“A Europa tot és possible”

El febrer del 2016, ara fa un any, el Partit Socialdemòcrata d'Andorra va organitzar un seminari –en què també van participar membres del Partit Liberal, igualment en l'oposició– per debatre les oportunitats que ofereix el tractat de lliure adhesió amb la UE, també en l'àmbit del català, que va impartir com a ponent el professor de dret internacional de la UB, Eduard Sagarra. “La llengua és un tema irrenunciable per a Andorra en el tractat, i Espanya no hi pot posar cap pega”, afirma l'expert en dret comunitari, que recorda que l'última paraula de l'acord la tindrà la Comissió Europea i no caldrà l'aprovació dels 28 estats membres. Per a Sagarra “no costarà gens” que els documents dels actes propis i els que es derivin del tractat es tradueixin al català, però no té tan clar que es pugui fer servir a les institucions. En aquest cas, vincula les cartes que pot jugar Andorra al principi de seguretat jurídica que cal garantir a qualsevol ciutadà que es relacioni amb les institucions europees. “Tu has de poder defensar els teus drets en la teva llengua, és una garantia que la puguis utilitzar quan hi ha conflictes”, subratlla el jurista, per a qui l'exemple més clar seria l'accés del català al Tribunal Superior de Justícia de la UE, com ja passa amb altres estats externs que hi tenen acords d'associació, com ara Bòsnia, Sèrbia, Montenegro i Ucraïna, que no tenen prohibit utilitzar les seves llengües en els òrgans comunitaris. Tot i que ja ho veu més difícil, Sagarra tampoc descarta que el reconeixement s'estengui a àmbits econòmics, o fins i tot obri la porta a mesures llargament reivindicades a Catalunya, com ara l'obligatorietat d'etiquetar en català. “A Europa tot és difícil, i tot és possible”, recorda, ja que no hi ha cap impediment perquè aquests aspectes entrin en una negociació que és bilateral i no segueix per tant cap model preestablert.

Una altra cosa, admet, és que la resta de catalanoparlants puguin accedir a les eventuals condicions que Andorra aconsegueixi per als seus ciutadans, fet que no veu clar. “No suposaria un precedent per a Catalunya, tot i que és evident que pot afavorir”, diu, ja que es podria al·legar per exemple que el servei de traducció ja estaria muntat i no suposaria cap cost addicional (com de fet ja s'admet avui tàcitament en algunes comissions del Parlament europeu on els traductors són catalans). “En aquest cas, si puc adreçar-me en català al Defensor del Poble espanyol, per què no a l'europeu?”, sentencia Sagarra.