Macropont: llicència per lliurar

El darrer mes de l'any començarà per a molts de la mateixa manera que l'acabarà: de vacances. El macropont del desembre, que en el calendari d'enguany trinxa de dalt a baix aquesta setmana del 5 a l'11 i permet fer tantes combinacions possibles que trobar una pauta que coincideixi, és missió impossible. “Si parlem en termes de racionalitat, hauríem de dir que les festes s'haurien d'acumular, però la realitat és la que és. Hem estat incapaços de racionalitzar un calendari de festius”, explicava el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en una entrevista a RAC1. Baiget es mostrava partidari d'acumular els festius en dilluns. “Es podria intentar racionalitzar el calendari laboral però hi ha d'haver certa flexibilitat per pactar entre empresaris i treballadors”, deia.

El cert és que, com asseguren els sindicats, les propostes que s'acaben imposant no són “traumàtiques” perquè són negociades entre empresa i treballadors. “És cert que provoca un cert enrenou entre les empreses, però no és traumàtic”, assegura Juan Carlos Casanovas, responsable de negociació col·lectiva de CCOO. “Hi ha tres o quatre tipus de calendari possibles i es fan en funció de l'empresa i del sector”, explica.

Així, hi ha centres de treball que tancaran tota la setmana –aquells a qui engegar i aturar màquines els suposa més un cost que un benefici–, centres que obriran tots els dies –en empreses de transports, per exemple, alguns convenis no els permeten lliurar al desembre, mes de màxima activitat–, empreses que lliuraran els festius i s'agafaran pont el dilluns i altres que el faran el divendres. “Hi influeix, sobretot, el servei que donen o el producte que fabriquen”, diu Casanovas. El responsable de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, reconeix que qui hi surt perdent és la indústria pel cost de reiniciar la maquinària, però alhora reivindica que també el sector turístic podria guanyar-hi amb una organització diferent: “Si passes un festiu d'entre setmana a dilluns et queden tres dies seguits de festa per a tothom, i això convida més a marxar fora que no pas tenir la festa entre setmana, perquè no tothom farà el pont”, argumenta.

En tot cas, va ser sobretot la pressió dels hotelers –i també de l'Església, que va sortir en defensa de no moure els seus festius– la que va deixar en paper mullat el decret que el govern del Partit Popular va preparar el 2011 justament per posar fi als macroponts. Aleshores, agents socials i grups polítics van arribar a un cert consens per aprovar el canvi, però finalment tot va quedar de nou relegat a la negociació empresa a empresa. De fet, des de Pimec, la seva directora de Relacions Laborals, Elena de la Campa, defensa que “no té sentit” pensar en una regulació general perquè “des de l'autonomia de les empreses ens podrem reorganitzar millor que si ho fan els governs”.

Per Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, “si les circumstàncies ho permeten, perquè l'empresa va bé econòmicament, hi ha menys feina i per la tipologia de sector, s'acaba arribant a una fórmula d'acord amb les necessitats de producció de l'empresa”. Així ho fan, per exemple, a la planta de Seat de Martorell, on empresa i sindicats han pactat que la línia de l'Ibiza treballarà els tres dies feiners (dilluns, dimecres i divendres) perquè ha estat inoperativa per obres i necessita compensar-ho, mentre que per a les línies del León i el Q3 s'ha pactat un dia de pont o de “no producció” (el dilluns 5). En el cas de Nissan, la planta de Barcelona mantindrà el seu ritme de treball habitual els dies no festius, exceptuant el personal de la línia 2, que, segons està contemplat en el conveni col·lectiu i “en base a necessitats organitzatives”, apunta l'empresa, s'acollirà a mesures de flexibilitat per als dies 5, 7 i 9 de desembre tenint descans aquests dies.

Seat i Nissan són exemples de com empresa i treballadors pacten l'organització per a aquesta setmana un aspecte, la negociació, on també hi posa l'accent el conseller Baiget: “L'important és que moltes empreses pactaran i es posaran d'acord amb els treballadors. És la manera de trobar solucions a un calendari que sembla irracional”, deia. En tot cas, De la Campa admet que si bé aquest no és un punt prioritari sí que és molt problemàtic per a petites indústries i tallers, “i per això no el podem deixar de banda”. Ibars de Foment creu que per això sí té sentit plantejar una reforma general “que passi a dilluns o divendres totes les festes que caiguin entre setmana”. És el model anglosaxó, que prima ajuntar els festius amb el cap de setmana en comptes d'atorgar-los un dia concret. A Europa, en general, es mantenen els festius allà on cauen, però amb la diferència, explica la responsable de Pimec, “que a d'altres països no tenen la cultura de pont que tenim aquí”.

El secretari general de la Cecot, David Garrofé, també creu que més enllà del pacte individual caldria una acció més general: “Des del nostre punt de vista, la situació és irracional i s'haurien de poder bellugar determinats festius quan cauen com aquest any.” En aquest sentit, Garrofé admet que trobar un criteri únic “és molt difícil” i hi afegeix que “caldria posar ordre perquè, tot i que cada empresa s'organitza el seu propi calendari i racionalitza els seus temps de treball, pot no coincidir amb els temps de descans dels proveïdors, clients o familiars en el cas de les plantilles”. Un problema que acaba generant ineficiències econòmiques més enllà del pacte social entre empresa i treballador.