Populismes, l'onada que assetja la UE

Itàlia

El ‘no total' de Grillo

Arribat al poder fa gairebé tres anys mitjançant un cop intern, Matteo Renzi no té encara l'aval de les urnes per legitimar-se en el govern. Buscant, justament, aquest segell democràtic, va lligar el seu futur polític a l'aprovació, en referèndum, del pla de reforma de la Constitució, una iniciativa pensada per fer el país més governable.

Renzi proposa substituir el Senat per una cambra de representació territorial amb poders reduïts i recuperar per a l'estat central competències cedides a les regions. L'objectiu de la reforma –assegura– és agilitar el procés legislatiu i aportar estabilitat a un país que ha tingut 63 governs durant els seus setanta anys de democràcia.

Ara molts italians veuen en el referèndum de diumenge l'oportunitat de fer fora Renzi. El primer ministre ha efectuat una marató de mítings les últimes setmanes per intentar revertir la tendència dels sondejos, que, de manera unànime, vaticinen una derrota del sí. “El referèndum de diumenge sobre la reforma constitucional és el moment Brexit d'Itàlia”, comenta l'analista Neil Wilson, d'ETX Capital. “Una victòria del no enviaria ones expansives tremendes cap als mercats i el sistema bancari, i podria accentuar la pressió sobre l'euro”, hi afegeix. Silvia Merler, del centre d'estudis Bruegel, assegura que una derrota de Renzi reforçaria el populista Moviment 5 Estrelles, del còmic Beppe Grillo, i la xenòfoba Lliga Nord, que defensen una consulta sobre la sortida d'Itàlia de l'euro. “El món està canviant”, proclamava un eufòric Grillo dissabte a Roma. “Hem de llançar el nostre no a les seves cares. Aquest no és un no polític, és un no social, un no existencial... El nostre món està venint.” Amb tot, encara hi ha qui confia en les possibilitats que Renzi guanyi el referèndum i en la provada capacitat dels italians de superar les situacions polítiques més caòtiques.

Àustria

L'ombra de Hitler

El mateix dia que els italians aniran a les urnes, hi acudiran també els austríacs per elegir el seu president. Per primera vegada des del 1945 hi podria haver un cap d'estat d'extrema dreta a l'Europa occidental, si guanyés Norbert Hofer, candidat de l'FPÖ. El maig passat, el seu rival, l'ecologista Alexander van der Bellen, va guanyar els comicis per un marge inferior a l'1%, però el Tribunal Suprem va obligar a repetir-los per irregularitats en el recompte del vot per correu. Ara les enquestes tornen a preveure una lluita frec a frec entre Hofer, de 45 anys, i Van der Bellen, de 72. Tot i que el president és una figura simbòlica, la possibilitat de victòria de Hofer –que ha fet una campanya basada en l'“Àustria, primer” i que nega que l'islam formi part del país– provoca inquietud, i no només entre la comunitat jueva, que reviu de cop el passat.

En el darrer debat televisat, Van der Bellen va acusar Hofer de generar inseguretat en amenaçar amb la sortida d'Àustria de la UE, mentre que aquest li va retreure les crítiques a Trump. “No és intel·ligent qualificar un president de demagog”, li va etzibar. Hofer carrega contra la política d'acollida de refugiats de la cancellera Merkel –“permet que els terroristes travessin Europa”– i defensa un acostament a Rússia, i en el pla interior l'FPÖ puja en els sondejos atacant la immigració i una “elit” desconnectada de la realitat. Segons un estudi publicat ahir per la Fundació Bertelsmann, un 55% dels austríacs veuen en la globalització econòmica una amenaça. I aquesta por de la marginació social és el que empeny una part important de la població a votar per opcions ultradretanes com la que representa Hofer.

Holanda

Croada antiislam

El Parlament holandès va aprovar dimarts un projecte de llei que veta el vel islàmic integral en llocs públics com ara escoles, hospitals i transports. Tot i que el text, pendent de l'aprovació del Senat, el va presentar el govern liberal del primer ministre, Mark Rutte, la seva adopció representa una victòria per al partit d'extrema dreta i antiislam PVV de Geert Wilders, que reclamava des de feia temps aquesta prohibició.

El PVV no només aconsegueix dictar l'agenda del govern, sinó que es perfila com a favorit en les eleccions legislatives del març vinent. Segons una enquesta publicada dilluns per l'institut Maurice de Hond, el partit de Wilders guanyaria avui les eleccions i obtindria 33 escons dels 150 de la cambra, al davant dels liberals de Rutte, que quedarien segons. La ultradreta holandesa encapçala els sondejos tres setmanes després que es jutgés el seu líder per incitació a l'odi racial, per haver promès que s'encarregaria que hi hagués “menys marroquins” a Holanda durant un acte després de les eleccions municipals del 2014 a l'Haia. “El procés contra Wilders ha reforçat el PVV”, afirmen des de l'institut Maurice de Hond. En el seu darrer dia del judici, Wilders va negar davant dels jutges que fos un “racista”, en una intervenció de 15 minuts retransmesa en directe per la televisió. “Si em declareu culpable, és a la meitat d'Holanda que declarareu culpable”, va sentenciar. El fiscal reclama per a ell una multa de 5.000 euros. El veredicte del cas està previst per la setmana vinent.

França

Le Pen trepitja fort

Ningú no dubta a França que Marine Le Pen passarà a la segona volta de les eleccions presidencials de la primavera. Durant les darreres dècades, l'ultradretà Front National (FN) s'ha anat implantant a les banlieues urbanes, en antics feus comunistes i socialistes com són les zones industrials deprimides a causa de la globalització. Amb el temps, la formació ha anat maquillant la seva imatge intentant depurar els tics filonazis del seu fundador, Jean-Marie Le Pen, per aplanar el camí cap al poder. El FN, força electoral creixent, té en la crítica a la immigració, especialment la musulmana, i el desafiament a les elits governants (tant conservadores com socialistes) les seves armes de batalla, juntament amb el seu discurs patriòtic essencialista. La seva força electoral és tan gran que ha arrossegat la dreta, que li ha acabat copiant discurs i programa. La fragmentació de l'esquerra, amb un Partit Socialista enfonsat després del quinquenni d'Hollande, li obre les portes a la segona volta de les presidencials. François Fillon, flamant candidat de la dreta tradicional i catòlica, i més que possible rival en el duel definitiu, intentarà mobilitzar els seus votants i apel·lar a l'esperit republicà per barrar el pas a Le Pen al Palau de l'Elisi.

Alemanya

Dic de contenció

Alternativa per Alemanya (AfD) és el nom que treu la son a Angela Merkel. Creat per un grup d'economistes contraris a l'euro, AfD ha anat virant gradualment cap a posicions d'extrema dreta amb una marcada retòrica antiislam que ha seduït molts ciutadans fermament oposats a l'obertura de fronteres als refugiats que va dictar la cancellera.

El partit xenòfob encara no ha entrat al Bundestag, però té diputats en nou dels setze parlaments regionals. Al setembre va humiliar la CDU de Merkel en desplaçar-la a la tercera posició en els comicis del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental. En aquella ocasió, va recollir prop del 21% dels vots, darrere dels socialdemòcrates de l'SPD. Ara les enquestes li atorguen almenys un 10% dels vots en les eleccions generals de la tardor vinent. El portal alemany de notícies Focus ha detectat paral·lelismes clars entre el descontentament que va alimentar la victòria del Brexit i la de Trump als Estats Units i les queixes dels votants de l'AfD, de manera que, hi afegeix el web, també el nou partit antieuropeu podria registrar “un èxit sorpresa” en les eleccions federals del 2017. Merkel, considerada per molts el darrer dic de contenció de l'onada populista antiliberal que assetja Europa, intentarà frenar l'embranzida dels emergents.