Els demòcrates aposten pel continuisme

Tom Perez, exsecretari de Treball del govern de Barack Obama, es va convertir ahir en la nova cara visible del Partit Demòcrata nord-americà (DNC). Escapçada després de la inesperada derrota en les presidencials del novembre, aquesta formació sortia més dividida que mai i sense un nom que unís els seus membres. Perez serà l'encarregat de liderar-los durant la travessia del desert dels primers anys de Donald Trump a la Casa Blanca.

El nou president del partit és el primer d'origen llatinoamericà (els seus pares eren dominicans) en assolir el càrrec, una fita que, per a molts, és símbol de l'evolució del partit. No obstant això, Perez és l'aposta pel continuisme de l'establishment que fins ara ha dominat els demòcrates, amb el suport de l'exvicepresident Joe Biden i un dels grans socis d'Obama. El seu nom fins i tot havia sonat amb força per ser el company de fórmula presidencial de Hillary Clinton.

Perez es va imposar per la mínima a Keith Ellison, un congressista per Minnesota musulmà i afroamericà, progressista i proper a les tesis defensades pel senador Bernie Sanders. La lluita pel lideratge era, doncs, un referèndum simbòlic sobre la divisió dels demòcrates: continuar amb figures com les de sempre o trencar amb el passat i apostar per l'autoanomenada “revolució”.

La decisió va ser eterna. A la papereta apareixien sis noms, que convertien la tria en la més concorreguda de les últimes quatre dècades. Van fer falta dues voltes de votació: en la primera, Perez va quedar a un únic vot de la majoria absoluta; en la segona, va vèncer amb menys problemes dels previstos. En proclamar el guanyador, van aparèixer cartells amb el lema “unitat”, paraula clau per liderar el partit.

Perez, ja com a president, va fer el gest que agermanava les faccions: nomenar per aclamació Ellison vicepresident. “Som una família, sortirem d'aquí units”, va dir el nou president. Ellison va acceptar el càrrec, tot recordant que no es poden permetre “el luxe” d'afrontar el futur dividits. La comunió de les diverses faccions és ara el major repte demòcrata, i també evitar la lluita fratricida entre les bases ara que sembla que la pau regna a les altes esferes. Pels demòcrates, la unitat és essencialment contra les polítiques de l'inquilí de la Casa Blanca, Donald Trump. “Però la lluita va més enllà de Trump”, va recordar Ellison.

L'objectiu és tornar a recuperar el suport de les bases que han perdut la confiança en considerar-los massa elitistes, i que els han deixat en quotes de poder en nivells mínims. “Hem de ser sincers: tenim una crisi de confiança i una crisi de rellevància”, va confessar Perez. La conclusió després de l'anàlisi és única: “Cal tornar a les arrels, a organitzar”, va proclamar Perez.

Durant el procés de reconstrucció va sorgir la figura de Pete Buttigieg, un alcalde d'un menut poble d'Indiana que representa, per a molts, el que hauria de ser el futur del partit: un millenial, jove, homosexual, veterà de l'exèrcit d'un estat industrial amb bona educació i oratòria. Tot i que era el tercer en discòrdia, va retirar-se de la cursa abans de la primera votació.