L'Equador elegeix un nou president i posa fi a deu anys de govern de Correa
El candidat oficialista, Lenín Moreno, anticipa un canvi gradual de rumb
L'oposició aposta por un gir radical cap al liberalisme econòmic
L'Equador va iniciar ahir un irreversible final de cicle polític. Després d'una dècada de govern de Rafael Correa, un dels últims representants de l'anomenat “socialisme del segle XXI” iniciat per Hugo Chávez a Veneçuela, gairebé 13 milions d'equatorians van votar ahir entre un canvi moderat cap al centre o un altre de més dràstic cap a la dreta liberal. La primera opció, encarnada per l'exvicepresident de Correa, Lenín Moreno, liderava ahir les enquestes, però seguit de prop per l'empresari conservador Guillermo Lasso, que confiava forçar una segona volta a l'abril. Aquestes eleccions definiran si finalment l'Equador acompanya el gir iniciat a l'Argentina fa un any, amb el final del kirchnerisme i el triomf de Mauricio Macri, i la caiguda prematura de Dilma Rousseff al Brasil, arran d'un judici polític.
Correa no ha estat candidat en aquestes eleccions i ja va anticipar la intenció de retirar-se de la política. Confia llavors que Moreno, vicepresident entre 2007 i 2013, seguirà al capdavant de la seva “revolució ciutadana”, una visió que es va proposar posar l'estat com a garant del benestar dels equatorians. Però després d'un inici reeixit, acompanyat pels preus excepcionals del petroli, principal font de divises de l'Equador, el model ha xocat amb la crisi del cru. L'Equador té l'economia dolaritzada i des de finals del 1999 no emet moneda pròpia, de manera que està sotmès als vaivens internacionals. La crisi actual ha estat determinant en la baixada de popularitat de Correa i ha reduït les possibilitats del seu delfí polític. Amb tot, Moreno ha dit que en cas de guanyar, qualsevol ajust econòmic serà gradual, encara que va prometre un canvi d'estil. “Ara ve el millor; venen altres temps, els temps del diàleg, de la col·laboració”, va dir Moreno a Twitter abans dels comicis.
Canvi radical
Un triomf de Lasso, un empresari que ja va ser candidat a president i va perdre contra Correa, provocaria, en canvi, un gir radical a l'Equador. Lasso ha advertit que la seva eventual presidència prioritzarà l'Aliança del Pacífic, el bloc comercial que integren Mèxic, el Perú, Colòmbia i Xile, en detriment de l'ALBA, que monopolitza Veneçuela i té la presència de Bolívia.
L'ombra d'Odebrecht
A més d'haver elegit nou president i renovat l'Assemblea Legislativa, els equatorians van ser convocats a una consulta popular per prohibir per llei que els polítics en funcions no puguin tenir comptes bancaris en paradisos fiscals. Era part d'un “pacte ètic” proposat per Correa arran de l'escàndol dels papers de Panamà, però la iniciativa va xocar inesperadament amb el cas Odebrecht, la xarxa de pagament de suborns que la constructora brasilera va muntar al seu país i vuit països de l'Amèrica Llatina per obtenir contractes d'obra pública. Segons la confessió de l'empresa als Estats Units, a l'Equador va repartir entre alts funcionaris uns 33 milions d'euros. Els pagaments van ser realitzats entre el 2007 i el 2016, el període de govern de Correa, sobretot per proporcionar contractes en l'empresa estatal Petroecuador.