Judicialització del procés
Més enllà del judici pel 9-N
Diversos politòlegs analitzen quin impacte podria tenir el judici pel 9-N en el procés
No descarten que hi hagi canvis en la data del referèndum
Preveuen que es produirà algun moviment en l'escenari polític
El judici a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega ha caigut enmig de la discussió sobre la celebració del referèndum que el govern vol dur a terme abans de l'octubre, però que veus autoritzades d'ERC i del PDeCAT ja han plantejat que es podria avançar. És una idea que no tenen tan clara alguns analistes que segueixen de prop com evoluciona el procés, però que tampoc descarten. És el cas del politòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ivan Serrano, que creu que el govern ho hauria de tenir tot a punt, passi el que passi, per complir amb els estàndards internacionals. “Hi ha uns passos que no es poden fer de manera precipitada”, argumenta, i defensa que la Generalitat no pot esperar fins a l'últim moment per preparar-ho tot, sinó que ha d'oferir una imatge de seriositat i rigor.
La celebració del referèndum parteix d'una sèrie de contradiccions. La primera l'exposa Pau Canaleta, politòleg de la Universitat de Girona (UdG), que creu que el plantejament fet des del Pacte Nacional pel Referèndum de reunir-se amb l'Estat per negociar-ne les condicions entra en contradicció amb el camí emprès pel president Puigdemont. “No és el que vol el govern”, sosté Canaleta, que recorda que la Generalitat aposta per celebrar-lo igualment si no té l'aval de l'executiu espanyol, per la qual cosa veu “un petit decalatge” entre el discurs del govern i el del Pacte Nacional, que es va constituir a petició del mateix Puigdemont, però que no s'ha pronunciat, si més no de moment, per la unilateralitat. Per Ismael Peña, també de la UOC, no té tanta importància el calendari com la legitimitat de la votació i, en aquest sentit, creu que “Mas ha fet molt de mal a un referèndum creïble”, ja que ha basat la seva defensa en el judici pel 9-N a dir que no es va desobeir el Tribunal Constitucional, mentre que, si l'Estat no permet fer un referèndum, s'haurà d'apostar per aquesta via, la de la desobediència, encara que s'apel·li a una legalitat catalana. “La legalitat paral·lela no existeix: s'ha d'obeir o l'una o l'altra”, esgrimeix.
Tot i això, veu legítim emparar el referèndum en un marc jurídic català, però no creu que el doti de més reconeixement. Serrano hi afegeix que el referèndum no és possible dins la legalitat espanyola, “ni pel marc constitucional ni per la jurisprudència” filla del pla Ibarretxe del 2004, que incloïa el dret a decidir del poble basc. Per això, suggereix que la Generalitat “estableixi un marc propi i actuï com si tot fos legal i com si s'estigués complint minuciosament una llei”. No obstant això, la vicedegana de la Facultat de Dret de la UdG, Gemma Ubasart, recorda que encara no es coneixen els detalls de la feina que suposadament està desenvolupant la Generalitat, per la qual cosa veu precipitat entrar a fer-ne valoracions.
Si el referèndum finalment no s'acaba produint, els politòlegs consultats per aquest diari posen èmfasi en la necessitat de gestionar la frustració col·lectiva, ja que el referèndum és una demanda del 80% de la població i, per tant, transcendeix l'argumentari independentista. És per això que Canaleta rebutja que constantment s'estiguin “posant dates”, ja que “això no ajuda”.
En qualsevol cas, tots coincideixen a posar de manifest que la situació política a Catalunya no és sostenible a llarg termini, ni en clau interna ni per a l'Estat espanyol, per la qual cosa auguren, sense entrar a fer futurologia, que alguna cosa es mourà. “Alguna cosa passarà, perquè aquest 2017 es tanca una etapa electoral. Probablement, hi haurà eleccions, però abans passarà alguna cosa grossa, com un decret de convocatòria de referèndum que no es podrà celebrar”, aposta Canaleta.
Sense entrar en detalls, també Serrano creu que tot plegat “acabarà anant cap a alguna banda, perquè la cosa no pot continuar així”. Ubasart, en canvi, parla d'una ja assolida “ruptura del consens autonòmic” a tot l'Estat espanyol, en què unes determinades autonomies reclamen més competències o la independència i d'altres aposten per la recentralització. “Això vol dir que el sistema autonòmic ha quedat fet miques”, assegura, per la qual cosa creu que el no constant del govern de Mariano Rajoy deixa el conflicte en una “situació preocupant”.
LES FRASES
La lluita per controlar el relat
Més enllà del conflicte entre l'Estat i la Generalitat, s'està produint una batalla pel control del discurs, que s'ha convertit en l'objectiu principal a dominar pels independentistes i els unionistes, segons explica el professor de comunicació de la UOC Lluís Pastor, que considera de vital importància que Mas aconseguís mobilitzar milers de persones davant del TSJC.
“Quan veus una persona asseguda en un judici, qualsevol, emocionalment, projecta la imatge que ha fet alguna cosa malament, que és un delinqüent”, sosté, mentre que, si acudeix als tribunals acompanyat d'una massa de gent, evoca la idea que “tot el poble l'envolta” i llavors converteix el judici en polític.
Així, creu que l'independentisme català està basant el seu relat en l'èpica, mentre que des del govern espanyol apel·len a l'ordre i la llei, però avisa que cal una gran mobilització perquè el discurs èpic sigui fructífer: “Funciona sempre i és guanyador si tens tothom darrere, però, si no, es converteix en cartó pedra.”
