Desacord total sobre els noms de carrer franquistes
La comissió municipal de Lleida que estudiava la seva retirada tanca el debat amb tres propostes diferents
El govern vol deixar en mans dels veïns de cada carrer afectat la decisió de canviar-los
El desacord a la comissió de carrers de la Paeria sobre la retirada dels carrers dedicats a alcaldes del règim franquista és insalvable. Ahir, després d'una reunió tensa, la comissió va tancar el debat amb tres propostes ben diferents sobre la taula. A falta d'una postura consensuada, les tres propostes es remetran ara a l'alcalde perquè opti per a una d'elles.
La proposta que defensen La Crida-CUP i el grup d'ERC és portar al ple municipal la retirada dels 7 noms de carrer qüestionats, dedicats a alcaldes de Lleida durant l'etapa franquista i altres personalitats afins al règim.
El Comú, en canvi, defensa que no sigui el ple, sinó una consulta ciutadana on participin tots els habitants de Lleida, la que prengui la decisió sobre la retirada d'aquests noms.
La tercera proposta, defensada pel govern municipal del PSC, també evitaria la votació al ple i és ara mateix la que té més probabilitats de tirar endavant, ja que CiU, el PP i Cs la veuen de moment de bon ull. Es tractaria d'iniciar un procés participatiu per a cadascun dels carrers afectats per aquest possible canvi, i que siguin els mateixos veïns i comerços del carrer els qui decideixin si volen que es canviï el nom.
Si el govern municipal aconsegueix prou suport per tirar endavant aquesta darrera solució, durant el primer trimestre del 2017 es discutiria la fórmula del procés participatiu, i després es portaria en cadascun dels carrers afectats.
Els noms posats en qüestió són el del carrer Alcalde Areny (alcalde entre 1939 i 1941), Alcalde Recasens (nomenat alcalde en el pronunciament militar del 36, i afusellat l'endemà), Alcalde Pons (del 1957 al 1967), Alcalde Sangenís (militant de Falange i alcalde entre 1967 i 1974), Miquel Montaña (del 1974 al 1976) Lluís Besa (polític carlí afusellat el 1936) i Carmelo French (president del Caliu Ilerdenc i loobista dels càrrecs polítics del règim franquista).
El regidor de la Crida-CUP, Pau Juvillà, ha qualificat de “maniobra dilatòria” l'opció defensada pel govern, i considera que ha de ser el ple municipal el responsable democràtic de garantir que no s'honorin persones que van col·laborar amb la dictadura i la repressió. “Durant el mandat de l'alcalde Areny hi havia tres camps de concentració i es van afusellar 558 persones, és injustificable que des de la Paeria es defensi això.”
La regidora de Cultura, Montse Parra, defensa en canvi que siguin els veïns i negocis de cada carrer els qui prenguin la decisió, “ja que el canvi els suposarà una despesa econòmica d'almenys 150 euros per família pels tràmits al registre de la propietats i altres gestions que comportaria el canvi”.
Parra sosté que entre 1979 i 1980 la Paeria ja va revisar el nomenclàtor i va canviar 47 noms de carrer (com ara plaça Espanya per plaça Sant Joan, o l'avinguda General Mola per Prat de la Riba), i que fins i tot un dels noms qüestionats, Carmelo French, va ser decidit el 1984, en plena democràcia, “sense que hi hagués llavors cap qüestionament”.
Més dones a les plaques
On sí hi ha acord dins la comissió és en una reforma dels criteris amb què es concediran els noms a partir d'ara. Montse Parra va anunciar que aquests nous criteris es començaran a treballar a principis d'any. Entre altres objectius, es vol fixar una discriminació positiva perquè hi hagi dones. Ara, pràcticament no n'hi ha.
