“El del 9-N és un judici polític i la repressió anirà a més”

Jo vaig exposar la meva opinió ja el 31 d'octubre del 2014 en un article a El País, on llavors escrivia amb regularitat, on la tesi que sostenia ja abans del 9-N és que no hi ha cap delicte. Mas no ha desobeït, al contrari, ha obeït! Mas volia fer una consulta d'acord amb la llei de consultes aprovada pel Parlament i que va ser recorreguda i declarada inconstitucional, ell entén que no pot fer-la, obeeix i no convoca un referèndum. Però a continuació convoca una protesta i fa una crida als ciutadans a protestar amb ell per dir que Catalunya hauria de tenir el dret a poder convocar una consulta. El que passa és que en lloc de ser una manifestació on la gent s'aplega al carrer, el que es fa és que la ciutadania passi per uns punts determinats perquè dipositi la seva opinió en forma de vot en urnes de cartró. Allà no hi un acte jurídic. Tot el judici és un disbarat monumental, cap jutge d'instrucció hauria d'haver admès a tràmit res de tot això, s'està criminalitzant el dret constitucional a la protesta quan no hi ha delicte enlloc.

És clar! Sense dubte que és un judici polític, perquè tot obeeix a una decisió política del govern espanyol de perseguir l'exercici d'un dret i convertir en causa penal un afer que no ho és. El govern espanyol pren l'exercici d'un dret com si fos un delicte i ordena la fiscalia que actuï i ho judicialitza tot, quan els drets estan per ser molestos.

Vol que hi hagi una condemna i ja està. Això sí, s'han cuidat molt que en la condemna no hi pugui haver una pena privativa de llibertat, que va ser l'intent que hi va haver en un primer moment amb la inclusió del delicte de malversació i que al final es va retirar. Ells mateixos són conscients del risc que això suposa. Imaginem un expresident de la Generalitat entrant a la presó! Uff... Així que tot això està mesurat. És tot una decisió política: que hi hagi condemna per al que vindrà, que és la convocatòria del referèndum.

És que ja estem en un territori desconegut, no hem viscut això en 40 anys ni tampoc serveix el precedent de la segona República... Què és el que passarà? No ho sé. La impressió que fa és lletja, no hi marge per corregir el rumb i tant la Generalitat com La Moncloa s'han tancat en banda i cadascú està lligat de peus i mans sobre la seva posició. Miquel Roca reivindica que alguna sortida hi ha d'haver, però no és el que s'està veient i jo no veig com pot ser. I el discurs de Carles Puigdemont va en aquesta línia, és com si estigués disposat a immolar-se. I ell ja fa un pas més, a ell no li aplicarien una inhabilitació, entraríem ja en el supòsit de la sedició...

L'article 155 és una institució típica dels estats federals: és la coacció federal. Si una de les parts no compleix amb les obligacions que la constitució federal imposa als seus membres, doncs hi ha la possibilitat d'imposar-ne el compliment coactiu, mitjançant l'ús de la força. Després de la sentència del Suprem dels Estats Units posant fi a la segregació racial a les escoles del sud [cas Brown contra el consell d'educació de Topeka (1954)], els governadors dels estats del sud es van negar a complir la sentència i el president Eisenhower va recórrer a la coacció federal i hi va enviar la guàrdia nacional per garantir que es complís la no segregació de negres i blancs a les escoles. És el cas típic de coacció federal. Què succeeix en el cas de Catalunya? Que no es tracta d'imposar des de l'Estat el compliment d'un assumpte circumstancial, això és un problema global: es vol celebrar un referèndum per decidir si es vol la integració a l'Estat o no. Quina competència li pot treure l'Estat a la Generalitat? Aquí no hi ha una competència concreta en Educació o Medi Ambient que l'Estat pugui retirar. Aplicar l'article 155 aquí, què significa? Tancar el Parlament? Perquè al final el Parlament és l'òrgan que aprova la llei de desconnexió. Apartar el president i el seu govern? Seria una suspensió global: com que Catalunya té autonomia i la vol utilitzar per convocar un referèndum sobre la seva integració o no a Espanya, doncs l'Estat li diu que no té autonomia. Aquest és el tema del conflicte.

Si la Generalitat aprova una llei de desconnexió i alhora convoca el referèndum, arribarà la suspensió immediata. Si a pesar de la suspensió i del que digui el TC es decideix tirar endavant i es posen les urnes, aleshores entrem en una desobediència. Si la Generalitat fa tot el que entenem jurídicament per un referèndum, el govern de Rajoy no tindrà més remei que actuar. Perquè el govern espanyol només té dues opcions: pactar el referèndum o impedir-lo.

És clar que podem arribar a veure aquestes fotografies! La meva impressió és que si al final es decideix fer el referèndum, la via ja no seria simplement un recurs al TC i arribarem a veure les fotos dels col·legis precintats. Al PP, la pressió sobre Rajoy seria insuportable. El govern de Rajoy s'ha col·locat en una posició en què ara ja no pot fer marxa enrere. Si els passos es continuen fent com fins ara, no veig cap possibilitat d'evitar el xoc de trens. El problema és que Puigdemont no pot recular i Rajoy tampoc no pot recular.

Això no depèn de la Generalitat. Ara hi ha una llei i la Generalitat pot fer una nova llei, però aquesta nova llei serà objecte de recurs per part del govern espanyol i serà suspesa immediatament des del moment en què el Tribunal Constitucional admeti a tràmit aquest recurs. No es pot passar de la llei a la llei. Al Regne Unit vam veure que era el parlament de Westmintser el que aprovava una llei que transferia la competència a Escòcia per poder celebrar-hi un referèndum, però aquí no estem en aquest cas. El que es fa des de la Generalitat és intentar posar en marxa una legalitat que trenca amb la llei actual, és una ruptura amb la Constitució del 1978, és un acte revolucionari, no és violent, però sí revolucionari. És una ruptura de la legalitat i de la constitucionalitat vigent.

I a mesura que s'aproximi el moment de la veritat la tensió anirà a més. Els ciutadans de Catalunya també han de ser conscients d'això. Fins ara tot s'ha viscut amb un caràcter del tot pacífic i festiu, alegre, amb les famílies senceres sortint als carrers en les manifestacions de la Diada... Però quan arribi el moment del xoc, un xoc és un xoc! Ja estem veient una certa violència en aquests judicis polítics oberts contra Mas, Ortega i Riga al TSJC i contra Homs al Suprem. No és una violència de trets però sí que és una violència en què actua l'aparell repressor de l'Estat i que anirà a més. I si s'aplica l'article 155 ja... Però no estem al 1934, la Generalitat d'ara no és aquella Generalitat d'aleshores en què semblava que es posava un president a la presó i que no passava res. Com gestiones la Generalitat d'avui des de Madrid? Hi envies un virrei? Un virrei que hauria de gestionar d'un dia a l'altre des de la prestació dels serveis bàsics com l'educació i la sanitat fins a la gestió de les presons i dels Mossos d'Esquadra, tot! És agafar l'autogovern i a la paraula li treus auto, es queda en govern i aleshores el delegat del govern espanyol a Catalunya [Enric Millo] passa a ser l'autoritat única al territori i s'ha de posar d'un dia a l'altre a reclutar gent per a cada responsabilitat i per a la gestió de tot. I com pot fer això un PP que no té gaire arrelament popular a Catalunya? Governar Catalunya des de Madrid és una tasca impossible. Però com que estem ja en un territori desconegut, a veure què passa...

Una mica sol en la denúncia d'això sí que m'he sentit, sí... I ho mantinc: amb la sentència del TC sobre l'Estatut es mor el pacte constitucional. I hi ha més veus que ho pensen, però que no s'atreveixen a dir-ho en públic. Acabo de tornar de Mèxic de participar en el congrés iberoamericà de dret constitucional i la meva ponència es titulava El TC i l'autonomia de Catalunya. Crònica d'un disbarat. La Constitució del 1978 estava pensada bàsicament per a Catalunya, tenia en compte la trajectòria autonòmica de la segona república per al títol vuitè, i era un pacte entre el Parlament català i les Corts Generals ratificat en el referèndum de la població. Que el TC acceptés el recurs del PP a l'Estatut va ser una barbaritat: entrant en l'assumpte, el TC es carrega el pacte entre parlaments. Els articles pactats entre el Parlament i les Corts espanyoles i aprovats després en referèndum eren el mecanisme d'integració, i la sentència 31/2010 es carrega això i ara no hi ha una resposta jurídica per poder refer-ho. Només hi ha dues solucions: la ruptura que promou el govern català o bé un procés constituent per crear un estat federal.