Marçal Casanovas i Guerri

Ja feia anys que els veïns del barri olotí del Morrot no vèiem aquell home alt, ben plantat, caminar amb passes llargues en direcció a casa seva, a tocar de l'institut Montsacopa, sense aixecar mai la vista del diari. L'edat no perdona i darrerament Marçal Casanovas sortia poc de casa seva. Ahir ens va deixar, als 95 anys, però en queda una forta empremta.

En Marçal tenia una veu poderosa, de les que s'imposen sobre el xivarri i fan callar la sala. S'havia fet sentir a l'Ajuntament d'Olot i també al Parlament, defensant les seves idees republicanes. M'imagino el respecte que devia generar a can Casadellà, l'empresa de gènere de punt olotina on va fer bona part de la seva carrera professional de pèrit tèxtil. Entre la feina a la fàbrica i la dedicació a la política, encara va tenir temps per implicar-se en el món associatiu local. Va ser dels fundadors d'Òmnium de la Garrotxa i l'Associació de Música Olot. També va ser dels impulsors del club de patinatge local i va formar part de les juntes dels Club Bàsquet Olot i del Club Natació Olot. Però segurament, si per alguna cosa se'l recordarà més serà per haver estat el primer professor de català a la ciutat, en ple franquisme.

Marçal Casanovas havia nascut a Barcelona el 1921. El seu pare era l'escultor noucentista Enric Casanovas, que esdevindria director del Museu de Tossa. Va estudiar a l'institut Giner de los Ríos de Barcelona. De la guerra se'n va escapar per ben poc, gràcies a haver nascut dos mesos després dels més joves de la lleva del biberó. Arran del triomf franquista, la família es va exiliar a França. El 1942 van decidir tornar a Barcelona i Marçal va poder estudiar per pèrit tèxtil a l'escola de Canet de Mar. Acabada la carrera va treballar en empreses de Barcelona i Pamplona, fins que el 1960 va entrar a can Casadellà d'Olot. El 1980 va ser elegit diputat per ERC al Parlament, on va romandre fins al 1992. Els últims tres anys, però, es va desmarcar d'ERC en desacord amb Àngel Colom i va passar al grup mixt. Arran d'aquelles discrepàncies, va ser dels fundadors d'Esquerra Catalana. Més endavant es reintegraria a ERC. A Olot, va ser regidor d'ERC i posteriorment va formar part de la llista del PSC, com a independent.

Del seu matrimoni amb Maria Rosa Sarsanedas en va tenir tres fills (Ricard, Claudi i Roger) i una filla, Clara, que és regidora d'ERC a Olot.