El procés torna al mapa
La inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau torna a situar el conflicte entre Catalunya i Espanya a les pàgines de la premsa internacional
L'anunci de referèndum d'Escòcia atrau més l'atenció dels mitjans de comunicació
El procés polític cap a la independència que viu Catalunya apareix i desapareix dels mitjans de comunicació internacionals en funció de la magnitud de les manifestacions populars o dels embats polítics i judicials contra l'autogovern. Ahir li va tocar a aquest últim i molts diaris en línia van recollir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el “referèndum il·legal” del 9-N.
La majoria, com la BBC, van personalitzar la resposta judicial al procés participatiu en l'expresident Artur Mas, de qui van destacar la condemna per haver “organitzat una votació simbòlica i no vinculant”. La cadena britànica comparava la consulta catalana amb el referèndum d'independència d'Escòcia del 2014, del qual va dir que “va servir d'inspiració” als catalans, i va subratllar la coincidència de la sentència del TSJC amb el dia en què la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon, va anunciar que demanarà “permís” a Londres per a un segon referèndum.
La coincidència amb l'anunci de Sturgeon va deixar relegat en un segon pla el procés català. Així i tot, molts mitjans europeus van reservar un espai per a l'últim capítol del serial polític català. A França, segurament per la proximitat geogràfica, la inhabilitació de Mas i, en menor mesura, d'Ortega i Rigau, va cridar força l'atenció de la premsa. Le Monde, el gran diari francès de referència, feia un repàs de la turbulenta relació entre Catalunya i Espanya des de l'any 2010 i explicava que Mas està “llest per convertir-se en màrtir de la causa independentista catalana”.
En la mateixa línia divulgativa van relatar la notícia mitjans com ara el diari Financial Times, el rotatiu italià Corriere della Sera, la cadena de notícies Euronews i mitjans alemanys com ara Deutsche Welle. Amb una extensió i matisos diferents, els webs europeus van explicar la situació política i judicial actual i els punts de vista tant dels líders independentistes catalans com dels partits espanyols i el govern de Mariano Rajoy. El britànic The Guardian destacava, a més, que el nou intent de fer un referèndum, aquest cop vinculant, “ha tornat a ser bloquejat pel Tribunal Constitucional espanyol”. El diari recordava que el TC “ha advertit Carles Puigdemont i Carme Forcadell [...] que tenen el deure d'aturar qualsevol moviment d'ignorar o esquivar la suspensió [de convocar un referèndum] o afrontar les conseqüències”.
Tot i que la notícia de la sentència d'ahir del TSJC costava més de trobar en els mitjans de comunicació de fora d'Europa, alguns diaris importants se'n van fer ressò. El Washington Post, per exemple, reproduïa una informació de l'agència nord-americana Associated Press (AP) que feia un resum de la situació política actual i de com s'hi ha arribat, mentre que el New York Times explicava la notícia i la comparava amb el cas escocès. L'argentí Clarín, en canvi, no hi va dedicar cap espai, tot i que havia cobert el primer dia del judici del 9-N i la manifestació que va aplegar milers de persones al passeig de Lluís Companys de Barcelona.
Suport basc i gallec
Més enllà del ressò que va obtenir la sentència judicial a l'estranger, el cas va despertar una notable atenció al País Basc i a Galícia. El lehendakari, Iñigo Urkullu, va qualificar de “despropòsit” la sentència d'inhabilitació i va advertir que “cap inhabilitació impedirà la demanda del poble català de poder decidir el seu futur”. Urkullu va fer una crida a l'Estat a prendre “consciència de la seva pròpia realitat plurinacional” i va demanar “un acostament institucional i polític que propiciï el diàleg i la negociació com a eina”. EH Bildu va qualificar la sentència d'“atac als principis democràtics” i va puntualitzar que el text posa en relleu “l'escassa qualitat democràtica de l'Estat espanyol, més encara si es compara aquesta actitud amb la que demostren altres estats a Europa”.
Des de Galícia, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) va mostrar “tot el suport” als condemnats pel 9-N i va comparar el “guant de seda” amb què la justícia espanyola ha tractat la casa reial pel cas Nóos i la “mà de ferro” que s'ha aplicat contra Mas, Ortega i Rigau. L'Estat espanyol –denuncia el BNG– “incompleix els drets democràtics reconeguts pels organismes internacionals, com ara el dret d'autodeterminació dels pobles”.
