Política

El futur de Catalunya

S'obre el debat de si Catalunya ha de tenir forces armades

L'Institut Internacional per la Pau i Romeva aposten per un estat català amb una defensa civil i pacífica

Altres especialistes reclamen una política de defensa tradicional amb exèrcit

El procés constituent d'un estat implica debats apassionants. Un d'aquests àmbits de discussió és com Catalunya hauria d'afrontar la seva defensa, i més en concret, si cal que tingui exèrcit o no. Aquest diàleg intel·lectual i teòric està protagonitzat principalment, d'una banda, per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) –que aposta per una defensa cívica i pacífica–, i per l'altra, pels creadors del llibre Política de defensa i estat propi –que demanen una defensa tradicional que inclogui les forces armades–. Són les dues propostes més importants que hi ha sobre la taula.

Dijous passat, l'ICIP va presentar el llibre Construir un estat segur i en pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou estat d'Europa. La presentació de l'acte va anar a càrrec del conseller d'Exteriors, Raül Romeva, qui va destacar la necessitat d'aprofitar “el procés constituent per debatre seguretat i defensa sense tabús imposats”. També va afegir que Catalunya té l'oportunitat única “de construir una realitat diferent, nova i, si pot ser, millor”. El conseller va assenyalar el que considera les tres crisis principals en l'actualitat: la climàtica, l'energètica i la social. Romeva va destacar que la manera tradicional com s'han afrontat aquests conflictes “no ha donat resultat”.

En aquest sentit remen els membres de l'ICIP, que aposten per una defensa cívica i pacífica. Consideren que Catalunya “ha de fomentar la seva seguretat en la força de la ciutadania, en un sistema integrat de protecció, seguretat i defensa, bàsicament civil i no militar”. L'institut assenyala que la defensa hauria d'anar a càrrec “d'un cos professional format per servidors públics i per membres d'organitzacions socials, i també amb un cos de voluntariat estructurat i ben entrenat, amb una part permanent i una altra a la reserva per a situacions d'emergència”.

Amb aquesta tesi no hi estan d'acord els autors del llibre Política de defensa i estat propi. És el cas de David Bajona, que assenyala que sense una força amb poder dissuasiu “els estats són molt vulnerables”. Bajona explica que el patiment civil no és culpa de l'exèrcit, sinó del “desequilibri entre estats”. Així doncs, “els conflictes s'eviten quan hi ha un equilibri de forces”. En el llibre s'explica que sense una política de defensa clara “Catalunya perdria sobirania i no podria complir les regles del joc internacional”. Bajona explica que si l'estat català no fes “una contribució comuna a l'OTAN, no hi podria participar”.

Un dels altres autors del llibre és Marc Gafarot, que diu que hem de ser conscients que històricament “hi ha hagut grups humans que generen conflictes i que requereixen una defensa eficaç”, actualment assenyala exemples potencials com “Síria, Rússia o els estats fallits que ens envolten”. Gafarot va més enllà i assenyala que en el moment que Catalunya busqui reconeixement internacional, “serà molt important que presenti una política de defensa clara”. Per acabar, explica que amb una defensa militar no n'hi ha prou i s'han de promoure polítiques educatives i que potenciïn la difusió de valors. A més, diu que “tota política de defensa s'ha de basar en els criteris de solidaritat i reciprocitat”.

LES FRASES

Tenim l'oportunitat única de construir una realitat diferent, nova i, si pot ser, millor
Raül Romeva
Conseller d'afers exteriors, Relacions Int. i transparència
Sense una força amb poder dissuasiu els estats són molt vulnerables
David Bajona
Autor del llibre ‘Política de defensa i estat propi'


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Parlament d’Extremadura demana l’aplicació del 155 a Catalunya

Mèrida

Iglesias sobre la marxa d’Errejón: “No em puc creure que ens hagin ocultat que preparaven un projecte propi”

Madrid

Iglesias avisa a Errejón que Podem competirà a la Comunitat de Madrid

Madrid

La defensa de Cuixart impugnarà un vídeo de la Fiscalia per barrejar imatges de la conselleria amb altres gravades a la seu de la CUP

barcelona

Oriol Pujol ingressa voluntàriament a la presó de Brians 2 després de la condemna pel cas de les ITV

barcelona

La fiscalia s’oposa a la compareixença presencial o per videoconferència dels presos a la comissió del 155

Madrid

L’AN reobre la causa per encobriment contra els quatre acompanyants de Puigdemont quan el van detenir a Alemanya

Madrid

Rull, Turull i Forn manifesten que volen comparèixer a la comissió del 155 

Barcelona

Govern i Moncloa acorden “valorar” la creació de “dos espais de diàleg” entre executius i entre partits

Madrid