“Ni un pas enrere”

Madrid va aplegar ahir una reduïda representació dels més de dos milions de ciutadans que el 9-N del 2014 van acudir a les urnes i que, avui dia, confien a poder-ho tornar a fer en el referèndum previst per enguany. “Ni un pas enrere”, exclamava el grup de catalans que minuts abans havien plantat una enorme urna de cartró enmig de la plaça del Rei, el lloc de trobada per a la delegació que havia de fer costat a Francesc Homs fins al Tribunal Suprem, a pocs minuts a peu d'aquest cèntric indret madrileny. La cita catalana no era cap secret, i la prova és que no els va faltar rèplica: “Catalunya és Espanya. I aquí votem tots”; “El dret a decidir és un invent!”, cridaven dos homes a la multitud que anava arribant. Radicalment contraris a l'actual model d'Estat: “Fora les autonomies, són la nostra ruïna” –es podia llegir en una de les pancartes– van presentar-se davant els manifestants amb una bandera espanyola per deixar constància del seu rebuig al procés català, mentre instaven Mariano Rajoy a aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autogovern. Algú fins i tot gosava titllar de “covard” el líder espanyol per no haver estat més dur des del primer dia. “Rajoy, còmplice”, bramava.

Els crits de “Visca Espanya!” o de “Traïdors, torneu-nos el que heu robat!”, però, van quedar com a veus aïllades enmig del fort desplegament de càrrecs públics, dirigents de partits i militants i simpatitzants d'entitats sobiranistes que van desplaçar-se a la capital de l'Estat per acompanyar Homs. Més de dos centenars de persones van rebre l'exconseller de la Presidència i l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, amb gestos d'ànims tot exclamant: “No esteu sols”, “Votar no és delicte”, mentre concloïen la trobada amb crits d'independència i cantant Els Segadors.

Si bé la concentració de suport d'ahir a Madrid no era comparable a la del 6-F –en què es van aplegar milers de persones davant el TSJC i que va provocar crítiques dures per part del govern del PP, acusant els promotors de voler condicionar el tribunal–, els manifestants es van voler fer sentir. De fet, van iniciar el recorregut fins al Suprem per una de les artèries principals de la ciutat, en lloc de tallar per carrers secundaris. En aquell moment, van ser interromputs en tres o quatre ocasions per espontanis que, desplegant banderes d'Espanya, intentaven situar-se a primera línia per escridassar Homs i Mas, però en tots els casos van ser apartats per les policies que acompanyen la comitiva, i que fins i tot van haver de tallar el trànsit en alguna ocasió. “No ens enganyeu! No votareu. Mai no sereu independents!”, exclamava un dels manifestant que van trobar al llarg del recorregut.

El grup que feia costat a l'exconseller de la Presidència va arribar cap a les 9.40 del matí al Suprem, on a les deu començava el judici que Homs afrontava com a únic acusat. Al capdavant de la delegació, quatre membres del govern català –Neus Munté, Raül Romeva, Meritxell Borràs i Josep Rull– i els caps visibles del PDeCAT, d'ERC i de l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l'ACM. Pel camí, se'ls van unir el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito, el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, i la dirigent d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia. “Som aquí per denunciar la incapacitat política del govern espanyol, que només respon amb querelles”, argumentava la portaveu de l'executiu català a les portes del tribunal. Un darrere l'altre, representants de partits i entitats van voler expressar a la premsa el perquè de la seva presència. “L'única manera de sortir de la situació en què estem és votant”, incidia la secretària d'ERC, Marta Rovira, mentre que per la banda del PDeCAT Artur Mas va voler posar en evidència que aquest judici provoca “esquerdes profundes” a la democràcia. Pel que fa a l'ANC, Jordi Sánchez insistia que les “urnes no es poden imputar”, i Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, subratllava que el judici és un atac als milions de persones que van votar el 9-N.