Política

Un final i un principi

UDC s'encamina cap al tancament per fallida, una situació sense precedents per a un partit polític

Dirigents socialcristians, nous afiliats i no militants treballen en la construcció d'una nova formació política que batalli per l'espai del centre catalanista no independentista

Exploraran possibles aliances electorals

N'hi ha que aposten perdonar continuïtat nominal al nou partit i preservar la paraula ‘Unió'

Unió Democràtica s'encamina cap al tancament. 85 anys després de la seva fundació, la resolució del concurs de creditors implicarà la dissolució pràctica de la formació socialcristiana, en fallida, sense que hi hagi precedents jurídics per determinar-ne el final formal. Els dirigents del partit, amb independents i nous afiliats, batallen per renovar el projecte polític amb la creació d'un altre partit. Fonts d'Unió situen el febrer o el març com a horitzó per “clarificar” la proposta, que manté el propòsit d'ocupar l'espai electoral centrista que els socialcristians no van aconseguir traslladar al Parlament el 27-S ni al Congrés en els comicis del 20-D, que van desencadenar la retirada de la primera línia de Josep Antoni Duran i Lleida. “No podem fer una Unió bis”, sentencien al partit. En ple debat hi ha el model organitzatiu de la futura estructura, que no pretén calcar la que va dirigir Duran al llarg de gairebé tres dècades, sinó definir un sistema posat al dia. L'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (Inehca), que publica la revista Diàlegs, centralitzarà tota la feina programàtica: la definició ideològica i les propostes sectorials concretes, des de les polítiques fiscals fins a l'educació i la col·laboració publicoprivada. Les conclusions del think tank, que a Unió preveuen reforçar en els pròxims mesos, podrien servir per elaborar la ponència política fundacional del nou partit, que pretén representar l'espai catalanista no independentista, des d'una òptica moderada i arrelada en l'economia social de mercat i l'humanisme.

Condició necessària, no suficient

“Creiem que suma més anar junts que no barrejats”, va sentenciar el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, en el darrer consell nacional. El màxim òrgan entre congressos, en aquest cas obert a la militància, va consensuar a principis de novembre el plantejament de contribuir a formar, si cal, un nou partit arrelat en el “catalanisme integrador”. A Unió descarten acabar-se integrant en un projecte polític existent. Treballaran per redefinir un partit nou i, després, buscaran possibles aliats electorals per a les pròximes catalanes, si és que no s'anticipen i són a temps de constituir-se amb solidesa, i sobretot amb l'horitzó de les municipals del 2019, subratllat en el calendari.

A ningú se li escapen les interpretacions que permetia fer la fotografia de dilluns passat de Miquel Iceta flanquejat per Espadaler i Duran en la presentació de Portes Obertes del Catalanisme, la plataforma que aglutina membres dels entorns del PSC i d'UDC, en un moment en què els dos partits intenten eixamplar les costures del seu electorat per recuperar el terreny perdut. Per contra, més complicat s'albira, almenys d'entrada, un acostament a Lliures, la plataforma liberal que encapçalen els exdiputats Antoni Fernández Teixidó i Roger Montañola, que algunes fonts situen més pròxima a Ciutadans que no pas a una hipotètica aliança electoral amb els socialcristians. Aquest és un debat, però, que a Unió pretenen ajornar fins a la definició del nou partit. L'objectiu és perfilar la seva pròpia contribució a “endreçar l'espai del mig”. Això implica deixar tancat, mentrestant, el meló dels noms. A UDC, al capdavant de la definició del nou partit, hi ha, a banda d'Espadaler, dirigents com Montse Surroca, Toni Picó i Oriol Gil. Segons fonts del partit, Duran farà aportacions al debat, però no preveu assumir cap paper de lideratge.

Una altra de les qüestions a determinar és el nom de la futura organització. Alguns aposten per donar continuïtat nominal al projecte, que preservi la paraula Unió i els valors associats a la identificació de la marca. La vella UDC, mentrestant, avança cap a la fallida.

22,5
milions d'euros de deute té UDC,
segons el jutjat mercantil número 4 de Barcelona. Els actius són de 5,8 milions. A les institucions, el partit només disposa d'alguns regidors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona

ERC diu que és l’única que treballa per la llibertat de Catalunya i la millora de la gent

girona

Vergés: “Amb el lideratge de Puigdemont recuperarem el bon govern”

girona
estats units

Més universitaris detinguts a Los Angeles en protestes propalestines

barcelona