Trump venç, torna l'“Amèrica blanca”

Els Estats Units semblen moure's per una regla pendular. De les polítiques agressives de George W. Bush Jr. van passar a les moderades i socials de Barack H. Obama i ara, sorprenentment per a molts, a les del polèmic i rude magnat Donal Trump.

La victòria de Trump, que ha esmicolat les enquestes, representa l'Amèrica blanca, profunda, un punt racista, cremada pels efectes de la globalització que ha comportat que moltes indústries hagin tancat i s'hagin perdut molts llocs de treball. Els milions de ciutadans d'aquests estats han trobat en el lema “Faré gran Amèrica de nou” un missatge que els conforta i un candidat que trenca els estereotips i el “politiqueig” de l'establishment de Washington DC, precisament la imatge contrària de la seva rival, Hillary Clinton.

Trump és un home que no deixa indiferent: és populista, groller, agressiu amb les dones, els immigrants i els discapacitats, com ha demostrat a bastament durant la campanya.

Què es pot esperar de la seva política? D'entrada és un home que no es deixa dirigir pel seu partit, els republicans, cosa que obre un interrogant en la relació entre el president i el partit a qui teòricament es deu, però que l'ha abandonat durant la campanya i, fins i tot, ha fet política en contra d'ell.

Donald Trump ho qüestiona tot, des de la política exterior fins a l'interna. Els americans que s'han vist afavorits per les polítiques dels demòcrates dels darrers vuit anys són els que s'han d'anar preparant. El nou president és un contrareformista; per exemple, va dir durant la campanya que acabarà amb la política sanitària impulsada, no sense dificultats, per Barack Obama, que augmentava les prestacions als més desafavorits. Els immigrants tampoc ho tindran bé. A la campanya ha arribat a dir que no deixarà entrar cap musulmà al país i la seva gran amenaça és la construcció d'un gran mur amb Mèxic perquè els ciutadans de l'estat veí no arribin al sud del país, fortament castigat per la crisi.

Què és el que ha convençut una majoria de votants? Un missatge molt simple: ha promès que crearà en deu anys (tot i que només en pot governar vuit) milions de llocs de treball però no ha explicat com ho farà; que baixarà els impostos i que tornarà a fer d'Amèrica “un país gran”, tal i com s'havia entès el país a mitjans i finals del segle XX, en plena guerra freda.

I al davant tenia Hillary Clinton una candidata de l'establishment , poc empàtica, i fins a un punt esgotada i amb problemes de salut. Amb un discurs poc engrescador a diferència del que tenia Bernie Sanders, que va perdre les primàries davant Clinton. La senadora confiava que el seu país no faria una bogeria com votar l'extravagant i poc consistent políticament Trump. Doncs d'equivocava.

Trump s'ha emportat els vots de molts estats demòcrates i alguns dels que són claus. S'ha emportat Ohio. La tradició diu que qui guanya aquest estat tindrà la presidència. Quan l'ha sumat a la seva casella els mercats que estaven oberts s'han desplomat. També s'ha apuntat Florida, un estat que va ser clau en la victòria de George W. Bush Jr., que va guanyar per pocs vots Al Gore, que va arribar a forçar un recompte dels vots i va qüestionar que Bush hagués guanyat d'una manera neta.

Avui podria haver passat el mateix. Fins a l'últim moment la victòria de Trump penjava dels vots de tres estats que encara no havien tancat el recompte, per bé que matemàticament la victòria ja estava de la seva part.

Hillary Clinton ha evitat comparèixer en públic aquest dimecres a la matinada per admetre la derrota. El seu cap de campanya, John Podesta, ha demanat esperar al final de l'escrutini i ha recordat que cada vot compta. Poc després, fonts de la campanya demòcrata han confirmat a l'agència Efe que la candidata ha trucat al seu rival per felicitar-lo.