Homs juga fora de casa

Drets fonamentals

Per Homs, aquell procés ja no es podia aturar i, en tot cas, la necessitat de preservar drets fonamentals com ara la llibertat de participació, d'expressió i d'ideologia van pesar molt més en la decisió de l'executiu d'Artur Mas que una providència del TC massa difusa. De fet, un dels elements que esgrimia l'acusació pública era, precisament, la rellevància que donava a aquella notificació de l'alt tribunal per intentar trobar alguna feblesa en la declaració de Francesc Homs.

La providència de l'alt tribunal –dictada el 4-N com a conseqüència de l'entestament del govern espanyol perquè també es paralitzés el procés participatiu que suplia la idea primera de consulta– “ho manava tot i no manava res”, es defensava Homs. I és per això que afegia que des del govern es va demanar una clarificació al TC sobre l'abast de la seva ordre, que mai no va arribar. En tot cas, i davant la insistència del fiscal perquè li aclarís per què no es va suspendre la consulta després de rebre el requeriment, Homs va acabar etzibant: “No es pot suspendre el que ja no es fa.”

En alguns moments, el judici d'ahir al Suprem es va convertir en un déjà vu del que el 6 de febrer passat va fer seure al banc dels acusats del TSJC l'expresident Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. Avui, l'expresident de la Generalitat testificarà en la vista oral de tribunal espanyol. Al cap i a la fi, la tesi de fons de la fiscalia és la mateixa: demostrar l'eventual rebel·lia per part dels màxims responsables del govern, i per a la qual l'acusació va trobar en Homs una resposta similar: una assumpció de la responsabilitat des de la convicció que no s'estava fent res mal fet. I, sobretot, des de la precisió que l'ordre del TC en cap cas l'interpel·lava personalment ni l'advertia de cap conseqüència penal.

Abans de l'interrogatori de l'exconseller de la Presidència, la seva advocada defensora, Eva Labarta, va tornar a demanar que es valorés l'informe de la junta de fiscals catalans, que no apreciaven delicte en la celebració del 9-N i, sobretot, va reiterar l'exigència perquè declaressin l'exfiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce i el president del Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, així com el president espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. I, un cop més, el tribunal va rebutjar citar-los com a testimonis, ja que ho considera improcedent.

Homs pretenia demostrar les pressions polítiques que havia rebut la fiscalia per impulsar una querella contra un acte que just abans de celebrar-se des de La Moncloa era “menystingut” i “ridiculitzat”, i presentat com una iniciativa sense validesa política ni jurídica. “Això és el que assegurava Rajoy sobre el procés participatiu, i no crec que sigui metge o dentista de professió”, relatava Homs. De sobte, però, es va girar la truita i el govern espanyol va forçar el setge judicial. El punt d'inflexió, segons repetia ahir Homs, va ser la celebració d'una roda de premsa la nit del 9-N per valorar el resultat: “Em van dir en privat que, si no la fèiem, no hi hauria cap tipus d'actuació en contra.” “Lamento que no ho puguem preguntar al president espanyol o a Catalá...”, afegia, tot ironitzant sobre el fet que es vetés a l'executiu català una compareixença davant els mitjans que el govern del PP va fer també aquella nit.

Un altre dels elements de defensa d'Homs va ser recordar a la fiscalia el doble criteri que s'aplica a l'hora de valorar l'incompliment de les sentències del TC i que, quan és l'executiu espanyol el que fa l'orni, no té cap conseqüència. “El que sorprèn és que segons en quins casos s'arribi a pensar que és un delicte”, sentenciava.

Del 4 al 9 de novembre

El torn de la tarda va ser el dels testimonis demanats pel fiscal i per la defensa per esclarir els encàrrecs de la Generalitat a firmes com T-Systems i Fujitsu. El fiscal Moreno es va esforçar a arrencar a testimonis com el director general de T-Systems, Josep Manuel Descó –i els empleats Bernat Rigau i Josefa Martín–, i als empleats de Focus si el govern va seguir ordenant treballs després del 4-N, quan arriba la providència del TC. “Jo segueixo amb la màxima disciplina els nostres serveis jurídics i van indicar que havíem de complir el contracte amb la Generalitat”, va dir Descó. En nom del CTTI, l'exdirector Jordi Escalé admetia que algun treball es va lliurar després del 4-N, però que “no s'hi van introduir nous continguts”, i l'exconseller Felip Puig va dir que hi havia l'acord de traslladar “qualsevol dubte” a Homs.