Fernández ja va renyar Iceta al juliol

Als dirigents socialistes els delecta repetir que “el PSOE és el partit que més s'assembla a Espanya”. Si això és així, la sessió que millor permetria auscultar els bioritmes peninsulars és un comitè federal del PSOE, i més des que els seus membres van inaugurar l'hàbit de filtrar selectivament el que es diuen a la cara a porta tancada a la planta baixa del carrer Ferraz, 70. Gràcies a una filtració interessada, per exemple, va transcendir al juliol que l'actual president de la gestora, l'asturià Javier Fernández, recelava del PSC ja abans que liderés el no a investir Mariano Rajoy.

Quan possiblement encara no sospitava que tres mesos després ell seria el president d'una gestora temporal de crisi, Fernández va assistir el 9 de juliol a una reunió del comitè federal del PSOE en qualitat de president d'Astúries i ja va protagonitzar un enfrontament dialèctic amb el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. Els socialistes catalans acabaven d'obrir la porta a debatre al seu congrés l'opció de fer una consulta a la canadenca en cas que la reforma constitucional que promou d'entrada el PSOE no fos aprovada pels catalans i, en nom de les veus més espanyolistes dels barons, Fernández va exigir la paraula per renyar Iceta en públic. “Vosaltres us havíeu oblidat del dret a decidir i ara, quan ho veig una altra vegada [a la premsa], no acabo d'entendre per què”, li va etzibar l'asturià a Iceta, fet que va desfermar una primera ovació dels membres del comitè federal.

El moment de màxima tensió d'aquell 9 de juliol a Ferraz, però, es va viure quan Fernández es va atrevir a desafiar la federació més important després de l'andalusa a trencar amb el PSOE si el seu full de ruta preveia una consulta a la canadenca. “Si aquesta proposta tira endavant [en el congrés del PSC], en aquest congrés hauríeu de revisar quina serà la vostra relació amb el PSOE”, va reptar Fernández a Iceta. La insinuació d'un divorci PSC-PSOE feta per Fernández va rebre una eixordadora ovació in crescendo per part de la majoria dels presents.

L'animositat que el president d'Astúries va exhibir amb els seus teòrics companys del socialisme català, en tot cas, no va sorprendre la delegació del PSC. Fernández ja havia ofert un tast del desdeny que li mereix Iceta quan aquest va obrir a l'abril un canal de diàleg amb el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech. “Tant de bo hi hagués més socialistes com Iceta”, el va elogiar el líder de Podem, Pablo Iglesias. Quan el ressò de la trobada entre Iceta i Domènech va arribar a les oïdes de Fernández, però, l'asturià no es va commoure i va airejar el seu desdeny: “A mi tant me fa el que pugui dir el líder del PSC.” “El model territorial és una qüestió que pertoca exclusivament als òrgans federals, la comissió executiva i el comitè federal”, li va recordar Fernández a Iceta.

Cent dies després d'aquell duel, Fernández –ara totpoderós cap de la gestora– i Iceta reviuran avui l'antagonisme liderant l'abstenció i el no a Rajoy, respectivament.