Òmnium recorda les lluites socials que han fet el país

Òmnium va presentar ahir una llarga campanya d'actes públics i de difusió per reconèixer les lluites socials i polítiques que han fet Catalunya tal com és. El dissabte 5 de novembre tindrà lloc a l'edifici central de la Universitat de Barcelona el fòrum Lluites Compartides, que porta el nom de la campanya.

S'hi parlarà dels refugiats amb Stop Mare Mortum i Proactive Open Arms; de la lluita per un habitatge digne amb testimonis del Somorrostro i la PAH; de la resistència antifranquista amb protagonistes de la Caputxinada; del moviment de la pau del 2003 amb Aturem la Guerra; de les lluites a favor dels discapacitats i contra el racisme; de les lluites ecologistes o de la Crida a la Solidaritat. El 20 de novembre es farà un homenatge a les víctimes del franquisme i a expresos a la presó Model, el darrer acte que la societat civil farà a l'edifici abans que es tanqui. Són els primers dos actes dels diversos que es faran arreu del país fins a l'abril de l'any vinent.

Ahir l'entitat triava simbòlicament el barri de la Marina del port, a la Zona Franca barcelonina, per presentar la campanya amb la presència dels experts i activistes que ajudaran a donar-hi forma: des d'activistes per la pau i el desenvolupament com Jordi Armadans i Arcadi Oliveres, fins a historiadors com Josep Fontana i Jaume Sobrequés, l'antropòleg Manuel Delgado i l'advocada Magda Oranich.

La historiadora local Esther Pardo explicava el perquè del barri triat. “Les lluites comencen a Can Clos” quan, a les darreries del franquisme tanquen les canteres de Montjuïc i l'Ajuntament les converteix en l'abocador municipal. El 1971 una pluja torrencial trenca un dels dics de contenció, la muntanya d'escombraries i fang s'esllavissa fins al barri i destrueix l'habitatge de vint-i-una famílies. La protesta organitzada força a construir l'abocador del Garraf, el 1972.

Si els Jardins de Can Farrero on ahir es presentava la campanya són un espai públic també és per la mobilització veïnal. Perquè l'antiga Indústries Farrero s'havia reconvertit en una immobiliària que venia “pisos amb jardí i el jardí era aquest parc”, concloïa Pardo. La historiadora del barri va voler recordar que fins al 1979 no hi havia aigua corrent a Can Clos i l'ambulatori més proper quedava a Sants. Amb ironia reivindicativa, va celebrar l'arribada de la línia L9 del metro, “que passa però no para” perquè encara no ha estat posada en servei: “Només volem que no ens costi més de mitja hora arribar a plaça Catalunya.” El filòsof Xavier Antich, un dels integrants del consell assessor, va recordar que la lluita per la cultura i la llengua catalanes no és l'única que ha construït Catalunya. També l'activisme en drets polítics, justícia, igualtat, llibertat i emancipació individual.

Arcadi Oliveres va fer un repàs des dels anys 60, quan “buscàvem la llibertat” enmig del franquisme i de l'“enorme pobresa” de la població, quan el moviment veïnal va reivindicar pobles i a barris. Als anys 80, “quan ens pensàvem que teníem el país arreglat, vam mirar cap al tercer món i el que vam veure ens va preocupar”.

Aleshores, recorda, els més rics del planeta tenien trenta vegades més riquesa que els més pobres. Avui, lamenta, són vuitanta-cinc cops més rics. També era l'època de la lluita contra l'OTAN. Trenta anys després, Oliveres afirma que són insuficients els 50 milions que la Generalitat destina a les beques menjador. Això sí, conclou, “l'exèrcit ens costa cada dia 52 milions contra un enemic inexistent”.