El socialisme francès busca nova brúixola

Des que el president francès, François Hollande, va anunciar que no es presentaria a la reelecció, el Partit Socialista (PS) no sap ben bé on és. Tampoc on es dirigeix, o cap on li convé virar. Avui, en la primera volta de les primàries del PS –la segona serà diumenge vinent–, el socialisme francès començarà a dirimir el seu rumb: si vol acostar-se a les idees socioliberals de Manuel Valls, al proteccionisme i tradicionalisme dins de l'esquerra francesa de l'exministre d'Economia Arnaud Montebourg o al progressisme ecologista i fins a cert punt transformador de l'extitular d'Educació, Benoît Hamon.

Valls, Montebourg i Hamon semblen els líders d'aquesta carrera fratricida amb poques expectatives d'acabar a l'Elisi: els sondejos acosten els socialistes a una eliminació flagrant en primera volta de les presidencials. Malgrat tot, la descomposició de la base electoral del partit després d'una legislatura de terrible desgast, i la inesperada retirada del president, converteixen les primàries en una incògnita de difícil previsió. Però no només per això.

La primera gran incògnita a què s'enfrontaran els set candidats serà la participació. La credibilitat perduda aquests anys requereix, més que mai, que el procés electoral sigui vigorós. Ningú al PS aspira a acostar-se als 4,3 milions de votants de les primàries de la dreta, però no superar els dos milions –les enquestes apunten entre 1,9 i 2,6 milions– seria un pèssim auguri per a la carrera presidencial. Sobretot, pel que fa a la fuga potencial de vot que provocaria entre els dubtosos veure que el procés socialista arrenca poc entusiasme.

A aquesta possible fuita s'hi afegeix un altre enigma que s'hi relliga amb força: el sentit del vot majoritari demà a les urnes, útil o per afinitat als candidats. Es desconeix, en aquest sentit, si els electors votaran en clau d'eleccions presidencials (és a dir, al candidat a qui creuen amb més possibilitats d'aspirar a l'Elisi), o amb intenció renovadora, assumint que les presidencials són una cursa perduda i cal regenerar de cara al futur.

Si la majoria opta per creure en la victòria al maig, Valls sembla el més ben posicionat, després d'una etapa com a primer ministre en què els francesos jutgen que ha demostrat estar a l'altura del càrrec. La tasca de Valls, però, pot quedar compromesa, ja demà, amb la candidatura per lliure de l'exministre d'Economia Emmanuel Macron, nova estrella de l'star system polític francès. Enfrontats en el pla personal, tots dos representen un socialisme liberal que els emparella, però Macron no pateix el desgast del càrrec ni comparteix el conservadorisme de Valls en temes de seguretat i immigració, poc del gust del votant d'esquerra. A això s'hi afegeix la possibilitat que s'imposi la tesi de llançar la tovallola electoral i renovar el PS. En aquest escenari, Hamon partiria amb avantatge, i fins i tot ell ha semblat adonar-se de la diatriba en els debats televisius, en què ha desviat amb èxit la discussió de la cursa presidencial cap a la recerca de idees noves per al partit. La més insigne, i que va centrar el darrer debat, la proposta d'una renda universal, vivament atacada per la resta de favorits per irrealitzable. Sens dubte, un bon auguri per a Hamon amb vista a la imprevisible votació d'avui.