Rato i Blesa, condemnats per haver impulsat les ‘black'
L'Audiencia Nacional imposa penes de sis i de quatre anys i mig de presó als dos exresponsables de l'entitat bancària
Es declara l'ús il·lícit de les targetes
L'Audiencia Nacional va imposar ahir les màximes condemnes als que considera “actors” principals en la trama de les targetes black, Miguel Blesa –sis anys de presó– i Rodrigo Rato –quatre anys i sis mesos– pel delicte continuat d'apropiació indeguda. El tribunal va dictar sentència ahir sobre un dels grans escàndols de corrupció que van sacsejar la societat enmig de la greu crisi econòmica: l'ús fraudulent fet pels seus directius de fons d'una entitat –primer Caja Madrid i més tard Bankia– que va haver de ser rescatada amb diner públic. La imputació i posterior condemna, si més no, va enxampar polítics de tots colors –el PP, el PSOE i IU– sindicalistes i directius del món financer i empresarial.
La sentència feta pública ahir –i que consta de 259 pàgines– afecta 63 exdirigents més de l'entitat –amb penes que van des dels quatre anys fins als tres mesos de presó, en qualitat de col·laboradors en el delicte–. Tots ells van gaudir d'una targeta opaca, que no constava ni en el contracte ni en les declaracions de renda, de la qual no havien de justificar les despeses que anaven fent. Tant és així, que el tribunal assenyala que en períodes de festa i de vacances és quan més augmentaven les sol·licituds per ampliar-ne el límit.
Segons el tribunal, l'arribada de Blesa al capdavant de Caja Madrid va desvirtuar l'origen inicial de disposar d'una targeta per a despeses de representació per reconvertir-la per a ús personal de manera exclusiva. I, en tot cas, hi afegeix que Rato va mantenir la fórmula impulsada pel seu antecessor per eludir així la limitació de sous dels màxims directius del banc que havia imposat l'executiu de Mariano Rajoy. En total, es calcula que entre el 1999 i el 2012 es va fer un forat de quinze milions d'euros a una entitat que tenia greus problemes de liquiditat.
L'Audiencia Nacional resol així el primer dels fronts judicials oberts contra Rato, que va ser un dels homes amb més poder a l'executiu de José María Aznar i exdirector del Fons Monetari Internacional. En aquesta ocasió, per l'últim dels importants càrrecs que va ocupar, el de president de Bankia, abans que comencés el declivi de la seva imatge.
Un excàrrec andalús jutjarà els ERO
La secció primera de l'Audiència de Sevilla, que presideix un exalt càrrec de la Junta, Pedro Izquierdo, serà l'encarregada de celebrar el judici contra els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán i 24 antics responsables del govern andalús en la peça sobre els ERO fraudulents. Abans d'elevar la peça a l'Audiència, la jutgessa María Núñez Bolaños va arxivar les peces de responsabilitat civil obertes com a garantia cautelar contra els 26 ex-alts càrrecs investigats, i va aixecar d'aquesta manera la fiança civil de 4,2 milions d'euros imposada a Griñán. En 26 interlocutòries diferents, l'instructora arxiva aquestes peces després que l'acusació particular que exerceix la Junta hagués manifestat en un escrit que “es reserva expressament l'acció civil per exercitar-la davant la jurisdicció competent, un cop finalitzat el judici penal”.