Política

Brussel·les allarga tres mesos més la suspensió de Schengen

La Comissió ho justifica perquè “encara queden un nombre significatiu d'immigrants irregulars” a Grècia

Àustria, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega mantindran els controls fronterers

La lliure circulació de persones a la Unió Europea continuarà suspesa tres mesos més. La Comissió Europea va donar ahir llum verd a cinc estats de l'espai Schengen per allargar almenys fins al febrer del 2017 el permís que tenen per aplicar controls fronterers. El temor de Brussel·les a una nova onada de refugiats cap al nord d'Europa impedeix, un any després de les escenes de caos a les estacions de tren de capitals europees com Budapest o Viena, que s'aixequin les barreres imposades. Àustria, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega, que tot i no ser a la UE forma part de l'espai Schengen, impedeixen de facto amb els seus controls que refugiats o immigrants irregulars puguin sortir de Grècia per entrar al cor d'Europa.

Tot i que la mateixa CE admet que les arribades al país hel·lè en els darrers mesos s'han reduït “significativament”, considera que encara no es donen les condicions per obrir totalment les fronteres interiors. “Aixecar els controls fronterers temporals podria, a aquestes altures, provocar un increment dels moviments”, alertava ahir Brussel·les, i afegia que a Grècia i als seus països veïns, especialment als Balcans, “encara hi ha un nombre significatiu d'immigrants irregulars”.

El drama, però, és que els 60.000 refugiats atrapats a Grècia des del tancament de l'anomenada ruta dels Balcans hi són per la incapacitat de la mateixa UE de complir els seus compromisos i distribuir-se'ls. Tot i que fa més d'un any que els estats van acordar un mecanisme de quotes per reubicar 160.000 demandants d'asil, per ara només han viatjat prop de 6.000 persones.

Alhora que recomanava mantenir els controls fronterers, la CE anunciava ahir un ajut de 15 milions d'euros per a la Creu Roja grega per donar roba als refugiats i garantir que “la gent que viu als camps estigui calenta i seca durant l'hivern”, segons va dir el comissari d'Ajut Humanitari, Christos Stylianides.

Fins ara, la Unió Europea ha pagat a Grècia 198 milions d'euros en el primer programa d'ajut humanitari destinat a un país del mateix club comunitari. Grècia, frontera exterior europea i aïllada de la resta de països, es converteix a poc a poc en un camp de refugiats gegant, en un altre mur per evitar que sirians, afganesos o iraquians arribin al cor d'Europa després que Brussel·les ja segellés amb Turquia un acord per frenar els creuaments des d'aquest país a través del mar Egeu.

I per si algú esquiva aquests dos filtres, ja hi ha a lloc, també, els controls interns renovats ahir: a la frontera terrestre entre Àustria i Hongria, entre Àustria i Eslovènia i entre Alemanya i Àustria, les connexions en ferri des d'Alemanya fins a Dinamarca, el creuament terrestre entre aquests dos països, els ports del sud i l'oest de Suècia, el pont d'Oresund i les connexions marítimes entre Noruega i Dinamarca, Suècia i Alemanya.

LA XIFRA

15
milions d'euros ofereix la CE per cobrir les necessitats d'hivern dels refugiats que viuen en camps a Grècia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia