May vol tancar les fronteres
La primera ministra britànica pretén posar fi a l'entrada de ciutadans comunitaris tan bon punt activi el procés pel ‘Brexit', el mes vinent
La UE prefereix esperar al final de les negociacions
La recuperació del control de les fronteres s'ha convertit en la prioritat del govern de Theresa May fins al punt que la premsa britànica indica que la primera ministra podria anunciar el final de la llibertat de moviment per als ciutadans comunitaris coincidint amb l'anunci de la sortida de la Unió Europea (UE). May podria rebre l'autorització final del Parlament el 7 de març i, a partir de llavors, invocar l'article 50 del Tractat de la UE en qualsevol moment.
El diari Daily Telegraph va més enllà i, citant una font governamental, diu que el dia de l'anunci del Brexit podria fixar una “data de tall” per garantir la residència dels ciutadans comunitaris que hagin arribat al país abans d'aquella data, sempre que la UE garanteixi els drets als ciutadans britànic que resideixen en països de la UE. Hi ha 3,6 milions de ciutadans comunitaris que resideixen al Regne Unit actualment i 1,2 milions de britànics que viuen en països de la UE, bona part a l'Estat espanyol; de fet, s'especula que la UE els podria entregar una mena de passaport europeu.
Aquesta “data de tall” podria ser el 15 de març, tot i que el govern no l'ha confirmat. Altres mitjans suggereixen que la “data de tall” es podria fixar el dia 23 de juny, quan es va celebrar la consulta, una opció no recomanada pels advocats del govern perquè consideren que podria ser il·legal, segons els tractats europeus. En tot cas, sembla que la primera ministra vol deixar el tema dels drets dels comunitaris resolt abans de la negociació o molt al començament de la negociació. Tot i això, els plans de May no són compartits per la UE, que vol que es garanteixin els drets dels comunitaris fins al final de la negociació el 2019 i que consideraria una vulneració dels tractats europeus prohibir-los l'entrada durant el període de negociació.
“Hem tingut alguns indicis que la Comissió Europea podria forçar-nos a protegir tots els que arribin fins al moment de la sortida [que podria ser l'abril del 2019]”, va indicar la font governamental al Daily Telegraph. “Podríem acabar amb la meitat de Romania i Bulgària aquí si esperem tant de temps”, hi va afegir.
Més búlgars i romanesos
Les últimes dades estadístiques del govern indiquen que, des de la victòria del Brexit el 23 de juny, la immigració neta (diferència entre els que arriben i els que marxen) havia disminuït per la sortida de molts ciutadans polonesos decebuts pel caire que està adoptant el país. Les dades també mostraven un increment del nombre de ciutadans búlgars i romanesos que volen entrar dins d'aquesta “data de tall”. L'exlíder del Partit Conservador Iain Duncan Smith va assegurar que, amb l'anunci del Brexit, la primera ministra també aclarirà la situació dels milions de ciutadans comunitaris al Regne Unit: “Theresa [May] entén que, si vol prendre el control, ha de comandar sobre el terreny elevat. Ella serà molt clara i establirà un termini clar [per resoldre el tema de la immigració] mentre que la UE sembla cada cop més confosa i mesquina.” Els europeistes acusen May de voler fer servir els comunitaris com a moneda de canvi en les negociacions. La ministra de l'Interior, Amber Rudd, va explicar ahir que, tan bon punt el Regne Unit abandoni la UE, posaran “fi a la llibertat de moviment que hi ha en aquests moments”. Rudd està preparant un pla per als nouvinguts. Podrien entregar visats als professionals que aconsegueixin feina en sectors considerats estratègics i, alhora, limitar-los l'accés a subsidis socials dels estrangers. Els visats podrien ser de cinc anys amb la prohibició d'accedir a subsidis d'atur durant aquest període. Rudd va confirmar que treballen en diverses opcions, però va suggerir que el sistema final només el decidiran “després de dos anys de negociacions i preparatius”. El ministre del Brexit, David Davies, va excloure tancar les portes de cop als immigrants europeus. “Penso que el que [Davies] destaca és que, com a govern, treballarem amb les empreses per assegurar-nos que el sistema que decidim els ajudarà a créixer”, va especificar Rudd, que va explicar que estan preparant una consulta amb les empreses aquest estiu. “Estem en contra dels penya-segats”, hi va afegir.
Escòcia, principal maldecap de Londres
Daniel PosticoLa més que probable convocatòria d'un altre referèndum d'independència a Escòcia s'ha convertit en el principal maldecap de Theresa May, perquè debilitaria la posició britànica en les dures negociacions amb la Unió Europea, que començaran al mes d'abril. El diari The Times assenyalava ahir que May treballa amb la possibilitat que el govern escocès convoqui el nou referèndum després de l'anunci del Brexit. May sosté, però, que tot són especulacions de la premsa i diu que no preveu una segona consulta. En un article publicat el cap de setmana a la premsa escocesa, May reiterava que s'ha de respectar el resultat del referèndum europeu, malgrat que un 62% dels escocesos van votar a favor de seguir a la UE. Si May no autoritzés la nova consulta a Escòcia, podria produir-se una crisi constitucional. I si l'autoritzés, posaria en perill la unitat del país. La premier conservadora també va demanar als ciutadans escocesos que converteixin les eleccions locals del 4 de maig al seu territori en una protesta contra el Partit Nacional Escocès (SNP) i els seus plans sobiranistes. Ha transcendit també que, en la reunió de gabinet de la setmana passada a Londres, els ministres de May van coincidir que la situació als parlaments transferits s'ha convertit en la principal amenaça per al govern central. No només els escocesos posen en perill la unió, sinó també els nord-irlandesos, que aquest divendres celebraran eleccions.
