tribunal constitucional
nova sentència contrària
El TC veta el referèndum
El Constitucional retorna l'“operació diàleg” als tribunals suspenent la resolució del Parlament que obre la via a fer la consulta del 2017
Avisa Forcadell i Puigdemont sota amenaça penal que han d'“impedir” cap més pas
Pérez de los Cobos obté la unanimitat en l'últim servei abans del relleu
La resolució de JxSí i CSPQ d'una consulta pactada continua vigent
A menys de vint dies perquè expiri el mandat del seu president i de tres magistrats més, el Tribunal Constitucional va irrompre ahir en plena “operació diàleg” de La Moncloa i va ordenar la suspensió cautelar de la resolució que el Parlament –amb el vot de Junts pel Sí i la CUP– va aprovar el 6 d'octubre per obrir la via al referèndum del 2017. En un ple en què Francisco Pérez de los Cobos va aplegar la unanimitat del tribunal, el TC no només atén el desig del govern de Mariano Rajoy, sinó que també obeeix l'advocat de l'Estat a l'hora d'advertir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el president, Carles Puigdemont, del seu deure d'“impedir o paralitzar” cap més pas destinat a celebrar una consulta, sota l'amenaça de ser perseguits per una responsabilitat penal.
El guió de l'“operació diàleg” que patrocina Soraya Sáenz de Santamaría com a nova vicepresidenta territorial i ministra per a Catalunya es va veure alterat ahir precisament pel desenllaç d'un dels recursos al TC que ella mateixa va anunciar des de la taula del Consell de Ministres estant en funcions i abans que Rajoy li retirés la funció de ser la portaveu de cada divendres. El que aprova el TC és tramitar un nou incident d'execució de sentència, que és el que La Moncloa li reclama quan sospita que no s'està complint el dictaminat, i paralitzar apartats de la resolució 306/XI aprovada pel Parlament. En concret, els apartats suspesos són els capítols titulats Referèndum i Procés constituent inclosos en el títol primer El futur polític de Catalunya.
Per unanimitat dels seus onze magistrats, el TC fa seus els arguments de l'advocat de l'Estat i manté que la resolució del 6 d'octubre contravé la sentència dictada fa un any per l'alt tribunal. En aquella ocasió, el que es va declarar inconstitucional i nul la va ser la resolució del Parlament del 9 de novembre del 2015 “sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015”. En un detall simptomàtic de l'equilibri que busca el TC entre els precs del govern espanyol i la pugna per no ser usat com a tercer parlament, el que no se suspèn és la resolució pactada entre Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot, que parla de fer un referèndum pactat sense concretar-ne el marc.
Advertiments personals
Com a recordatori de les passes que han conduït fins al present, el màxim intèrpret de la Constitució del 1978 evoca que fins ara ja ha atès dos incidents d'execució de sentència: al juliol sobre la resolució del Parlament del 20 de gener del 2016 de creació de comissions, i a l'octubre sobre les conclusions del procés constituent aprovades al juliol.
Per vacunar-se contra una desobediència, el TC notifica la resolució personalment a Forcadell, els membres de la mesa del Parlament i el secretari general de la cambra, i també a Puigdemont i als seus consellers, advertint-los que tenen el deure d'“impedir o paralitzar” tota iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada.
Fent valer que, gràcies a la reforma del PP, és el policia que vetlla per fer complir les seves pròpies sentències, el TC amenaça amb “eventuals responsabilitats, inclosa la penal”, en què podrien incórrer els electes i càrrecs citats. Forcadell i la resta de membres del Parlament citats tenen ara vint dies per emetre els informes sobre “si les actuacions parlamentàries que van donar lloc a l'aprovació de la resolució 306/XI” obrint la porta al referèndum del setembre del 2017 han desafiat la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava la declaració independentista del Parlament el 9-N.
La irrupció del TC té lloc a nou dies de la cimera sobre el referèndum del 23 de desembre i quan a La Moncloa es vantaven dels rèdits que els dóna haver aparcat l'ofensiva judicial en favor de gestos com ara instal·lar-li, a Santamaría, un despatx a Barcelona. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va subratllar que el TC només recorda al Parlament que celebrar un referèndum “no està dins de l'àmbit de competències d'un parlament autonòmic” i posa de manifest que cal “buscar vies d'entesa, vies de diàleg”. “Respecte per la decisió”, resumien a La Moncloa.
El referèndum es manté
Per Junts pel Sí, però, el vet del Constitucional no altera res. “No ens distrauran”, va avisar el portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull, que va reafirmar que la promesa de celebrar el referèndum es manté. Segons Turull, a més, no hi ha “motius” per no celebrar la cimera del 23 de desembre. En nom d'ERC, el diputat al Congrés Gabriel Rufián jutja “dramàticament normal” la decisió del “braç armat legislatiu” de l'Estat.
Des de Catalunya Sí que es Pot, en canvi, Joan Coscubiela va invocar que el que es constata és que la seva resolució aprovada pel Parlament –amb el vot a favor de Junts pel Sí i l'abstenció de la CUP– no ha estat anul·lada pel TC i ocupa ara una “centralitat política clau”, per la qual cosa reclama a Puigdemont que l'assumeixi com la “via adequada”. Es dóna la circumstància que, en la seva sentència del 25 de març del 2014, el TC –ja presidit per l'exmilitant del PP Pérez de los Cobos– va deixar una escletxa oberta al dret a decidir.
Amb les tensions dels últims dies encara latents, la diputada de la CUP Anna Gabriel va exigir saber si els Mossos “podran garantir” la celebració d'aquest referèndum el 2017 i que “no es posaran al costat del Codi Penal, del TC, de l'Estat espanyol i de la no-democràcia”.
