judicialització del procés
Ofensiva del TC per aigualir la cimera
El dia de la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum, l'alt tribunal limita l'acció exterior i anul·la les ponències de les lleis de desconnexió
El Tribunal Constitucional invalida la tramitació parlamentària derivada però les lleis s'han tramitat a iniciativa de JxSí i la CUP
El mateix dia que ha de constituir-se el Pacte Nacional pel Referèndum, el Tribunal Constitucional (TC) ha decidit dictaminar límits per a l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i anul·lar les ponències de les tres lleis de desconnexió del Parlament.
Així, aquest divendres, l'alt tribunal ha dictaminat que l'acció exterior del Govern no pot envair les competències de l'Estat, tot i que hi hagi possibilitats d'una certa presència internacional de la Generalitat. El govern espanyol va decidir el passat 5 de febrer impugnar davant el Tribunal Constitucional la creació del departament d'Exteriors en entendre que vulnerava una competència exclusiva estatal. I va demanar que fos suspesa la posada en marxa d'aquesta norma. El TC així ho va fer en admetre a tràmit el recurs, si bé més endavant va aixecar parcialment aquella suspensió.
Ara el TC ha emès una sentència de les denominades interpretatives, de tal manera que no considera inconstitucional tota la norma, sinó només una part d'ella, mentre que admet d'altres articles, però sempre que s'interpretin de manera harmònica amb les competències exclusives del govern espanyol.
Per tant, declara inconstitucionals diversos articles, així com les referències al “dret de decidir dels pobles” i a la “diplomàcia pública de Catalunya”. Per contra, l'alt tribunal avala d'altres articles i les referències a Catalunya com un “actor internacional actiu” capaç “d'acció exterior” i “compromès, solidari i responsable”, però sempre que s'interpretin d'una manera que no interfereixi en les competències exclusives de l'Estat en relacions internacionals.
Lleis de desconnexió
A més, el Tribunal Constitucional ha anul·lat les ponències parlamentàries conjuntes de les tres lleis de desconnexió en considerar que s'han vulnerat els drets dels diputats. L'alt tribunal resol així el recurs d'empara presentat per C's.
En concret, s'anul·len els acords de la Mesa del Parlament de l'1 de març i el 8 de març que van aprovar la creació d'aquestes ponències per a la redacció de tres lleis: la de protecció social catalana, de règim jurídic i de l'administració tributària. La resolució afirma també que “s'anul·la la tramitació parlamentària derivada” d'aquests acords. Tot i això, les lleis en tràmit al Parlament sobre aquestes qüestions s'han impulsat com a proposició de llei a proposta de JxSí i la CUP.
La sentència recorda que l'acord de l'1 de març de creació de les tres ponències es va obtenir amb el vot en contra del vicepresident segon, el diputat de C's José Maria Espejo, i dels secretaris segon i tercer, el diputat del PSC David Pérez i el de CSQP Joan Josep Nuet. També hi van haver tres peticions de reconsideració de C's, PSC i PP. El 8 de març la Mesa va desestimar aquesta petició de reconsideració.
El tribunal recorda que és requisit indispensable per fer ús del tràmit de ponència conjunta per a l'elaboració d'una llei que estableix l'article 126 del reglament del Parlament que la iniciativa es dirigeixi “al desenvolupament bàsic de l'establert a l'Estatut” tal i com recull l'article 62.2 d'aquest. Afegeix que “no només es tracta d'una llista tancada i taxativa de matèries sinó que a més es desprèn que són només lleis de desenvolupament bàsic” del mateix.
Per al tribunal, això “exclou tota interpretació flexible o extensiva a l'hora de clarificar les iniciatives que es presenten sota la seva cobertura”. En aquest sentit, apunta que “no s'ha acreditat de cap manera l'ús de l'article 126 del reglament del Parlament per constituir una ponència conjunta, relativa a proposicions de llei sobre matèries que no encaixin en l'àmbit definit per l'article 62.2 de l'Estatut, quan els únics grups parlamentari que la volen constituir són els dos que promouen la iniciativa i quan la resta de grups parlamentaris s'hi oposen”. Afegeix que el consens dels grups parlamentaris per fer una iniciativa legislativa conjunta és “inexistent” en aquest cas.
Així, afirma que la Mesa va portar a terme una interpretació i aplicació de l'article 126 del reglament del Parlament “que se separa dels termes literals” del mateix i de la seva finalitat, que recorda que és la de “constituir un marc de treball conjunt dels grups parlamentaris en ares al consens per tal d'elaborar el tet de proposicions de llei que facin referència de manera directa al desenvolupament bàsic de l'Estatut”.
Sobre els drets dels diputats, conclou que els acords de la Mesa impugnats “desborden l'objecte, funció i finalitat” establerta per al procediment de ponència conjunta i considera que “imposen als recurrents la seva participació en una ponència en la que no volen integrar-se”. Apunta també que els recurrents “veuen afectada la seva llibertat d'iniciativa legislativa” i que es tracta d'una “pertorbació en el lliure i igual exercici del seu càrrec públic”.
Per últim, estableix que una decisió contrària de la Mesa a la creació de les ponències no hagués afectat la iniciativa perquè els dos grups que la impulsen poden fer ús de la via de proposició de llei ordinària i fer-ho conjuntament si així ho volien.
De fet, aquest és el tràmit mitjançant el qual JxSí i la CUP van tramitar les lleis ja que en el document només hi consta la signatura d'aquests dos grups parlamentaris. Actualment, la llei de protecció social catalana i la de l'agència tributària han superat les esmenes a la totalitat, mentre que la de transitorietat jurídica encara no ha arribat al ple del Parlament.
