La Lleona de la Seu, cap de turc comarcal

L'anomenaven la Lleona, perquè era ferotge, per la duresa del seu cor, per uns sentiments plens de crueltat, amb un refinament gairebé sàdic, perquè celebrava amb grans riallades les escenes de dolor dels familiars dels assassinats. Causava tal terror que la inhumanitat amb què tractava els detinguts feia honor al seu sobrenom. Són algunes de les descripcions de Concepción GuillénMartínez, que va mobilitzar mitja comarca de l'Alt Urgell per declarar en contra seva. El sumari, l'únic de les disset afusellades que inclou una fotografia, és inusualment llarg, amb més de 40 testimonis, incloses multitud de vídues de la República. La policia i la Falange van escodrinyar tots els assassinats d'aquella època per intentar-la relacionar amb les malvestats dels milicians i van demanar informes a diversos ajuntaments de la zona. Guillén es convertia en un cap de turc comarcal, independentment de la seva actuació durant la República.

El seu company era Juan Baeta, que va morir al front. A ell no se'l podia anar a buscar, però a Guillén, sí. Natural d'Almeria, vivia al Somorrostro i es dedicava a vendre verdura al mercat de la Concepció, en una parada ambulant. “Ahora se ha teñido de rubia”, comentava una. Guillén, considerada “de pésimos sentimientos”, “amante de la revolución proletaria” i “capaz de cometer crímenes de mala conducta moral”, ho rebatia tot i subratllava que sempre havia estat profundament religiosa.

Si algú buscava justícia, en aquell judici franquista no n'hi va trobar. Altra cosa és si cercava un ull per ull. L'informe de la policia arriba a consagrar la rumorologia: “La voz del pueblo parece asegurar que daba a los asesinados en el cementerio el tiro de gracia.” Una testimoni fins i tot admet que no la coneix personalment, però que en té molt mal concepte. La investigació de la Falange és tan imprecisa que considera que sobre ella ha de pesar “alguno” dels cinquanta assassinats registrats a la comarca. Amb noms i cognoms, li atribueixen directament dues execucions. Guillén, en canvi, manté que va ajudar a salvar dos eclesiàstics, un d'ells, acompanyant-lo fins a casa seva, a Andorra, per resguardar-lo dels qui el perseguien, i que l'home estava tan agraït que la va voler convidar a sopar. Va ser en va: amb un punt de cinisme, van considerar que ho explicava de manera que no es podia comprovar.

Diversos testimonis insisteixen que la Lleona vestia una granota blava de miliciana. Als sumaríssims n'hi havia prou amb un detall així per empresonar algú i, en general, la pena mínima que s'imposava per auxili a la revolució era de dotze anys d'internament. D'aquí ve la importància d'adjuntar una fotografia com a prova.

Guillén va reconèixer haver vestit la granota, perquè conduïa el cotxe, i haver dut pistola, però que no la va fer servir mai. Va ser l'última afusellada durant el franquisme a Catalunya, el 13 de maig del 1943 a Lleida. La policia concloïa que la dona “demostró en sus andares el más refinado sadismo”, si això és possible.