No és molts nos

“No és no”, va sentenciar Sònia Recasens. La portaveu adjunta de CiU a l'Ajuntament de Barcelona va fer servir ahir aquesta fórmula popularitzada ara com a lema antimasclista quan la presidenta de la comissió d'economia, Carina Mejías (Ciutadans), va demanar als grups que explicitessin el sentit del vot al pressupost municipal del 2016, tot i que havia quedat força clar: enrere quedaven més de dues hores de debat tens i avinagrat en format d'atac i gol al bipartit d'Ada Colau, en el qual l'oposició va complir amb el guió previst i va tombar en ple els comptes, com ja havia fet amb el Programa d'Actuació Municipal (PAM) abans que l'executiu municipal renunciés en el ple de l'octubre a presentar les ordenances fiscals perquè també haurien caigut, i optés per prorrogar les actuals i estalviar-se una altra derrota política .

La d'ahir es podia haver ajornat, però el govern va preferir que fos com més aviat millor i no perllongar l'agonia. Perquè feia dies que estava cantat que el pressupost no tiraria endavant per la via ordinària, la qual cosa no ha estalviat el breu però intens serial de torn, una escenificació en què el més important, com sempre que en política uns i altres tenen coll avall que no hi haurà acord en algun afer important, és deixar clar que un ha fet tot el possible i la culpa és del rival polític.

El govern havia iniciat la setmana passada una ronda de contactes alhora que remarcava que, a falta de suports, aprovaria els comptes mitjançant una moció de confiança, fórmula que ja va aplicar l'exalcalde Xavier Trias per tirar endavant els del 2014. El fet que el govern posés sobre la taula des del minut u aquesta possibilitat acredita a ulls de l'oposició que la mà oferta per negociar no era sincera i que l'executiu no té cintura política ni assumeix la situació de minoria. “Anunciar abans la moció de confiança és apel·lar al diàleg?”, preguntava, retòric, el president del grup d'ERC, Alfred Bosch, mentre que Recasens –que també va insistir en les acusacions que el govern fa enginyeria financera amb els comptes– recordava que quan Trias va optar per aquesta fórmula, ICV –avui part integral de BComú– va qualificar-la de “drecera poc democràtica” i el cap de files del PSC, l'avui gerent municipal Jordi Martí, va demanar el cessament de la mateixa Recasens, llavors regidora d'economia, per no haver estat capaç de trobar el consens. “Qui ha de ser cessat ara?”, disparava Recasens.

Els enfrontaments més aspres els va tenir el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello precisament amb CiU, que fa dues setmanes va sorprendre amb la possibilitat, per ara frustrada, de buscar una majoria alternativa a la del govern de BComú i el PSC, i amb ERC, que havia exercit de crossa del govern en un primer moment però que d'ençà de l'entrada a l'executiu del PSC se n'ha distanciat, i ha supeditat el vot als comptes al fet que els comuns donin suport als de la Generalitat. Bosch va retreure al govern que hagués incomplert els acords pressupostaris de l'any passat, i Pisarello va al·legar que estaven molt avançats. “Quan es compleixin ho tindrem en compte. Els pressupostos es voten avui”, va replicar Bosch. També la CUP va retreure al govern que no hagués complert les dues peticions que fa un any i mig que li fa. “No demanàvem la fi del capitalisme –va dir Josep Garganté en rèplica a un sarcasme de Pisarello– sinó l'eliminació dels antiavalots i pressupostos participatius, mesures que BComú portava al programa.” I si els d'Ada Colau no s'entenen ni amb els que els són més afins, què dir del PP i C's, que li van retreure, a més, la vulneració del límit de despesa que fixa la llei d'estabilitat pressupostària.

Davant l'allau, Pisarello va remetre's a la bona valoració que la gestió del govern obté en les enquestes, “la millor des de Margall”, va dir, i va replicar que són els grups de l'oposició els que ja tenien la decisió presa de rebutjar els comptes, per motius, va remarcar, motivats per posicions polítiques fins i tot incompatibles entre si. “No és el mateix el no del PP que el d'ERC”, va dir.

Poques hores abans de la comissió, el cap de files del PSC, el tinent d'alcalde Jaume Collboni, va advocar per “obrir una nova etapa en la política d'aliances” a l'Ajuntament, i apostar per la “geometria variable”, fet que inclouria buscar pactes de ciutat amb CiU o C's per no “dependre tant de grups minoritaris i radicals ni d'aquells que volen subordinar la ciutat a altres interessos, va dir amb relació a la CUP i ERC. Pisarello, preguntat en la comissió, es va limitar a insistir que “les principals, no úniques, afinitats del govern són amb les forces d'esquerres”, i va admetre que “la situació ha canviat i tots hem de ser menys doctrinaris i obrir espais de diàleg amb tothom”.