Soraya Sáenz recepta “prudència” si es vol reformar la Constitució

“A poc a poc i pas a pas.” Així s'hauria d'abordar una hipotètica reforma de la Constitució segons la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ahir va receptar “prudència” als qui plantegen reformar la Carta Magna perquè “ha de servir 46,5 milions d'espanyols”, va dir. Des de la comissió constitucional del Congrés, a Madrid, es va mostrar oberta a la modificació del text del 1978, però va posar de manifest la dificultat d'entendre's amb la resta de grups polítics pels seus punts de vista diferents ­oposats, fins i tot­ sobre la plurinacionalitat i l'organització territorial de l'Estat.

“Hem de ser molt conscients que puguem implicar tots els partits i un important volum de ciutadans de tot Espanya perquè la reforma sigui avalada com el 1978”, va assegurar, i va demanar més “solera” per evitar un text constitucional com el dels Estats Units, en constant modificació a través d'esmenes.

Durant la comissió, la republicana Teresa Jordà va recordar a la vicepresidenta que l'actual Constitució “no impedeix, si hi ha voluntat política, que se celebri un referèndum”, i va recriminar-li precisament aquesta falta de voluntat per resoldre la qüestió catalana perquè el PP vol que l'Estat segueixi com és “pels segles dels segles”. El portaveu del PDECat, Francesc Homs, va insistir a Santamaría que el referèndum és l'única solució. “Si algú es pensa que la qüestió catalana és resoluble sense passar per les urnes, fa un mal diagnòstic”, li va etzibar. Tot plegat en la mateixa reunió en què el líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va criticar l'executiu espanyol per les constants apel·lacions al diàleg sense concretar cap mesura més enllà de “moltes reunions”.

Reunions com la Conferència de Presidents Autonòmics, que Santamaría va recordar ahir que es farà el gener, i a la qual Carles Puigdemont ha anunciat repetidament que no assistirà. Aquesta conferència no s'ha fet des del 2012, el primer any de ple govern de Mariano Rajoy, però no és l'única que l'Estat té pendent amb Catalunya i altres territoris.

El cas més flagrant és la Junta de Seguretat, que no s'ha reunit des del març del 2009, en bona part perquè fer-ho suposaria haver de revisar el deute del govern espanyol amb la Generalitat, que ha d'abonar 264 milions d'euros corresponents a l'increment de la plantilla dels Mossos d'Esquadra. Qui sí que s'ha reunit, ahir mateix, és el Consell de Política Fiscal i Financera, en què el ministre d'Hisenda es va trobar amb el vicepresident català, Oriol Junqueras.