolta, si vosaltres us encaparreu a votar en sentit diferent, haurem de replantejar les coses.” Ara, que em diguin d'entrada “si votes en sentit diferent, ho trencarem tot”, això no ho entenc. El PSOE s'equivoca abstenint-se. I això ho defensarem amb raons que tenen a veure amb la política espanyola i amb el paper del PSOE en la política espanyola. Però això és una decisió seva. El que és clar és que, per al PSC, aquest any, aparèixer al costat del PP és impossible. No ho farem.
Si el PSC vota no i el PSOE s'absté, això facilitaria igualment la investidura de Rajoy. Si tot plegat després acaba amb una amenaça de sanció als diputats del PSC per haver trencat la disciplina de vot i no passa res més, podria ser que els electors entenguessin que finalment només han estat fent teatre, no?
No. Jo crec que no. En política és veritat que a vegades pot semblar que hi ha escenificació. En aquest cas, però, si em permet l'expressió, el drama és evident.
Facilitar la investidura de Rajoy és sinònim de fer que Pablo Iglesias sigui el cap de l'oposició?
Intentaran que sigui així, però el PSOE s'hi resistirà. La investidura és important, però per al PSOE el més important arribarà després. Perquè la pressió sobre el PSOE serà brutal. Amb els pressupostos i amb altres decisions.
Sí que és cert, però, que anar a unes terceres eleccions deu ser sinònim també que el PSOE pugui acabar amb 50 diputats…
Si ara anéssim a eleccions, i ja em sap greu dir-ho, hi aniríem sent més febles en part per culpa nostra. Perquè algú va voler desautoritzar tant el líder que teníem al partit que ara hem quedat sense líder. Això no deu ser culpa ni del PP, ni de Podem ni de ningú més que de nosaltres mateixos. Una altra cosa és que, tot i això, el PSOE és fort. Si creu en si mateix, és més fort del que sembla. Li recordo que en les últimes eleccions tothom donava per fet el sorpasso, i no es va produir. No està escrit enlloc que si ara el PSOE tria un nou candidat hagi d'obtenir un mal resultat. El tema és anar a uns nous comicis, siguin ara o d'aquí a un temps, havent mantingut la coherència. I facilitar que governi Rajoy no és coherent. S'hauria d'haver deixat que el PSOE proposés una alternativa, i no pas escapçar la possibilitat d'intentar formar un govern alternatiu. Això ha deixat el PSOE sense arguments.
Aquesta desautorització del líder, convindrà amb mi que va ser un espectacle lamentable durant tot un cap de setmana…
Totalment d'acord. Lamentable. Per això hem de mirar que aquest comitè federal sigui ordenat, democràtic i digne.
No em va quedar clar, aquell cap de setmana de l'espectacle lamentable, qui manava més al PSOE: Susana Díaz? Felipe González? ‘El País'?
Entenc la pregunta..., però pensi que el socialisme andalús, dins del PSOE, representa un trenta o un quaranta per cent… És així. I, per tant, no és per cap conspiració universal o per cap combinació màgica que el socialisme andalús tingui tant de pes. És evident que hi té pes, i que és determinant. I és lògic. No cal dibuixar grans conspiracions, és una realitat. El partit socialista no es pot governar des de la seu de Ferraz sense connexió amb els territoris, i sense complicitats amb el lideratge. Hi ha equilibris i legitimitats que un ha de saber mantenir i cultivar.
Susana Díaz, doncs, té tots els números per ser escollida la nova líder socialista espanyola?
No ho sé. Això ho hauria de preguntar a ella, si ho vol ser.
Però creu que ho podria ser, si ella volgués?
Sí. Però, si vol liderar el PSOE, haurà de ser capaç d'integrar diverses visions d'Espanya que no siguin només la seva. Ara és la líder d'Andalusia, i fa el que ha de fer. Però, si arriba a tenir una responsabilitat d'àmbit federal, haurà de fer esforços per representar visions una mica més complexes i una mica més plurals. I això ho hauria de fer ella i ho hauria de fer qualsevol altra persona que volgués ser líder del partit. Sovint recordo als companys que l'executiva del PSOE es diu executiva federal, que el comitè es diu federal, que el congrés es diu federal… Això no és perquè sí.
Si el PSOE no sap ser federal amb si mateix, potser és que no és federal…
Aquesta és la prova del cotó fluix. Sí, té raó. També hi ha en joc això, en aquesta discussió. Entenc els seus arguments, i entenc que en aquest cas algú plantegi que una decisió del comitè federal del PSOE l'hem d'assumir tots. Però, en aquest cas, no és una croada entre el bé i el mal. El que crec, ja li ho he explicat abans, és que en aquest cas es donen unes circumstàncies que fan que nosaltres no ho puguem assumir. L'any del referèndum, el PSC no vol anar enfilat en cap de les dues locomotores.
Pedro Sánchez hauria de deixar l'escó?
És una decisió molt difícil. I a ell no se li pot demanar que vagi en contra de les seves conviccions i dels seus actes. Si jo fos la gestora del PSOE, no se m'acudiria demanar a Sánchez que ara s'abstingui. Si ell s'hi ha deixat la pell, intentant forjar una alternativa a Rajoy, ara no se li pot demanar que s'abstingui. Se'm faria estrany. I, si li ho demanen, no sé quina serà la seva decisió.
Els socialistes heu dit dues coses: que no sou partidaris de Rajoy i que no sou partidaris de judicialitzar la política. Finalment, però, fareu president Rajoy i votareu el suplicatori de Francesc Homs perquè pugui ser jutjat.
Primer: el PSC no farà Rajoy president. I segon: per a què serveixen els suplicatoris? Per evitar assumir responsabilitats? Se'm faria molt estrany que, pels mateixos fets, hi hagués uns responsables que fossin jutjats i uns altres que no. És una qüestió de coherència, també. I nosaltres fa més de trenta anys que votem sempre a favor dels suplicatoris…
Tampoc és ben bé així. Perquè, el novembre del 95, el Congrés va aprovar per 204 vots a favor, 122 en contra i 10 abstencions el suplicatori de José Barrionuevo perquè comparegués com a imputat pel cas GAL. I molts diputats del PSOE hi van votar en contra…
Però la instrucció era que es permetés, i d'això fa més de trenta anys…
Sí, però que en un cas tan greu com el GAL s'hi votés en contra i que ara es faci a favor per jutjar el 9-N…
El tema és un altre: els polítics poden estar per sobre de la llei? Oi que no? La no-concessió d'un suplicatori hauria de ser una cosa molt excepcional. Recordi que el que es jutja és el 9-N, per haver fet una consulta amb una llei que no permetia fer-la. El PSC es va passar tota la tramitació advertint-ho, que no es podria fer. I tothom se'n reia. Ens perdonaven la vida. Si algú de manera conscient decideix desobeir la legalitat, es fa molt estrany que ara es lamenti que la hi vulguin aplicar. Nosaltres no volem judicialitzar la política, però tampoc volem donar el missatge que els polítics estan per sobre de la llei i que les lleis poden no complir-se. Per això tampoc ens agrada que els polítics estripin les interlocutòries judicials.
Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau seran jutjats per haver posat les urnes al carrer el 9-N. Vostès el que diuen és: ells s'ho han buscat?
El que diem és que era un risc que ells eren conscients que corrien. I nosaltres el que no farem és sentir-nos ostatges d'una situació en la qual no hem tingut cap mena d'incidència. I no és només això: vam alertar uns i altres dels perills, i van decidir no fer-nos cas. Un no pot decidir no fer cas de la llei i després lamentar-se que la hi volen aplicar. És estrany que ara se'ns retregui a nosaltres el que fem quan ells van decidir desobeir la llei i assumir-ne les conseqüències. I, en el cas concret d'Homs, ho trobaria fins i tot injust. Nosaltres, d'acord, podríem no concedir el suplicatori i evitar que Homs fos jutjat. Però jo em pregunto: i llavors Mas, Ortega i Rigau serien jutjats pel 9-N i Homs no perquè és diputat a Madrid? Li ho dic a la inversa: si jo fos Francesc Homs, demanaria que es votés a favor del suplicatori, perquè no voldria deixar sols tres companys de govern fent front a un judici mentre jo aprofito un furt parlamentari per no fer-ho.
A Catalunya hi ha més de 400 ajuntaments denunciats formalment. La presidenta Forcadell serà denunciada; Mas, Ortega, Homs i Rigau estan pendents de judici; tots els consellers han estat advertits pel TC... Tampoc sembla una situació gaire normal…
Gens. El que passa és que no trobarà en el meu cas cap declaració que digui que es poden incomplir les lleis. Desobeir té conseqüències. El TC ha advertit abans d'algunes desobediències, i hi ha qui ha decidit desobeir igualment. N'hi ha dos que han decidit topar i nosaltres estem al mig.
Per tant, quan l'ANC o Òmnium facin una crida a mobilitzar-se en contra d'algunes imputacions o del judici pel 9-N, vostès faran de simples espectadors?
Sí. I tant. No hi participarem. Perquè això d'anar-se manifestant contra actuacions judicials… Nosaltres som partidaris de complir les lleis. Quan el semàfor es posa vermell, és millor aturar-se. Un no pot anar fent cas omís dels semàfors. Si una llei no t'agrada, no la pots infringir. Perquè qui decideix que una llei agrada o no? La legalitat i l'estat de dret són molt importants. I, si es volen canviar les lleis, hi ha maneres per fer-ho. Però no les pots incomplir. O, si més no, no les pots incomplir i esperar que després això no tingui conseqüències. No hi ha desobediència sense desobedients. I no hi ha desobediències sense conseqüències.
El president Puigdemont ha dit aquesta setmana en una entrevista que està disposat a anar a la presó per defensar el referèndum.
Per tant, això vol dir que ell no demanaria un suplicatori, no? A Puigdemont no se li acudiria demanar que no el jutgin. Sovint els independentistes han citat Gandhi. Gandhi mai va esquivar una sanció. Justament, de les sancions, ell en treia la seva força. Aquí no. Aquí es vol desobeir, però que no hi hagi sancions. És ben estrany.
Carme Forcadell està dinamitant l'Estat com diu la fiscalia?
Crec que no. Però està vulnerant resolucions del TC. I ella ho sap, i els lletrats del Parlament la van advertir. No es poden fer trampes al solitari. Si algú decideix desobeir requeriments del TC, després no pot fer cara d'estranyat quan arriben les conseqüències. Que jo no sigui partidari de la judicialització de la política no vol dir que estigui d'acord amb el fet d'incomplir la llei.
Ha parlat en diverses ocasions del xoc de trens. El veu venir?
Sí. Si la Generalitat decideix desobeir, com està fent, ara sí que el xoc de trens està servit.
Què és el xoc de trens?
Pot ser des de l'aplicació de l'article 155, que implica que les institucions de l'Estat seran les que donaran instruccions als funcionaris catalans, inclosos els Mossos, fins a conseqüències penals sobre les persones. Un xoc de trens és això. Un xoc de legalitat, sense arbitratge. Hi pot haver una gran topada. Perquè el 9-N, tal com va quedar clar en la declaració d'Homs, els dos governs encara es parlaven, i sentint Homs sembla que molt. Ara no. Aquest cop sembla que no serà així. I sembla que, per fer el referèndum, aquest cop hi haurà una participació activa del govern. Això agreujarà el problema.
Veu Puigdemont ferm en la seva decisió de celebrar el referèndum tant sí com no? O ho veu una estratègia?
El veig ferm. Crec que sí, que té voluntat de fer-ho. Jo crec que vol anar fins al final, tot i que ha dit sempre que tindrà la porta oberta al diàleg. No sé fins quan. Però no tinc cap dubte que vol anar fins al final. Jo sempre el burxo per intentar saber-ne més coses, però no pas perquè tingui cap dubte que vol arribar fins al final. Però què passarà en aquest final si és un xoc de trens? Els Mossos d'Esquadra faran cas, per exemple, d'una ordre de l'Estat de retirar les urnes? Hi haurà mossos que ho faran i mossos que no? Què passarà amb els que no en facin cas? L'escenari de la desobediència és molt complicat.
Sentint-lo, tinc la sensació que vostè confia molt més en el fracàs dels altres, de la via que proposa el govern, que no pas en l'èxit del model federal…
Jo responc de 16 dels 135 diputats al Parlament i, a tot estirar, de 85 dels 350 diputats al Congrés. Mentre siguem aquests, som els que som. No és que ho deixem tot en mans del fracàs dels altres, és que nosaltres som els que som i no podem imposar el nostre model. I, d'aquí a un o dos anys, continuarem sent els que som.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona