La terra no dóna treva

La tarda de dimecres, una forta tempesta colpejava el centre d'Itàlia. Llamps, trons i riuades d'aigua i fang s'havien apoderat dels estrets carrers dels pobles de la llera del riu Nera, a la província de Macerata. Al voltant d'un quart de vuit del vespre, un espetec eixordador va fer sortir tots els habitants fora de les cases, que van tremolar amb força. Era l'inici d'un sisme de 5,4 graus de magnitud, a 9 quilòmetres de profunditat. A poques desenes de quilòmetres d'allà, el 24 d'agost hi va haver l'epicentre del mortífer terratrèmol que va costar la vida a 298 persones. Els pobles de la riba del Nera també havien quedat afectats pel sisme de fa dos mesos i formen part de l'anomenada zona rossa, el territori que havia sofert els danys més greus.

Per tant, els edificis més inestables, tocats pel sisme de l'agost, ja no eren habitats i molts altres estaven apuntalats. Els veïns, que tot just començaven a recuperar una certa normalitat després del drama de l'estiu, no van tornar a entrar a casa seva. Aterrits, revivint moments d'angoixa i sota una intensa pluja, la majoria van decidir refugiar-se dins dels cotxes o als pavellons d'esports, apartats dels punts més perillosos, tement que hi hagués noves rèpliques.

Això els va salvar. Dues hores després, una sacsejada d'intensitat semblant a la del 24 d'agost, de 5,9 graus de magnitud, i a només 8,4 quilòmetres de profunditat, va tornar a colpejar la zona. Aquesta segona sacsejada violenta va ensorrar uns quants edificis, entre els quals, algunes esglésies i patrimoni històric mil·lenari. Va saltar el corrent elèctric i la zona va quedar aïllada, i va fer témer a la resta del país, que ho seguia amb neguit davant el televisor, una tragèdia com la de l'estiu. Afortunadament, però, el primer terratrèmol havia servit de manera providencial d'avís i no hi va haver cap víctima mortal ni ferits de consideració. Els equips de rescat, a més, aquest cop van ser més ràpids.

El rugit del segon sisme es va sentir en un radi de centenars de quilòmetres, i l'onada expansiva va arribar nítidament a Roma, i fins i tot, amb menys mesura, a Nàpols i Trieste. A la capital del país hi va haver alguns moments de pànic i les xarxes socials es van omplir de vídeos de romans que mostraven làmpades i lleixes oscil·lants. El nivell de preocupació va arribar fins al punt que es va decidir evacuar el Ministeri d'Afers Estrangers, situat al centre de Roma.

A Amatrice es va acabar d'ensorrar l'ajuntament i va caure l'icònic edifici rogenc, l'únic del centre històric que havia quedat dempeus. Un senyor de 71 anys va morir d'un atac de cor durant el segon sisme i hi ha va haver desenes de persones que van necessitar atenció als hospitals per atacs de pànic. El terratrèmol de dimecres ha deixat pobles sencers destruïts, poblacions que viuen del turisme han perdut els seus reclams culturals més importants i prop de 3.000 persones han quedat sense casa. Reallotjar-les és ara el més prioritari, i el cap de govern italià, Matteo Renzi, va assegurar que no hauran de viure en tendes com van fer provisionalment els damnificats del sisme del mes d'agost. El clima rígid de muntanya de la zona ho fa impossible i, a més, hi ha perill d'esllavissades. El devastat centre d'Itàlia continuarà amb l'ai al cor durant una bona temporada. L'última gran crisi sísmica a la zona, que va ser l'any 1997, va durar més de sis mesos.