Montoro no atén Catalunya
Acorda amb el PSOE un dèficit a mida dels ‘barons' del 0,6%, la meitat de l'exigit pel govern
País Valencià i les Illes se sumen al no català
PP i PSOE eleven el sou mínim a 707 euros
Junqueras notifica el referèndum
El govern espanyol que presideix Mariano Rajoy va inaugurar ahir un camí desconegut en què el PP i el PSOE abandonen la moneda de curs habitual de les esmenes a la totalitat i les revoltes dels barons i es fan per primera vegada socis del rumb pressupostari en l'inici de la legislatura. El vestit dissenyat per Cristóbal Montoro a mida de l'Estat i dels presidents autonòmics del PSOE, no obstant això, topa frontalment amb la Generalitat, que veu com Hisenda fixa un objectiu de dèficit pel 2017 del 0,6%, una dècima més del previst a l'abril però que es queda en la meitat de l'1,18% d'oxigen exigit pel vicepresident Oriol Junqueras. “He convençut, però també m'han convençut”, va resumir sorneguerament Montoro al·ludint només al PSOE i desatenent Catalunya.
La reunió celebrada ahir pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan que aplega el Ministeri d'Hisenda amb els consellers del ram, pretenia ser l'inici d'una etapa de col·laboració PP-PSOE sota la nova batuta de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que no només s'incorpora a les cites al costat de Montoro sinó que el desplaça com a presidenta del fòrum.
El nou rumb dicta que el present 2016 es tanqui amb un dèficit del 0,7%, que el 2017 es redueixi una dècima, i que el 2018 es freni al 0,3% per aterrar finalment al 2019 amb l'anhelat dèficit zero.
De l'objectiu global del 3,1% de dèficit per a l'any que ve, però, l'Estat es continua reservant per a ell mateix la finestra més àmplia, com ho fa des del 2011: un 2,5% per a l'administració central i la Seguretat Social. El 0,6% restant és l'objectiu que imposa a les comunitats, una fita que Montoro va aprovar amb l'abstenció dels territoris socialistes liderats per la veu oficial d'Andalusia però amb l'oposició del corredor mediterrani, des de Catalunya al País Valencià passant per les Illes Balears. “Hem votat en contra de les propostes del govern espanyol perquè ens semblen del tot allunyades de les necessitats dels ciutadans i del que els ciutadans es mereixen”, va esgrimir el vicepresident Junqueras. Amb pressa per no perdre l'últim tren de tornada, Junqueras va aclarir que ni tan sols havia plantejat una fita més alta com el 0,7% perquè “tampoc no ens hi hauríem conformat”.
“Fer la independència”
Amb Montoro i aquelles comunitats socialistes al sud de l'Ebre en una banda i l'arc mediterrani a l'altra, Junqueras no es va oblidar d'aparcar els números per un instant i compartir amb el ministre d'Hisenda i la vicepresidenta Sáenz de Santamaría l'afany del calendari català. “Hem aprofitat aquest CPFF per poder explicar amb la nostra pròpia veu el nostre compromís i la nostra voluntat de celebrar un referèndum per fer la independència de Catalunya”, va desvelar el vicepresident català, i van confirmar els receptors. Escoltat l'avís, Montoro no va dissimular el seu astorament: “Això no era objecte de la reunió. Aquí cadascú té llibertat d'expressió i pot dir el que vulgui però el Consell de Política Fiscal no tracta d'això que, a més, és discrepant amb el que pensem al govern espanyol”.
Tot i que la primera cita del CPFF de la legislatura s'emmarca en l'operació diàleg patrocinada per La Moncloa, Montoro només tenia ahir paraules d'elogi a les comunitats del PSOE –“Recordin el 2012! Això no hi té res a veure!”, es va felicitar sense nostàlgia– i va menystenir el no català, valencià i balear: “Només tres s'hi oposen, la qual cosa ja indica el clima de confiança i el nou ambient sense enfrontaments. En aquesta legislatura és obligat coincidir.”
Hernando, en evidència
Si bé al matí al Congrés el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, va defensar que tenir una dècima més de dèficit i passar del 0,5% al 0,6% suposa per a les comunitats uns ingressos addicionals de “4.000 milions per gastar-los en sanitat, educació i serveis socials”, sense detallar el seu càlcul, els consellers socialistes que havien preparat la reunió a Ferraz amb la gestora el van deixar en evidència amb les xifres. Una dècima equival a 100 milions al País Valencià, a 40 milions a Castella-la manxa i a 56 milions a Castella i Lleó, segons van relatar els mateixos consellers. De manera que els suposats 4.000 milions que invoca Hernando no superarien, en realitat, els 1.000 milions entre tots.
A l'hora de presentar una nova entesa amb el PP en el primer pas dels pressupostos –que se suma a l'entesa de la llei educativa que acabi amb la Lomqe–, el PSOE assumeix que Podem endurirà la crítica en l'afany de disputar el paper de líder de l'oposició a Rajoy i per això s'esforça a esgrimir guanys socials sensibles per a l'elector d'esquerres. El botí del qual es vanta el PSOE és haver arrencat al PP l'augment del salari mínim interprofessional del 8% perquè a partir del gener sigui de 707 euros.
L'augment sobtat de l'SMI serà un dels punts aprovats avui al Consell de Ministres dins una bateria de mesures econòmiques que inclou l'alça d'impostos a l'alcohol i la creació d'un tribut als refrescos ensucrats que neutralitzi el de la Generalitat. Amb l'oxigen a mida per als barons del PSOE i amb la concessió de l'augment del salari mínim, el govern de Rajoy confia que el sostre de despesa que aprovarà avui i que estarà al voltant dels 120.000 milions serà aprovat la setmana del 13 de desembre gràcies al PSOE. A més, De Santamaría va comunicar ahir que vol convertir la conferència de presidents autonòmics del gener en el tret de sortida del debat sobre el nou finançament.
A Podem, Íñigo Errejón sosté que l'alça de l'SMI és “una excusa” del PSOE per avalar “els 5.000 milions de retallades” que inclou el sostre de despesa. Qui viu en terra de ningú per l'entesa PSOE-PP és el líder de C's, Albert Rivera, que confessa que s'assabenta de cada novetat gràcies a la premsa tot i votar sí a Rajoy i vantar-se de tenir fil directe amb el Ministeri d'Economia de De Guindos.