Un recurs de la fiscalia entorpeix el cas Forcadell
El ministeri públic reclama incorporar-hi informacions de premsa
La fiscalia ha recorregut contra la decisió de la magistrada que investiga la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, de rebutjar incorporar a la causa les informacions de premsa dels dies previs i posteriors al ple del mes de juliol passat que va votar el full de ruta independentista. Segons fonts judicials, el ministeri públic ha presentat un recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació contra aquesta decisió, de manera que si és desestimat per la mateixa magistrada, Maria Eugènia Alegret, serà la sala civil i penal del TSJC la que resoldrà.
Amb les informacions de premsa, la fiscalia pretén demostrar que la intenció d'introduir a la cambra el debat del full de ruta independentista, “i promoure amb això la desobediència d'allò decidit pel Tribunal Constitucional, resultava clarament previsible”.
La presentació d'aquest recurs de la fiscalia contribuirà a dilatar el procés penal que el TSJC ha obert contra Forcadell per prevaricació i desobediència al Constitucional per haver permès que el ple del Parlament del 26 de juliol votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, una causa que Alegret ha instruït amb celeritat.
De fet, la magistrada ha instat el Parlament a lliurar-li, en un termini de dos dies, la documentació que la fiscalia ha sol·licitat incorporar a la causa, entre la qual hi ha informes relatius a altres precedents.
En una altra providència acordada ahir, la magistrada instructora ha acordat requerir a la secretaria general del Parlament que, en el termini de dos dies, li faci arribar les al·legacions dels lletrats de la cambra catalana que va sol·licitar la defensa de Carme Forcadell, exercida pel lletrat Andreu van den Eynde. En aquestes al·legacions, els lletrats del Parlament responien al TC per la demanda d'empara que el PSC va presentar contra tres ponències de la cambra catalana per al desenvolupament de lleis catalanes de protecció social, règim jurídic i administració tributària.
En les al·legacions s'esgrimeix que la pròpia doctrina del TC és “garantista” respecte al dret d'iniciativa parlamentària i pressuposa l'existència d'un debat que, “per definició, ha de poder ser lliure en el seu contingut”.