Hollande premia els fidels i Cazeneuve relleva Valls

Com si amb l'amenaça terrorista no tingués ja prou feina a la Place Beauvau, el fins ara ministre d'Interior francès, Bernard Cazeneuve, substituirà el dimitit Manuel Valls els cinc mesos que falten fins a les eleccions de la primavera. Aprofitant la crisi de govern, François Hollande va premiar ahir la seva fidelitat ascendint-lo a primer ministre. I també va voler recompensar la lleialtat del cap de files dels socialistes a l'Assemblée Nationale, Bruno Le Roux, un altre hollandista, que rellevarà Cazeneuve al capdavant de la policia en ple estat d'emergència.

Valls va formalitzar ahir la seva dimissió de Matignon per consagrar-se a la campanya de les primàries que els socialistes celebraran el 22 i el 29 de gener. Però la seva candidatura és poc menys que un acte de fe perquè, amb l'ala dura dels socialistes Montebourg i Hamon en contra i l'esquerra dividida, tots els sondejos auguren que s'estavellarà en la primera volta de les presidencials. “He estat un primer ministre feliç”, va assegurar ahir.

El discret Cazeneuve, de 53 anys, és la navalla suïssa multiús d'Hollande, el seu home de confiança imprescindible. Portaveu de la seva campanya electoral el 2012, Hollande el va nomenar responsable d'Afers Europeus, primer, i ministre de Pressupost, després, per l'escàndol de frau fiscal de Jérôme Cahuzac. El 2014 va rellevar precisament Valls a Interior, des d'on ha gestionat els atemptats terroristes de Charlie Hebdo, el Bataclan i Niça, la tragèdia de l'avió de Germanwings als Alps francesos i la crisi dels refugiats.

De fet, l'única treva del govern Hollande en els sondejos, l'únic moment en què ha remuntat una mica en popularitat, ha estat després dels atemptats. L'extrema dreta l'acusa de ser massa tou amb els terroristes i els immigrants i els sindicats policials s'han manifestat, els últims mesos, per exigir més mitjans i personal.

Cazeneuve serà el primer ministre més breu de la Cinquena República: no ocuparà el càrrec ni mig any, al maig haurà de plegar, batent el rècord d'Edith Cresson, que només va estar-se deu mesos a Matignon, el 1991. I és el tercer que nomena Hollande en el seu mandat, després de Valls i de Jean-Marc Ayrault, cap de govern del 2012 al 2014. Onze anys alcalde de Cherbourg, de 37.000 habitants, i deu més diputat de Normandia, Cazeneuve vol abandonar la política quan acabi la legislatura. “Queden encara alguns mesos” per a les presidencials i “cada dia és útil” per “protegir, fer progressar i preparar el futur” dels francesos, va defensar ahir.

Hollande, el president més impopular de la Cinquena República (només té un 4% de suport) i el primer que no aspira a la reelecció, ha limitat al màxim els canvis en aquest govern provisional. Però no ha deixat escapar l'oportunitat per castigar un dels principals col·laboradors de Valls, Jean-Marie Le Guen, que perd la poderosa secretaria d'estat de Relacions amb el Parlament i passa a la de Desenvolupament i Francofonia. El seu càrrec l'ocuparà un soldat de François Hollande, el pare de la controvertida reforma territorial per fusionar regions (i que ignora el nom País Català), André Vallini.

Valls és el favorit en les primàries dels socialistes i els sondejos auguren que rebrà un 45% dels vots, 20 punts més que Montebourg. Però només si els socialistes i l'esquerra francesa s'unissin i elegissin un sol candidat tindrien possibilitats de passar a la segona volta de les presidencials. I és que Valls haurà de competir amb una dotzena de candidats diferents més. Només a les primàries ja hi ha set aspirants.

Fora del Partit Socialista francès, qui té més possibilitats és l'exministre estel·lar i protegit d'Hollande Emmanuel Macron, que rebria un 14% dels vots, segons els sondejos. També podria tornar a fer un bon resultat (13%) Jean-Luc Mélenchon.