Trump retira els EUA del TPP i continua liquidant l'herència d'Obama
El president compleix una promesa electoral i fa el primer pas en política proteccionista
La Casa Blanca elimina l'espanyol del seu lloc web
El president dels Estats Units, Donald Trump, comença a complir les promeses fetes a la base electoral de classe obrera que el va empènyer fins a la Casa Blanca. Un dels pilars era posar fi a l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP), el tractat de lliure comerç amb onze països de les costes del Pacífic, nau capitana de l'expresident Barack Obama i una de les suposades amenaces per a la indústria nord-americana, i ahir el va liquidar.
Trump va signar l'ordre executiva que retira de manera oficial els Estats Units d'un acord que ja estava moribund per la poca voluntat del Congrés de tirar-lo endavant. Fins i tot la candidata presidencial demòcrata, Hillary Clinton, s'hi havia mostrat contrària. No obstant això, la signatura enterra el projecte definitivament.
“El que acabem de fer és una gran cosa per al treballador nord-americà”, va assegurar el president mentre firmava el document al remodelat Despatx Oval, amb noves cortines de color daurat.
La signatura d'aquest decret, afegit al que va firmar el primer dia com a líder del país per ajudar a desmantellar la reforma sanitària coneguda com Obamacare, va en la línia de mantenir la promesa de revertir ràpidament tota l'obra que faci olor del seu predecessor. A més, vol demostrar que és un president de fets i compromès amb els votants, donant-los des del primer dia tot allò que demanaven.
De la mateixa manera, la signatura de la sortida del TPP confirma la tendència proteccionista que dominarà l'administració de Trump. L'altre gran acord comercial sobre la taula és el tractat amb els veïns Canadà i Mèxic (Nafta), que segons la Casa Blanca es renegociarà durant el primer mes de govern. Trump, durant la campanya, el va acusar de ser el gran causant de la situació de la classe obrera, especialment per la deslocalització de fàbriques en territori mexicà. La idea –i promesa– és, a partir d'ara, només treballar amb acords bilaterals i deixar de banda la política de fa dècades d'apostar per l'oberturisme al mercat mundial.
La idea rere tota aquesta política és potenciar els llocs de treball en la manufactura nord-americana. “Feina, feina, feina”, era un dels eslògans de campanya, i Trump està disposat a fer el que calgui per aconseguir-ho. La recepta: potenciar la producció nacional. Per això, a primera hora del matí, el president es va reunir amb grans empresaris, als quals va prometre una “massiva” retallada de regulacions. “No marxin, no acomiadin gent als Estats Units”, va demanar el mandatari. A la tarda es va reunir amb líders sindicals, per presentar-los les seves idees sobre el mercat laboral.
D'altra banda, algunes decisions de la nova Casa Blanca estan aixecant polseguera. La renovació dels canals de comunicació no satisfà tothom i la desaparició de l'espanyol del web oficial de la residència presidencial ha despertat la ira de molts, inclòs del govern de Madrid, que va “lamentar” una eliminació “simbòlica”. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va dir que “està en construcció”. A més, el nou portal ha eliminat les pàgines dedicades al canvi climàtic i als drets de la comunitat LGBT.
Primera demanda pels conflictes d'interès
víctor sanchoUn grup d'advocats de Nova York va presentar ahir una demanda contra Trump en què l'acusen de violar la Constitució en rebre pagaments de l'estranger, en uns negocis que creen nombrosos “conflictes d'interès” i una “greu amenaça” per als Estats Units. El conglomerat d'empreses sota el cognom Trump ha despertat dubtes, fet que va obligar el magnat a apartar-se de la gestió directa però a mantenir-ne els actius. La demanda fa referència a la recentment famosa “clàusula d'emoluments”, que determina que un mandatari no pot rebre pagaments de governs estrangers. El lloguer d'espais al banc públic xinès a la torre Trump, per exemple, seria objecte d'estudi, segons els advocats. “Totalment sense fonament”, va respondre Trump. Si la denúncia és acceptada, podria obligar el president a fer públiques les seves declaracions d'impostos, un exercici que han fet tots els seus predecessors però al qual ell s'ha negat.