Rajoy vol més sacrificis del PSOE
El candidat a la investidura colla els socialistes perquè vagin més enllà i s'impliquin en l'acció de govern
Adverteix que la seva primera obligació és aturar el procés
Ja no ve d'un pam. Si s'ha arribat fins a una abstenció que permetrà formar govern, el següent pas ha de ser el d'apuntalar-lo. Aquest és el missatge que Mariano Rajoy va enviar a les files socialistes en la primera sessió del debat d'investidura en la qual el candidat va oferir diàleg però, sobretot, va reclamar al PSOE un esforç addicional perquè el futur executiu espanyol no sigui “un simple tràmit”. En un discurs tant o més autocomplaent i ensopit que el que va pronunciar l'agost passat en el seu primer intent de revalidar el càrrec a La Moncloa, el líder del PP recordava als que fins ara havien estat alternativa de govern que el ciutadà no entendria que desbloquegessin la legislatura per començar a obstaculitzar la gestió de govern l'endemà mateix. En aquesta ocasió, Rajoy va procurar no acarnissar-se amb un PSOE que està immers en una guerra interna –fins al punt que el resultat de la votació de dissabte podria comportar sancions, dimissions i expulsions– però tampoc no va passar per alt la seva feblesa tot suggerint que, si el que necessiten és guanyar temps per no haver de tornar a les urnes en una llarga temporada, el que toca ara és forjar una aliança que vagi més enllà de facilitar-li la investidura.
Si gairebé en cap moment va dirigir-se directament al PSOE, bona part dels seus missatges el tenien com a únic destinatari. A ells va situar la pressió d'una “contribució responsable” a la governabilitat, tot advertint que l'estabilitat que ara es necessita només serà possible si “els grups assumeixen que no només l'interès dels espanyols, sinó el seu particular, reclama un executiu estable i eficaç”. Per tot plegat, advertia que podria semblar fins i tot un engany fer creure als ciutadans “que n'hi ha prou cobrint la vacant del govern perquè tot quedi resolt”.
Obert al diàleg
Tot i situar la pilota a la teulada del PSOE, Rajoy va admetre que no tindrà cap més sortida que el diàleg constant: “Tinc assumit que cada dia haurem de construir una majoria. I per això necessitem un govern obert al diàleg. Això és el que ofereixo”, incidia. Però, malgrat aquesta evidència, va ser prou hàbil per circumscriure l'oferta a qüestions molt genèriques, com ara la creació d'ocupació i el manteniment de l'estat del benestar. Només hi va haver referències explícites a configurar un acord d'estat per a l'educació, a una reunió immediata del Pacte de Toledo per discutir sobre pensions, a recuperar el diàleg social o a començar a posar fil a l'agulla al finançament autonòmic, amb la convocatòria de la conferència de presidents. Poc va dir pel que fa als eixos principals de la resolució del comitè federal del PSOE i que dilluns passat li semblaven força assumibles.
De fet, abans de deixar caure les ofertes de diàleg, havia alertat, de manera sibil·lina, que no acceptarà esmenes a la totalitat a l'obra de govern de la primera legislatura. Segons va dir: “Evitar que no es torni a un escenari de crisi dependrà de perseverar en la política econòmica que ens ha permès canviar el rumb i no fer marxa enrere en aquelles reformes que ens estan permetent crear mig milió de llocs de treball a l'any”, sentenciava en un to en què no dissimulava la seva satisfacció.
En el seu segon debat, la corrupció tampoc no li va ocupar gaire temps. I, de fet, en va fer una molt breu referència per allargar la mà a la resta de grups de la cambra per negociar la manera de posar fi a aquest fenomen prenent com a base les mesures acordades amb Ciutadans. “Faig aquesta invitació des de la humilitat i el reconeixement dels casos que han protagonitzat persones del meu partit, però també des de la certesa que en aquest camp ningú no pot presumir d'infal·libilitat”, subratllava.
A criteri dels grups de l'oposició, Rajoy no va oferir res de nou respecte al debat de l'agost i, a més a més, hi van afegir que les apel·lacions al diàleg arriben tard. Ell mateix es va remetre en alguns moments al pla que va desgranar fa dos mesos i que se circumscrivia al programa electoral del PP, amb l'afegitó dels acords que durant l'estiu va tancar amb Ciutadans i amb Coalició Canària.
El dirigent conservador, si més no, aquesta vegada va tenir cura de citar amb una mica més d'entusiasme el pacte amb Albert Rivera, atès l'enuig que va provocar en el líder del partit taronja el fet que Rajoy els hagués menystingut durant gairebé tota la seva intervenció i, sobretot, que hagués passat per alt la qüestió de la corrupció, una de les banderes polítiques de Rivera i que, en un principi, havia utilitzat per exigir el cap de Rajoy abans de facilitar una investidura d'un candidat popular. Ahir, fins i tot el conservador es va mostrar disposat a aplicar les 150 mesures firmades amb C's i que –en clau catalana– inclouen, entre d'altres, l'eliminació de la immersió lingüística; una reforma constitucional recentralitzadora o un pacte d'estat en defensa de la unitat d'Espanya.
De fet, pel que fa a Catalunya, Rajoy es va mantenir en la línia dura de la qual mai no s'ha apartat, però sense els escarafalls que havia fet en la sessió anterior. Si bé no es va estendre tant, va aprofitar per reclamar un front comú dels partits “constitucionalistes” i per solemnitzar el seu compromís que, en cap cas, mai no permetrà un referèndum i que combatrà tot intent d'independència.
Així, després de referir-se al terrorisme gihadista i a la necessitat de reforçar els acords establerts en matèria de lluita contra aquest fenomen, immediatament va esmentar l'assumpte català. “M'han de permetre que m'aturi en el repte més gran que té Espanya en aquests moments, em refereixo al desafiament secessionista.” En aquest punt, doncs, tampoc no es va obrir cap escletxa pel que fa a un futur horitzó de diàleg més enllà d'afirmar: “Estic disposat a buscar fórmules que acomodin millor la necessària solidaritat territorial”, però condicionades, això sí, a la renúncia al procés.