operació represàlia
“Operació represàlia”
Rajoy té un pla per impedir el referèndum amb mesures coercitives com ara precintar col·legis o assumir la conselleria d'Ensenyament
“La democràcia no es precinta”, rebat Puigdemont
Santamaría rep Arrimadas per fer pinya
De l'“operació diàleg” a l'“operació represàlia”. El govern de Mariano Rajoy comença a desvelar les cartes que es reserva en el seu afany per impedir la celebració del referèndum anunciat a Catalunya. En una assumpció que ara no està davant una reedició del 9-N del 2014, fonts de La Moncloa admeten l'existència d'una estratègia completa, que abraça diversos ministeris (entre ells, Presidència, Interior i Educació) i que contempla mesures coercitives com ara el fet de precintar els col·legis destinats a la votació i fins i tot assumir la conselleria d'Ensenyament per evitar l'accés a les urnes. El pla antireferèndum contempla per primera vegada aplicar l'article 155 de la Constitució, un botó per suspendre l'autonomia no explorat mai des del 1978.
La represàlia per evitar una consulta contempla diferents escenaris, com ara l'avançament respecte a la data dels setembre, i també obre un catàleg de respostes proporcionals i d'acord amb la llei i la Constitució en el seu conjunt, que inclou l'esmentat article 155 per usurpar poders a la Generalitat des de Madrid. L'exhibició de la coerció es produïa en un dia d'efervescència al Congrés, en què Sáenz de Santamaría censurava la deriva “absolutista” del govern català en un agre debat amb Joan Tardà (ERC) al matí i bastia un front unitari amb Inés Arrimadas (Ciutadans) en una reunió a la tarda. “Del referèndum no se'n pot parlar. Jo prefereixo parlar amb la societat catalana moderada i oberta. Diàleg i fermesa”, rebatia la mateixa Santamaría com si el relat del diàleg arribés a la fi i l'interlocutor ja no fos el president català. La fredor es completa amb el desig de Rajoy de no rebre Puigdemont fins que s'hagi conclòs el congrés del PP, el 12 de febrer.
L'abast de la munició, que s'amplia amb el paper de policia de les sentències que té el Tribunal Constitucional i amb la llei de seguretat ciutadana, és el que porta el secretari d'estat d'Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, a “garantir que el referèndum no es farà”. “A cada pas d'ells que no compleixi la legalitat respondrem amb un pas per fer complir la legalitat de manera proporcionada”, prometia. La mà dreta de Santamaría no va entrar en més detalls. “No puc dir quina competència suspendrem si no sabem què faran, són persones que han unit la seva forma de vida al procés i no podem parlar de què faran ni de què farem”, va dir abans de fer mofa sobre una reedició del 9-N: “Allò no va ser referèndum i les dades de votants no es van saber mai.”
L'amenaça del precinte de col·legis i d'usurpació d'autonomia era replicada pel president de la Generalitat. “La democràcia no es pot precintar, ni deixarem que es precinti”, avisava Puigdemont a Twitter adjuntant el hashtag irònic #operació precinte. Fonts de la Generalitat creuen que tenir un pla coercitiu “ratifica que el diàleg no ha existit mai” i alerta del salt que “l'Estat no només coacciona càrrecs electes, sinó també estructures purament autonòmiques”, com Ensenyament, que es donaven per garantides.
Revelació abans d'hora
La revelació que La Moncloa té ja un pla integral per impedir el referèndum va obrir ahir una escletxa comunicativa al si del govern de Rajoy, on tant ell com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría estaven centrats a esculpir la paraula diàleg en tot allò referent a Catalunya per estovar el procés i carregar-se d'arguments si en el futur ha de justificar la coerció. El malestar de l'entorn de Rajoy era doble, pel contingut i pel moment: per ensenyar l'inventari de la munició als impulsors del procés i per fer-ho ara, quan la vicepresidenta espanyola volia donar encara combustible a l'“operació diàleg”. Sense anar més lluny, Santamaría visita demà l'aeroport del Prat per subratllar-hi les inversions estatals. “Ningú desitja el ridícul de sortir en un titular que digui «Fulano, explica el pla secret»”, ironitzava un alt càrrec de La Moncloa apel·lant precisament al factor sorpresa del secret.
Després de compartir una hora i mitja de reunió amb Santamaría, la líder de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, va revelar que ha traslladat a l'Estat la necessitat de protegir els funcionaris catalans de les “pressions”. Dit això, però, Arrimadas confia que el desenllaç no hagi de ser la suspensió de l'autonomia ni el precinte dels col·legis. “Espero que no calgui arribar a aquest extrem”, va dir. La líder de C's va jugar a corregir l'absència de Puigdemont a la conferència de barons autonòmics: “Mentre alguns venen a Madrid a parlar de desconnexió, altres hi venim a parlar de la millora de les connexions dels catalans”. A Podem, Íñigo Errejón alertava que “les amenaces no són un full de ruta”. “És una nova fanfarronada, i el govern del PP és la major fàbrica d'independentistes”, hi afegia.
El catàleg de l'amenaça va ser el colofó a un dia de pirotècnia verbal al Congrés, on Tardà va intentar que La Moncloa retiri l'acusació del PP sobre la Generalitat “xenòfoba”. “Té més fina la pell que la boca. O vol que tots fem un curs d'urbanitat parlamentària amb Rufián?”, li va etzibar Santamaría, deixant clar que el PP no se'n desdiu. “Problema amb Catalunya, no; amb algunes persones i partits que es volen saltar la llei, sí”, ho resumia Rajoy.
En Comú: dret a decidir al Congrés
Enmig de l'enconament de les posicions en l'“operació diàleg”, el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, va portar ahir a la cambra baixa la proposta de creació d'una comissió que abordi la crisi territorial i que debati sobre el dret a decidir. La proposta, que recorda la que ja va plantejar Francesc Homs i que no va prosperar, preveu oir constitucionalistes i la fixació d'un termini final. “La situació que s'està vivint no dona per a gaire demora”, va constatar Domènech. En una compareixença al Congrés, juntament amb Nagua Alba (Podem Euskadi), Antón Gómez Reina (En Marea) i el número dos de Podem, Íñigo Errejón, el portaveu d'En Comú Podem va explicar que ha contactat amb el PP, el PSOE, ERC, el PNB i el Partit Demòcrata (PDeCat) i que la reacció inicial és “positiva”. Domènech, però, va esgrimir que la comissió no pot ser un fòrum per guanyar temps al calendari. En el cas d'Homs, la majoria del PP, el PSOE i C's va enterrar la proposta.