La resistència s'organitza contra Trump

Als Estats Units no es recorda un primer mes d'un nou president tan convuls com el que ha viscut Donald Trump. Tampoc mai hi havia hagut un mandatari instal·lat en la controvèrsia fins i tot abans d'arribar al Despatx Oval, incapaç de desfer-se del caos i el conflicte per molt que passin els dies.

Les crítiques, els atacs i els escrutinis a la nova administració són una constant, el dia a dia d'una societat que rebutja el seu president. En un mes al Despatx Oval, el nivell d'aprovació voreja el 40%, el més baix des que hi ha càlculs de popularitat presidencial. Fins ara, el mínim el tenia Bill Clinton, amb un 51%.

Els grups que se senten més vulnerables en vista de les polítiques de Trump són els que han agafat les regnes de les protestes. Les dones van organitzar l'enorme manifestació del 21 de gener, la Marxa de les Dones, amb milions de persones arreu dels EUA disposades a no donar ni un dia de gràcia (o de treva) al nou president.

La falta de lideratge del Partit Demòcrata i el seu nul poder al Congrés han deixat l'oposició al president dels EUA en mans de la ciutadania. “No soc de les que protesten normalment, però...”, deia el cartell d'una jubilada que no s'havia manifestat des de la guerra del Vietnam.

“Continuarem lluitant fins que aquest trumpós faci marxa enrere en les seves propostes xenòfobes”, explica Nancypili Hernández, filla de mexicans indocumentada que es va penjar d'una grua de construcció davant la Casa Blanca amb una pancarta gegant en què es llegia un missatge clar: “Resistir.”

Si fa vuit anys la paraula que movia els EUA era hope (‘esperança'), de l'expresident Barack Obama, ara és resistance (‘resistència' a les polítiques de Trump) la que aglutina el sentiment nord-americà.

Especialment entre la comunitat immigrant, que ha decidit fer-se sentir. Les accions es multipliquen a petita i a gran escala: alguns taxistes de l'aeroport de Nova York van fer vaga i diversos iemenites van tancar botigues de queviures i van resar una oració massiva per rebutjar el vet d'entrada a musulmans.

Els indocumentats que viuen als EUA, la majoria d'origen llatinoamericà, han vist com les batudes i les deportacions han tornat. En lloc de callar, però, ja han fet dues vagues d'àmbit nacional i han aconseguit paralitzar part del sector de la restauració a les grans ciutats i de la indústria agrícola en estats com ara Wisconsin. La suma de l'èxit de les protestes i la simpatia en la població nord-americana ha fet créixer la importància de les agrupacions pro drets civils. Per exemple, l'ACLU, una de les més grans en la lluita especialment en el terreny legal, està aconseguint recaptacions històriques.

No només els col·lectius vulnerables han fet un pas endavant, sinó que centenars de nord-americans estan col·lapsant trobades amb els congressistes del seu districte per exigir-los que es plantin davant les polítiques més agressives del president. La pressió popular va estar a punt d'aconseguir vetar la ratificació de l'escollida per a la secretaria d'Educació, la bilionària Betsy DeVos. Només hi va faltar un vot.

En un altre nivell estan els mitjans de comunicació. La publicació de filtracions que deixen el Despatx Oval en mala posició són constants, en una tasca conjunta de disrupció entre el poder mediàtic i els funcionaris disposats a denunciar la inexperiència de Trump i el seu equip.

Trucades a líders mundials sense cap mena d'educació, desconeixement de conceptes bàsics, descoordinació i falta de lideratge són només alguns dels elements que, a mesura que apareixen als mitjans de comunicació, encenen la flama del descontentament.

A tot això, cal afegir-hi les discrepàncies públiques dels diplomàtics i els alts càrrecs heretats de l'època Obama, que enerven Trump fins al punt de prometre una investigació (i possible purga) de tots aquells que estan airejant els draps bruts.

Les protestes continuaran, i l'anunci del nou decret de vet d'entrada a immigrants previst per a la setmana que ve ben segur que provocarà més protestes. De moment, com a mesura preventiva, s'ha organitzat una nova acció que s'espera massiva i un baròmetre de l'enuig dels anti-Trump: una vaga general de dones el 8 de març.