Inversió a l'arc mediterrani per foragitar l'extremisme
Barcelona és el marc d'una trobada de ministres d'Exteriors de la Unió Europea i de quinze països de la ribera sud de la Mediterrània
La inserció laboral dels joves continua com a assignatura pendent
Un 60% de la població de la regió del sud del Mediterrani té menys de 30 anys. Aquesta dada exemplifica el potencial de la regió però alhora revela que calen polítiques concretes per evitar que hi hagi més conflictes, derivats de les poques possibilitats de futur. Aquesta és una de les conclusions que llançava la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ahir a Barcelona, durant la segona edició del Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani.
La trobada, que es podria instaurar de manera anual a la capital catalana, va reunir representants de 43 països –els 28 de la Unió Europea i 15 més de la riba sud del Mediterrani, excepte Líbia– i es planteja com a objectiu donar més oportunitats als joves, com a factor clau per donar estabilitat i per desenvolupar la regió. Entre les prioritats, hi ha la d'intervenir directament per crear llocs de treball, l'educació superior o la formació professional. Concretament, s'han invertit 5.500 milions d'euros en 47 projectes que ajuden al desenvolupament de la zona sud de la mediterrània.
Com a exemples, hi ha la descontaminació del llac Bizerta (Tunísia), la inversió en energies renovables i l'ajut als nous emprenedors perquè es puguin crear petites empreses que generin llocs de treball. “Veiem potencial a la regió”, assegurava Mogherini, per a qui és necessari un “compromís comú” que faci possible superar conflictes i dificultats. “Cal centrar-se en la vida real de la gent ” i donar expectatives de progrés a la població, en especial a la joventut, perquè “tres-cents milions de joves a l'Orient Mitjà i l'Àfrica no tenen veu ni oportunitats”, assegurava la cap de la diplomàcia. Mogherini creu que és clau que la regió mediterrània, segons ella, “la més conflictiva del món” aconsegueixi viure en pau i per això és cabdal que els joves puguin tenir una sortida. “La història europea ha demostrat durant dècades i segles que amb menor integració hi ha més conflictivitat i més tensió”, assegurava. “Ens hem compromès a trencar el cercle viciós de la falta d'integració i a apostar per més diàleg polític, més cooperació i una intervenció més específica”, reblava. Per aquest motiu, en aquesta trobada s'insistia en el cas d'Israel i Palestina. I és que en el fòrum que se celebra entre ahir i avui a Barcelona israelians i palestins comparteixen algunes taules de debat.
El ministre d'Afers Estrangers i Expatriats de Jordània, Aiman al-Safadi, lamentava ahir que el procés de negociació hagi estat “congelat” massa temps, la qual cosa ha generat molt d'odi. Al-Safadi considera que amb els socis europeus es pot generar un procés per no perdre força ni impuls, amb la finalitat d'arribar a una acció política adequada per a tots dos.
Crida desesperada
El representant jordà va aprofitar l'altaveu de la cimera per fer una crida sobre la situació que viu el seu país. “Un 20% de la població són refugiats sirians”, assegurava. “Faig una crida. No podem fer-ho sols al nostre país. Necessitem el suport de la comunitat internacional”, afirmava Al-Safadi, que hi afegia que es necessita una actuació urgent si no es vol que tota la una generació de sirians siguin una “generació perduda”. Al-Safadi advertia que cal col·laborar si no es vol que centenars de milers de joves “creixin abandonats, sense cap tipus de suport” i reclamava un esforç conjunt per promoure l'acollida i l'educació. El mandatari jordà assegurava que les escoles, i també els hospitals, estan sobresaturats. Al-Safadi deia que ja no és la situació jordana, sinó la preocupació perquè aquests sirians puguin recuperar una part de la seva vida i en algun moment puguin tornar a casa per reconstruir el seu país.
Puigdemont es presenta com “un soci compromès”
Carles Puigdemont va aprofitar ahir la presència a Barcelona d'una important representació de la diplomàcia europea –també hi era el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis– i dels països de l'arc mediterrani per fer gala una vegada més de la inequívoca vocació europeista de Catalunya, encara més ara quan alguns indiquen que una hipotètica independència suposaria deixar el país fora de la Unió Europea. “Som un soci compromès davant els desafiaments d'Europa, i amb una àmplia experiència mediterrània”. va dir Puigdemont. El president va fer el seu parlament en anglès, francès, espanyol i català, i va situar la greu crisi humanitària dels refugiats com “el principal desafiament” que té avui el vell continent. El president català va recordar que el Mediterrani ha estat sempre un espai de fraternitat que res té a veure amb “la frontera infranquejable” en què s'ha convertit. En relació amb els refugiats, el president va oferir Catalunya com a terra d'acollida per a “persones que fugen de la violència i la barbàrie i que arrisquen la seva vida i la de les seves famílies per un demà millor”. També va incloure els joves en el seu discurs per dir que ells seran clau per construir el futur del Mediterrani sobre uns principis de desenvolupament econòmic.