Empantanegats en el no-diàleg

Mariano Rajoy manté el silenci i el govern de la Generalitat, l'escepticisme mentre avança el compte enrere fins al setembre per a l'anunciada convocatòria del referèndum d'independència. Sobre la taula no hi ha diàleg formal entre els dos governs ni una oferta estatal alternativa a la consulta, insisteixen des del govern català, malgrat les declaracions d'Enric Millo i les presumptes informacions publicades. El president espanyol no va voler aclarir ahir si hi ha o no reunions discretes amb el govern de Carles Puigdemont per trobar una solució pactada al conflicte, tal com ho havia assegurat diumenge el delegat espanyol a TV3. Però el coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va contradir el que havia estat portaveu parlamentari dels populars, en un evident xoc intern dins les files catalanes del PP. El que esdevindrà president del PP a Catalunya en el congrés de finals de març, amb l'escalf i la presència de Rajoy, va sentenciar que l'executiu espanyol no fa “reunions secretes” amb el català encara que mantingui una oferta de diàleg; una mà oberta que, segons va remarcar, exclou el referèndum.

Des de Tolosa, Puigdemont va tornar a demanar al govern espanyol que, si té alguna proposta per a Catalunya, la faci pública, sota la premissa que el diàleg s'ha de fonamentar sobre alguna cosa concreta. “Nosaltres tenim una proposta concreta, clara i avalada per la ciutadania. Si l'Estat vol parlar de propostes, nosaltres en tenim una”, va insistir, respecte al referèndum. Millo va assegurar que el govern espanyol es planteja traslladar alguna mena d'oferta relacionada amb les 45 demandes del document que Puigdemont va entregar a Rajoy l'abril de l'any passat, restant-li la proposta de referèndum, el punt primer del total de 46. Al gener, en una entrevista a El Punt Avui TV, Millo ja va avançar que La Moncloa faria diverses ofertes “per evitar el rumb de col·lisió”.

Albiol, tanmateix, va delimitar els contactes entre els dos governs a la gestió del “dia a dia” en àmbits com ara els de les infraestructures. Ara bé, va negar que hi hagi “reunions secretes” com havia indicat Millo. “No ens hem d'amagar ni fer-ho amb la llum apagada”, va rematar.

La llista dels 46 punts de la Generalitat dividia els greuges en quatre grans eixos: la relació Catalunya-Espanya; la garantia dels drets socials; les disfuncions i deslleialtats autonòmiques (els incompliments de l'Estat, la invasió de competències i les interferències en l'acció de govern) i la judicialització de la política. Per l'executiu català estan lluny, però, de resoldre el problema estructural, que sostenen que només es pot resoldre a les urnes. Pendent de concretar està, encara, la reunió entre Rajoy i Puigdemont, una trobada que a la plaça de Sant Jaume denuncien que el també líder del PP dilata. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va instar el president espanyol a fixar-ne la data. “Si hi ha voluntat de diàleg franc, tenen ara oportunitat de demostrar-ho”, va sentenciar Pascal. Des d'ERC van emmarcar les paraules de Millo en “l'operació pastanaga” i van qualificar d'“innegociable” el referèndum. El portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va tornar a negar que el govern català mantingui cap contacte amb l'espanyol “per canviar la resposta a quatre incompliments per la renúncia a les urnes”. En qualsevol cas, ICV va demanar “transparència”.

El govern espanyol, però, no va moure fitxa. La Moncloa no sortia del guió conegut: després de la cimera hispanofrancesa que va tenir lloc a Màlaga, Rajoy va insistir en el missatge que les institucions “no poden estar al servei d'una ideologia concreta” com la independentista i que això s'havia de “corregir”. També va reiterar que la Generalitat “no es pot deixar en mans” de la CUP, perquè és una força “radical i extremista”. En un front d'actuació paral·lel, la vicepresidenta del govern espanyol perseverava en l'intent de trobar a Catalunya altres interlocutors que no siguin el govern espanyol, tot establint nous llaços institucionals amb ajuntaments o entitats socials i econòmiques. Soraya Sáenz de Santamaría es va reunir amb representants de la societat civil catalana i del teixit empresarial.