En directe
Millet explica el 3%
L'expresident del Palau de la Música sosté que Ferrovial els pagava comissions per a Convergència
Admet que va embutxacar-se milions de diner públic de l'ens
Gemma Montull carrega contra Millet i el seu pare
El fiscal demanarà més reducció de pena als Montull que a Fèlix Millet
Fèlix Millet va exhibir ahir que ell ha estat el màxim responsable del Palau de la Música i, sabedor del pacte dels Montull amb el fiscal, va voler entomar el primer l'esperada bomba controlada davant l'Audiència de Barcelona: “Ferrovial feia donacions al Palau de la Música per a Convergència a canvi d'obra pública.” Gemma Montull va confirmar el suposat finançament il·legal de Convergència, el conegut 3%, que el partit i Ferrovial sempre han negat.
Malgrat les incisives preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled, ni Millet ni Montull no van revelar cap nom de dirigent de Convergència implicat en aquesta pràctica a banda dels ja coneguts, els extresorers de CDC, Carles Torrent (mort el 2005) i Daniel Osácar, també acusat. Amb aquesta col·laboració amb la justícia, al final del judici el fiscal demanarà una rebaixa de la pena per a Millet, per a qui sol·licita 27 anys i mig de presó, i per a Gemma Montull, que s'enfronta a 26 anys de presó, i per a qui s'espera que la petició de la rebaixa sigui més substancial (fins als 2 anys i una multa), segons fonts judicials, per haver estat la primera a apropar-se a la fiscalia. A més, hi ha la responsabilitat de l'espoli del Palau, admès també ahir pels acusats i xifrat en 24 milions d'euros, dels quals Millet s'enduia el 80% i la seva mà dreta, Jordi Montull, el 20%. De les comissions a Convergència, es desviaven al partit un 4%, del qual un 1% era per a Millet i un 0,5% per a Jordi Montull, que declararà avui.
El fiscal anticorrupció va fer una expressió de sorprès –obrint els ulls– quan Millet va anunciar que respondria a les seves preguntes. Sánchez Ulled no va desaprofitar l'ocasió i va fer-li un interrogatori de gairebé dues hores en la tercera sessió del judici.
Millet va assegurar que “feia molts anys”, que Ferrovial pagava comissions a Convergència, que es disfressaven amb patrocinis al Palau, i va confirmar els tres sistemes d'aportació, que manté el fiscal, el qual xifra en 6,6 milions d'euros els diners desviats a CDC des del 1999 al 2009. Un eren pagaments en metàl·lic, els quals Millet va admetre que havia donat a Carles Torrent, i que Montull ho havia fet amb Osácar, al qual va delatar de forma més directa, tot assegurant que el “Daniel”, que sortia en una agenda del Palau, era ell.
Nova querella
El fiscal va preguntar a Millet si en aquestes accions hi havia alguna persona del partit “per sobre” dels extresors. “No”, va respondre amb sequedat Millet. “I en les reunions que va mantenir amb Camps i Gordó?”, va etzibar-li Sánchez Ulled. “Parlàvem d'altres coses”, va dir sense titubejar l'expresident del Palau. Si Millet hagués denunciat Germà Gordó, exgerent de CDC i exconseller de Justícia –perseguit ara pels fiscals del 3% a la causa del Vendrell–, el fiscal del cas Palau no podria actuar contra ell en el judici. Hauria de fer una nova querella contra Gordó o contra els càrrecs de CDC denunciats, fet que no va passar.
A l'inici de l'interrogatori, Millet va ratificar ser l'autor del lladronici del Palau, que en part va confessar el setembre del 2009. L'expresident del Palau va demanar disculpes diversos cops, tot admetent que va ser “un error”, però alhora va justificar que una part eren diners seus, que cobrava per càrrecs en altres empreses i entitats, i que guardava en una caixa forta, d'on distints treballadors anaven a treure força quantitats de diners en xecs al portador. Va confirmar que el Palau va sufragar obres a casa seva, viatges i els casaments de les filles a la coneguda entitat.
Millet es va mostrar orgullós d'haver remuntat un Palau ruïnós i va assegurar que va delegar el control financer de les obres i dels diners de CDC a la seva mà dreta. Gemma Montull, en una preparada confessió, va desmentir l'expresident del Palau. “Millet ho controlava tot, i amb els pagaments de Ferrovial era molt incisiu i ens preguntava si havien arribat”, va assegurar. La filla va acusar directament Millet i el seu pare, Jordi, d'embutxacar-se milions del Palau, i des que ella va arribar-hi a final del 2003, “mai –va dir– vaig tenir firma als bancs”. Va admetre que va deixar que el seu pare li encarregués remodelacions a casa seva, sense preguntar d'on sortien els diners. Montull també va acusar el bufet de Raimon Bergós d'ajudar-los a justificar la sortida de diners a Hisenda el 2007, amb factures falses (algunes portades de Convergència, va dir).
Cristóbal Martell, advocat de Ferrovial, va demanar al tribunal que s'escoltés l'interrogatori de Gemma Montull a instrucció davant “certes contradiccions”, que no va permetre la secció desena, malgrat jurisprudència a favor. Les defenses d'Osácar, exercida per Xavier Melero, i de Bergós, per Emilio Zegrí, van sumar-se a la protesta d'indefensió de Martell.
Després del somiqueig de Gemma venen Carulla i Camps
M.P
La tercera sessió del judici del cas Palau va ser intensa amb l'acusació de finançament il·legal de Convergència per part de Millet i Gemma Montull. Gemma, en una meticulosa declaració, va somiquejar dos cops: primer quan va acusar el seu pare de ser un lladre, i després quan va deixar clar que els 3 milions d'euros que va treure d'un compte eren per a Millet. Un bon matís per reduir la seva responsabilitat civil. A partir d'avui, hi ha dos moments vibrants del macrojudici:
El paper de Camps
Un d'ells és la declaració de Jaume Camps, exdiputat de CDC, a l'abril. Camps es va lliurar per prescripció de l'acusació de participar en articular el finançament del partit des del Palau. Amb la delació de CDC, Camps té ara una posició difícil i més si ha de declarar com a testimoni ja que no pot mentir, com els acusats, sinó pot cometre delicte.
Tots contra Carulla
Les defenses van verbalitzar ahir que Mariona Carulla, actual presidenta del Palau, sabia les gestions que s'hi feien en l'època investigada perquè ella n'era la vicepresidenta i cap financera. A causa de l'alta pena (més que el fiscal) que el Palau vol per als acusats, totes les defenses l'esperen, i un advocat ho va expressar dient: “Que vingui esmorzada!” La seva declaració és el 24 de març.
