andorra
llengua
La drecera andorrana del català
La negociació en curs per al tractat de lliure associació entre el principat i la UE obre una oportunitat perquè la llengua guanyi reconeixement institucional a Europa
No és clar que un avenç sigui extensible a la resta de catalanoparlants
Només si Andorra o Catalunya són estats membres el català serà oficial
El 22 de juliol de 1993 el català entrava en el selecte club de les llengües d'estat oficials amb l'ingrés d'Andorra a l'ONU, des d'on el cap de govern, Òscar Ribas, es dirigia al món en un discurs per primera vegada en aquest idioma. Gairebé un quart de segle més tard, i a falta de més reconeixement en altres àmbits per la manca de voluntat política de l'Estat espanyol (també del francès i l'italià) per defensar-ho davant les instàncies internacionals, les converses en què està immers el país pirinenc per signar un tractat de lliure associació amb la Unió Europea obren una finestra d'oportunitat per aconseguir un altre petit gran salt qualitatiu per a l'estatus exterior de la llengua.
Un salt, això sí, que podria ser més simbòlic que efectiu, i acotat només als andorrans, ja que, segons les fonts consultades, si s'aconseguís cap millora no és clar que en la pràctica també se'n poguessin beneficiar els catalanoparlants d'altres estats. Com a mínim, fins a l'eventual dia que la Catalunya independent ingressés com a membre de la UE, un estatus que no és el que pretén aconseguir ara Andorra.
De fet, les negociacions per al tractat de lliure associació van començar fa gairebé dos anys, el març del 2015, si bé es troben encara en un estat molt embrionari, i més pel que fa al paper de la llengua, segons admeten fonts del govern andorrà, que aclareixen que com a mínim fins al 2018 no es preveu cap acord definitiu. De fet, en un estadi inicial el procediment és comú amb Mònaco i San Marino, dos altres petits estats amb qui ara la UE negocia conjuntament el marc institucional, és a dir, aspectes referents a les llibertats bàsiques de circulació de persones, capitals, béns i mercaderies, la mare dels ous del tracte.
Per a una segona fase
No serà, doncs, fins a un segon estadi, encara sense data, que Andorra establirà negociacions del tot bilaterals sobre aspectes sectorials i específics del seu territori. I és aquí on –a diferència de Mònaco, que té el francès, i San Marino, l'italià, llengües ja oficials a la UE– el país pirinenc pot tenir marge per demanar certes mesures que suposin un avenç en l'estatus del català a Europa. “Evidentment tots els acords se signaran en català, però és molt aviat per parlar d'altres coses, perquè s'està tot just a les beceroles i no hi ha ni textos encara de treball”, es limiten a explicar des del govern del principat, que situa en l'absoluta normalitat l'ús de la seva llengua oficial, i assegura que la defensarà en les negociacions, per bé que no serà la seva principal prioritat. En tot cas, Joan Sans, cap del servei de Política Lingüística d'Andorra, admet que fins ara poc se sap de les negociacions, però és dels que confien que serviran per fer un pas endavant. “Si podem tenir relacions en català amb les institucions comunitàries, de retruc la llengua ja seria dins la UE”, diu el filòleg, que assenyala que “el pas més important és que es pugui fer servir el català per adreçar-se a la justícia europea”.
En aquesta línia, i a falta de més concreció en les intencions del govern de Demòcrates per Andorra, qui sí que ha estudiat com podria millorar l'estatus del català amb el tractat és el Partit Socialdemòcrata, a l'oposició. “És una de les qüestions que hi ha sobre la taula; volem que el català tingui la seva importància, tot i que de moment no s'hi ha entrat perquè les negociacions són molt lentes”, explica el conseller responsable (figura equivalent a la de diputat) Gerard Alís. La majoria dels partits andorrans, això sí, seuen en una taula de treball sobre el tractat i tenen un pacte d'estat per avançar conjuntament, per bé que les converses les porta directament el Ministeri d'Exteriors, que n'ha evitat donar gaires detalls fins ara. Alís, en tot cas, avança que els andorrans podrien demanar, per exemple, poder-se adreçar en català a totes les institucions comunitàries per defensar els seus interessos, a banda de traduir tota la documentació oficial a aquesta llengua. Sigui com sigui, confia que en qüestió de pocs mesos aquests punts entrin en la negociació, i es conegui quina és la predisposició de les institucions europees a acceptar-los, i en quines condicions.
La Plataforma, escèptica
Entretant, fonts consultades de la Plataforma per la Llengua, una de les entitats que més han lluitat pel reconeixement del català a Europa, es mostren escèptiques sobre el fet que el tractat suposi grans millores. “La hipòtesi andorrana no sembla que pugui fer variar gaire la situació, perquè per a l'oficialitat cal que un estat membre ho demani formalment al Consell Europeu, i ells en principi no ho serien”, expliquen, mentre dubten que, tenint en compte la importància dels acords comercials, la situació de la llengua estigui entre les prioritats a negociar per l'executiu andorrà. Fins i tot encara que hi estigués, “en el terreny lingüístic tot seguirà igual”, vaticinen, ja que constaten que l'acord bilateral tindrà sobretot impacte en l'àmbit polític o econòmic. “Només l'entrada d'Andorra o d'una futura Catalunya independent a la UE podria fer canviar aquesta situació, i revertir així les conseqüències negatives de la no-oficialitat”, clouen.
El problema de la traducció del cabal comunitari
Si es confirma el tractat bilateral, un dels problemes serà, segons Sans, la traducció al català de l'extens cabal comunitari. “És un volum ingent de documentació, i els cinc correctors que ara treballen per al govern no ho poden assumir”, avisa. “És un problema important i s'hi està buscant una solució pràctica; la idea seria traduir tota la normativa que entri als acords d'associació”, confirma Alís, que recorda, per exemple, que Albània va crear un departament en el govern només per a això, una mesura inviable a Andorra. De fet, la Generalitat i les institucions europees a Barcelona ja han fet la feina de traduir part de la normativa, i fa més d'un decenni fins i tot hi va haver contactes amb l'Institut d'Estudis Catalans perquè hi donés un cop de mà, com confirma el seu president, Joandomènec Ros. “Algú va suggerir que si el català era llengua oficial a la UE, l'IEC podria fer la versió catalana de totes les lleis i tractats, perquè quan un país nou entra a Europa, qui ho paga?”, indica. Al final la idea es va deixar córrer, però “arribat el cas”, ara Ros veu factible que l'ens es fes càrrec de la traducció o revisió dels textos.
Andorra ja ha signat històricament un seguit de tractats amb l'actual UE, que per tant ja són documents oficials escrits també en català, com a llengua d'una de les dues parts. “Això ni es discuteix, és així, natural per a nosaltres”, exposa el ministre portaveu del govern andorrà, Jordi Cinca. En concret, es refereix a textos com l'acord en forma d'intercanvi de cartes del 1991, el de cooperació del 2005 o el monetari del 2012.