Schulz fa un gir a l'esquerra en ple ascens en els sondejos

L'anomenada Agenda 2010, el pla de retallades socials i laborals que va aprovar el 2003 el govern socialdemòcrata Gerhard Schröder, ha de ser “replantejat” i alguns dels seus aspectes, com les prestacions als aturats crònics, “corregits”. Aquest és el propòsit de l'aspirant a derrotar Angela Merkel en les eleccions generals del proper setembre, l'expresident del Parlament Europeu Martin Schulz, a qui els sondejos veuen amb possibilitats de convertir-se en el nou cap del govern.

Que un candidat prometi millores socials i laborals no és estrany, sobretot tenint en compte que ho fa en nom del Partit Socialdemòcrata (SPD). Sí que sorprèn, però, que es refereixi a unes reformes impulsades en la segona legislatura del darrer canceller del partit que ha tingut el país, Schröder. L'Agenda 2010 va ocasionar aleshores un greu descrèdit entre l'electorat d'esquerres, però va rebre els elogis generals del món econòmic i fins i tot de Merkel. A l'Agenda 2010 se la considera el puntal de la solidesa econòmica d'Alemanya, que en temps de la gran crisi econòmica no va patir, com altres països de la UE, el càstig del dogma de l'austeritat aplicat a correcuita. Alemanya ja havia fet els seus deures, s'acostuma a dir, dins l'SPD i també entre els conservadors de Merkel. Per tant, estava preparada per resistir la crisi millor que els veïns del sud.

Schulz, a qui els sondejos del cap de setmana passat el col·locaven fins i tot un punt per damunt dels conservadors de Merkel, sembla disposat ara a fer un gir a l'esquerra en el seu programa. Principalment es planteja allargar el temps màxim de percepció del subsidi de l'atur, que Schröder va retallar dels 32 mesos aleshores vigent a només 18 mesos –ampliable a 24 en el cas dels majors de 58 anys.

Les mesures de Schröder –que va governar del 1998 al 2005 en coalició amb els Verds– van provocar una erosió de militància i electorat endèmica a la socialdemocràcia alemanya. L'aleshores canceller va acabar convocant eleccions anticipades, que va guanyar pel mínim avantatge Merkel. L'SPD mai no s'ha refet del que, per a molts, va ser una “traïció” als principis de la justícia social i que va agreujar la divisió interna entre defensors de les essències del partit i la via centrista de Schröder.

La proposta de Schulz pot veure's com un gest cap a l'Esquerra, el partit sorgit ja d'una primera escissió, en 1999, quan Oskar Lafontaine, aleshores cap de l'SPD i ministre de Finances de Schröder, va deixar el partit. La dissidència de Lafontaine es va fusionar aleshores amb el postcomunisme de l'Alemanya de l'est. Una dècada i mitja després, l'Esquerra és l'aliat que Schulz pot necessitar per muntar un tripartit amb els Verds, capaç de tombar Merkel.

És una aposta arriscada. Fins ara, l'ascens de Schulz en els sondejos ha estat fulminant. L'SPD ha passat en menys d'un mes d'estar 12 punts per sota de les files de Merkel a superar-la d'un punt.

Fins ara semblava una alternativa sòlida i gairebé tan moderada, políticament, com la mateixa Merkel. Amb la “revisió” de l'Agenda 2010 es va guanyar ahir crítiques ferotges de la patronal i d'experts econòmics. Schulz potser atregui l'Esquerra, però s'arrisca que es qüestioni la seva competència en matèria econòmica, qüestió molt valorada per l'elector alemany, sigui socialdemòcrata o conservador.