Trump retira la protecció als alumnes transsexuals
La Casa Blanca revoca la normativa que permetia als estudiants escollir lavabo segons la pròpia identitat de gènere
Les protestes contra els republicans es multipliquen
L'administració de Donald Trump ha revocat la normativa que atorgava als estudiants d'escoles públiques utilitzar el lavabo i els vestidors que desitgessin en funció de la seva identitat sexual, no la de naixement. Aquest assumpte s'havia convertit en tema central de la lluita pels drets de la comunitat de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) als EUA. Amb la decisió de revocar la llei, la nova administració dels EUA pren posició en el tema.
La normativa havia estat aprovada el maig de l'any passat per l'anterior president nord-americà, Barack Obama. Durant la campanya electoral, Trump l'havia defensat, però ha estat trepitjar el Despatx Oval i canviar de parer, prenent posició al costat dels conservadors incòmodes amb una directriu que amenaçava de retallar fons federals a aquells qui no la seguissin. Cal afegir-hi la pressió del nou fiscal general, Jeff Sessions, que va recomanar que es posés fi a la protecció als estudiants transsexuals.
La decisió, segons el Departament de Justícia, és per la “creença ferma” en el poder dels governs dels estats i locals, en un assumpte en què el govern federal no ha de tenir ni veu ni vot en la defensa de drets civils. Tot i això, Sessions es va comprometre a “protegir tots els estudiants, incloent els alumnes LGBT, de la discriminació i l'assetjament”.
El gir no té un impacte directe, ja que la mesura es va bloquejar gairebé de manera immediata per ordre d'un jutge texà, complint el desig expressat per tretze estats governats per republicans. Amb la decisió, el govern abandona la defensa del cas obert en la justícia per poder imposar-la, i és per als crítics amb Trump un nou exemple de les polítiques contra els drets civils de la nova administració, que s'afegeixen a la persecució d'immigrants i la prohibició d'entrada de musulmans. Les protestes a l'exterior de la Casa Blanca van ser immediates.
Mentrestant, la ira contra els congressistes republicans que aplaudeixen les decisions del president Donald Trump augmenta fins a nivells incendiaris. Amb el Congrés en recés, els legisladors han aprofitat per tornar als seus districtes per veure's amb els seus votants i saber les seves inquietuds.
Al crit de “feu la vostra feina”, centenars de nord-americans demanen aquests dies que es plantin davant les polítiques que els afectarien –especialment en temes de salut– i deixin de fer el joc al president per lleialtat al partit.
Amb tot això, el Partit Demòcrata, que demà tria nou president, ja sent veus per presentar una proposta de judici polític –impeachment– i fer fora Trump.
Els EUA i Mèxic intenten apropar-se
En un “moment complex” en les relacions, alts càrrecs dels governs nord-americà i mexicà es van reunir ahir per intentar rebaixar la tensió i trobar punts en comú. El secretari d'Estat, Rex Tillerson, i el de Seguretat Nacional, John Kelly, van conversar a Mèxic amb els seus homòlegs i altres alts càrrecs en un moment de màxima tensió, especialment després de les noves directrius que obren la porta a accelerar unes deportacions massives que els nord-americans van negar.
La recerca de punts en comú és també desitjada per la contrapart mexicana, que no va poder ocultar la “irritació” i “preocupació” per unes mesures “unilaterals” del veí del nord que poden “danyar” els mexicans i la seva economia. El ministre d'Afers Estrangers, Luis Videgaray, va ser el portaveu d'un govern “preocupat pels drets humans dels mexicans que viuen als EUA” i que reconeix que les “diferències públiques i notòries s'han de resoldre a través del diàleg”.
Es preveu que aquest procés serà “llarg i gens senzill”, però que haurà d'arribar a bon port perquè, com va dir el ministre d'Interior mexicà, Miguel Ángel Osorio, “Mèxic necessita els EUA i els EUA necessiten Mèxic”.
