“Estan violentant l'estat de dret”

Hi tinc relació de fa molts anys. Vaig utilitzar el seu cas per avaluar les possibilitats d'incórrer en un delicte quan vam fer el 9-N i hi ha dues coses que m'interessava conèixer de primera mà. El ponent que el va condemnar és el que jo tindré, Manuel Marchena, a part dels altres sis magistrats, tot i que en el seu cas era segona instància. La segona, que de fet m'interessava més, era tota l'estratègia de recórrer al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Em convenia tenir informació de primera mà de la tramitació.

Això té algun precedent, però hi ha la voluntat de fer un tribunal de gala. Estic convençut que aquesta sentència farà la funció de diapasó. Marcarà el to no només del recorregut que pugui tenir el judici que ja s'ha fet del 9-N al TSJC, perquè, com tothom sap, acabarà molt probablement al Suprem, sinó també de la resta dels processos penals i els que puguin arribar: de l'ofensiva judicial i penal de l'Estat espanyol. Ho volen fer amb un tribunal que tingui un volum de magistrats per donar una imatge de cosa molt mancomunada i amb moltes garanties.

Cada cop és més descarat. Hi ha l'exemple de l'exclusió de Nuet i l'argumentari, i hi ha l'exemple de l'arxivament de la fiscalia quan vaig demanar que es querellessin contra Mariano Rajoy i companyia. Diuen que un conflicte de competències no pot derivar en un conflicte penal, però que això no és aplicable en el cas del 9-N, sense donar-me cap motiu. Aquí hi ha dret penal d'autor o dret penal de l'enemic. Tenen unes normes que apliquen en termes generals excepte a aquells que, per raons ideològiques, creuen que han de combatre. És la mort de l'estat de dret i democràtic.

Utilitzen els tribunals com si fossin tancs. Ho estan violentant tot des del punt de vista de l'estat de dret i de la lògica de la democràcia, per una raó molt elemental. Ens estem acostumant a una cosa que és pròpia de règims totalitaris. No hi ha cap democràcia homologable en què s'iniciïn processos penals per haver posat urnes o haver permès debats en parlaments.

L'únic que no compleix les sentències del Constitucional és el govern espanyol. I, quan passa això, no se'ls posa cap querella per la via penal. Qui està en fals? Qui està violentant l'estat de dret? On hi ha fiscals que diuen que els han intimidat per no haver seguit les instruccions del món del PP? A l'Estat espanyol. Qui treu les notes més baixes de tot el món occidental pel que fa a la independència del poder judicial? L'Estat espanyol.

Fins i tot en aquest context d'agressió i de tortura, estem disposats a negociar. El problema és que la negociació no és possible perquè ells la neguen.

Són recursos tàctics dins d'una campanya propagandística que té com a objectiu poder presentar davant de la comunitat internacional una actitud de diàleg, però que de fet es desmenteixen a ells mateixos quan diuen que, del referèndum, no en volen parlar.

Tota aquesta ofensiva judicial posa de manifest la seva feblesa, perquè creuen que, mort el gos, morta la ràbia, i aquí no hi ha ni gos ni ràbia. Hi ha uns dirigents polítics, i darrere d'ells en venen uns altres i uns altres... I sobretot hi ha un poble mobilitzat. A més, ens donen arguments de mobilització.

Si soc inhabilitat, assumeixo que la decisió l'hem de prendre entre tots. L'Estat espanyol vol que la meva inhabilitació tingui caràcter exemplar de cara al que s'ha de fer en els propers mesos. Des de la perspectiva sobiranista, hem de ser exemplars en el sentit contrari. Em resisteixo a utilitzar la terminologia d'obediència-desobediència. És un error estratègic assumir el marc de l'Estat espanyol. Ens hem de posicionar sobre el nostre marc: la democràcia i la sobirania. Una nació no es pregunta si ha d'obeir o ha de desobeir: actua. Fa actes de sobirania amb base democràtica. Som un subjecte polític. Això és el que vam fer el 9-N i el que farem aquest any. Aquest llenguatge és més eficient i genera més consens dins de Catalunya i la comunitat internacional.

El 9-N és un banc de proves en el vessant judicial. Pel cap baix, haurien d'haver presentat 650 querelles més en tots els municipis on no hi havia institut i es va votar. L'Estat no s'hi atrevirà, no podrà fer una actuació massiva. Si les decisions les prenem de manera organitzada i conjuntament, som imbatibles. Per què ens creiem que el referèndum no es farà? En 38 anys de democràcia, hem votat pràcticament cada any. Si hi ha una cosa que sabem fer, és organitzar votacions.

No si hi ha 40.000 persones disposades que s'obrin col·legis i es posin urnes. Què es pensen? Que donaran una ordre i tothom creurà? De debò algú creu que no farem un referèndum? Posaran 2,5 milions de persones a la presó? Fan córrer que tenen mecanismes per aturar el referèndum, i si ens ho creiem sí que l'aturaran, però no veig de quina manera fàctica, per molt que posin la Guàrdia Civil o agafin el control dels Mossos, podran evitar que s'obrin 1.400 col·legis. Algú creu que els poden precintar? L'única cosa seria que enviessin l'exèrcit. Com es podrà presentar Espanya al món si ha de mobilitzar l'exèrcit davant d'un poble que pacíficament vol posar les urnes? Haurem guanyat definitivament el dia que facin això. No ho faran.

Això és la recepta d'Ibarretxe: unitat i mobilització. Aquestes són les nostres cartes.