Si no l'haguéssim denunciat, l'horror s'hauria multiplicat pel mil; mai no s'acabaria
Es mostra emocionada per l'oportunitat de conèixer personalment l'alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, guardonada com ella amb un dels premis Liberpress 2016: “Admiro la seva valentia per defensar la dignitat dels refugiats econòmics i polítics que arriben a Europa. Li hem de fer saber que estem al seu costat!” Qui així s'expressa és la periodista congolesa Caddy Adzuba, unes hores abans de rebre, aquest dijous a l'Auditori de Girona, el reconeixement per la seva coratjosa lluita contra la brutal violència de què són objecte al seu país milers de nenes i dones utilitzades com a camp de batalla d'una llarga guerra finançada per companyies multinacionals extractores de minerals de sang, especialment el coltan. Cap patiment humà, ni a la República Democràtica del Congo, ni a la porta d'entrada d'una Europa que es tanca en les seves pors, és aliè a aquesta activista del periodisme de la pau i dels drets humans que treballa amenaçada de mort i sota la protecció de l'ONU per haver portat arreu del món el testimoni d'un horror inimaginable de dones destruïdes físicament, violades pels seus fills, rebutjades per la comunitat...
Tot i la duresa de la situació, de les seves últimes intervencions públiques es dedueix una certa esperança.
És cert. S'estan produint canvis precisament perquè la dona s'està assumint com a protagonista de la seva vida. Ja no accepta jugar el paper de víctima d'un conflicte d'interessos, sinó que s'implica com a defensora dels seus drets al costat d'altres dones. És un gran pas fruit de molts anys de sensibilització.
Les violacions han disminuït?
Enteses com a arma de guerra, les violacions han disminuït. Es produeixen encara casos aïllats, però les dones han après a protegir-se: eviten els desplaçaments soles i es fan acompanyar quan van al camp o a buscar aigua, moment que aprofitaven els grups armats per cometre els crims. Ara, prenen moltes precaucions. Hi ha un veritable canvi de mentalitat, que afecta tota la societat.
Ja no es rebutja una dona que hagi patit violència sexual?
Abans, vivia en una humiliació permanent; era una deshonra per al grup, es creia que portaria malastrugança i tota mena de desgràcies. De mica en mica, els homes comprenen que l'únic culpable dels seus problemes és el violador i que s'han d'implicar a evitar les agressions.
Destruint la dona s'intentava destruir la comunitat?
Sí, aquesta ha estat una de les principals estratègies de la guerra: destruir la dona perquè és el suport de la família, la que porta els recursos. Amb la dona aniquilada, els homes i els nens eren reclutats per fer d'esclaus a les mines.
I darrere la guerra hi ha l'explotació dels recursos naturals.
No és cap secret. Molts informes i investigacions han confirmat que darrere els rebels del Congo, més ben armats fins i tot que l'exèrcit del país, hi ha multinacionals traient-ne benefici. Són les regles de l'espoli. Però, actualment, el govern fa autèntics esforços per desarmar els grups i pràcticament ja controla el 50% del territori miner. En conseqüència, comença a controlar també el circuit d'extracció i distribució del coltan i altres recursos i per això també minva la violència sexual. Finalment, es veu una mica de llum, en bona part per la pressió internacional.
Vostè com a periodista ha contribuït a difondre i combatre els crims. S'ha de prendre partit?
Prendre partit per la justícia, pels drets humans i per la pau i ser conscients del poder que tenen els mitjans de comunicació per construir i per destruir. Si no l'haguéssim denunciat, l'horror s'hauria multiplicat per mil; mai no s'acabaria la impunitat dels poderosos contra la població. La denúncia és l'essència del nostre ofici, com també ho és donar veu als qui no la tenen.
Per exemple, les persones que fugen de la guerra, de la pobresa? L'alcaldessa de Lampedusa ha aconseguit visibilitzar-ne el drama.
Com és possible que es permetin tantes morts al Mediterrani? Que no s'actuï damunt les causes que provoquen l'èxode? Comparteixo els valors de l'alcaldessa, els valors de la solidaritat que fan bategar el cor del món a favor de les persones.
