La Figueres de l'Idescat

Figueres, la segona ciutat més poblada de les comarques gironines, no és ara mateix “ni una ciutat rica ni una ciutat pobra, és una ciutat en crisi socioeconòmica”. Així responia l'exalcalde Armangué a la pregunta que encapçalava la conferència que va oferir ell, com a delegat de la Fundació Catalunya Europa a l'Empordà, a La Cate, i que va atreure l'atenció d'exalcaldes com Marià Lorca i de regidors de l'actual consistori, tant del govern com de l'oposició. Més enllà de valoracions fàcilment tenyides de partidisme –les faci qui les faci–, l'allau de dades extretes exposa una situació socioeconòmica preocupant per a una ciutat castigada per la realitat. Fàcil és portar la batalla al terreny de la batussa política, com s'ha fet aquesta setmana a les xarxes socials. Però quan els florets deixen de fer soroll perquè els espadatxins van a dormir, les dades continuen sent les mateixes.

Estirant les dades extretes de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), Armangué va posar sobre la taula indicadors que, com a mínim, activen sensors d'alerta. El producte interior brut per capita de Figueres era 5,1 punts superior al català l'any 1991, mentre que el 2014 ja havia passat a ser 21,4 punts per sota de la mateixa mitjana. El valor afegit brut va experimentar també una forta davallada en el sector industrial: va passar del 22% l'any 1991 al 8% el 2014. Un indicador dels que revelen també com ha afectat la crisi a Figueres és l'estat de la renda familiar disponible bruta per capita, és a dir, allò que tenen les famílies per destinar al consum o a l'estalvi. Entre el 2009 i el 2013, quan a la comarca i a Catalunya baixa moderadament, a Figueres s'experimenta una caiguda en picat del 27 per cent, una importantíssima pèrdua de poder adquisitiu. El 1991 Figueres era en el lloc 91è entre els municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca quant a la renda familiar disponible bruta per capita, però el 2013 ja ocupava el lloc 185è d'un total de 211 municipis triats per l'Idescat. Les prestacions socials representaven en la renda familiar un 7 per cent l'any 1991, i el 2013 representaven una mica més del 22 per cent, és a dir que gairebé una quarta part dels recursos de les famílies de Figueres provenien de les prestacions socials, com ara pensions, atur, renda mínima d'inserció, entre d'altres.

L'indicador que, a parer d'Armangué, tindrà “més impacte en la realitat social i econòmica de la ciutat” és la taxa d'escolarització als 17 anys. La taxa (corresponent al 2013, l'últim any disponible) està molt per sota de la mitjana comarcal i catalana: és d'un 67,1 per cent, i només és més baixa a Salt, on està situada en el 57,9 per cent. Això vol dir que un terç dels figuerencs ja han plegat d'estudiar als 17 anys.

Les dades descriptives de la realitat socioeconòmica figuerenca no acaben aquí. Els quatre municipis catalans que tenen major impacte d'estrangers provinents de països en vies de desenvolupament són Salt, amb el 34,4%; Salou, amb el 24,8%; l'Hospitalet, amb el 23,9%, i, en quart lloc, Figueres, amb un 23,6 %. Sembla simptomàtic que Figueres (amb el 30,1%) sigui el segon municipi català amb un percentatge més elevat de persones majors de 75 anys que viuen soles, per darrere de Salou, amb 32,7%.

Els quatre municipis catalans amb major renda de reinserció són Salt, amb el 4,3 per cent; Manresa, amb el 4%, i Figueres i Manlleu amb, el 3,4% del total de la població. A l'Alt Empordà és d'un 0,9%, i en el global de Catalunya és d'un 0,8%. Per altra banda, és indicatiu que els dos municipis catalans que donen més ajuda alimentària a la seva població són Salt, amb un 15,5 per cent, i Figueres, amb un 14,6 % del total de la població. La dada mitjana a l'Alt Empordà és del 3,5 %, i a Catalunya, del 4,3 per cent.

En la mateixa línia es troba el percentatge d'ajuda alimentària a infants de 0 a 8 anys. El rànquing l'encapçala Valls, amb un 44 %, seguida de Manlleu, amb un 37,6, i de Figueres, amb un 31,9. Dit d'una altra manera, gairebé un terç dels nens d'entre 0 i 8 anys de Figueres tenen ajudes per a l'alimentació. Hi ha qui assegura que Figueres té a hores d'ara 10.000 persones en situació de risc de pobresa i exclusió social, d'una població global que no supera els 50.000. Els indicadors semblen alarmar: “Existeix aquesta percepció de les xifres a la ciutat?”, preguntava Joan Armangué.