Merkel es perpetua com a líder

La cancellera Angela Merkel va quedar mínimament per sota del 90% en la seva reelecció com a líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), a deu mesos de les generals, on lluitarà per aconseguir el seu quart mandat com a cap del govern de la primera economia europea. Un 89,5% va ser el percentatge obtingut al congrés federal d'Essen, a l'oest alemany, cosa que significa un petit problema d'imatge per als amants de l'estadística. A una persona pragmàtica, com és Merkel, li garanteixen el suport que necessita en la lluita per la reelecció que li interessa de debò, com a cancellera, en les generals previstes per al setembre del 2017.

Després de molts mesos de friccions internes, o de qüestionar-se la seva capacitat de lideratge, Merkel va fer un exercici de domini absolut de l'escena, des del primer minut del congrés, amb la seva capacitat de mostrar-se propera, si ho considera necessari, i líder de format internacional, quan li convé. El seu discurs, d'una hora i mitja llarga de durada, va començar amb el tema prioritari –l'arribada de refugiats–, per recórrer a continuació tota l'agenda global –des de Síria fins al paper de Rússia com a aliada del règim–. Va fer clares maniobres d'acostament a l'ala més dretana del partit i també cap a la Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), que li reclama línia dura davant els refugiats.

Va saber, però, esquivar paranys que sap que no podria complir, com seria prometre que implantarà un límit de 200.000 sol·licitants d'asil per any –des de principis del 2015 Alemanya n'ha rebut 1,3 milions–. En lloc d'això, va limitar-se a dir que mai més no es produirà una situació com la de l'any passat, en què el país va acollir una xifra rècord de demandants d'asil.

Va pronunciar-se a favor d'agilitzar les expulsions d'aquells qui no tenen perspectives de ser reconeguts com a asilats. “No podem acollir tothom”, va dir, mentre insistia en la necessitat d'integrar al país aquells a qui sí assisteix aquest dret. Va guanyar-se l'aplaudiment més fort en pronunciar-se a favor de la prohibició del burca, per deixar clar a continuació que això només s'aplicarà “als espais públics on és possible vetar-ne l'ús”.

Els asilats eren el tema dominant, perquè d'un gir cap a la dreta en la seva línia depèn que la CSU doni suport a la seva candidatura a la reelecció com a cancellera. Renunciar al suport dels bavaresos implicaria trencar la pràctica mantinguda entre totes dues formacions de no competir entre elles a les urnes. I Merkel no és persona de ruptures. El seu objectiu és aconseguir consensuar un programa electoral comú, cosa que vol aconseguir en una reunió entre les cúpules respectives, que es farà el febrer que ve.

Dels refugiats va passar a prometre que, si guanya les eleccions, no hi haurà pujada dels impostos. I d'aquí, a destacar la solidesa econòmica d'Alemanya, que atribueix a la línia del seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, el capdavanter de l'austeritat. Va qualificar de “vergonya” el paper de Rússia d'aliada de Síria en els bombardejos d'Alep. I va saltar d'aquí a lamentar que hi havia mobilitzacions massives en contra del tractat de lliure comerç (TTIP) que negocia la UE amb els EUA, mentre ningú no es belluga per la situació de la població civil d'Alep.

Un autèntic “festival Merkel”, decidida a perpetuar-se en el poder o a desafiar els qui parlen d'afebliment del seu lideratge. La líder alemanya ha decidit lluitar per la seva reelecció com a cancellera, animada “per tots aquells que m'ho han demanat”, va dir. I, un cop decidida, reclama el suport tancat del seu partit, també dels qui durant mesos l'han criticat i l'han amenaçat d'anar amb un candidat propi, com és la CSU bavaresa.