Aniversari sota amenaça

Molenbeek, el quilòmetre zero del gihadisme a Europa, continua en el punt de mira un any després dels atemptats terroristes de Brussel·les. El govern belga es va comprometre a “netejar” el barri de l'islamisme radical i, des de llavors, la policia ha investigat pràcticament un de cada quatre veïns, 22.688 sospitosos, i ha escorcollat 8.600 pisos de la zona. El resultat confirma que Bèlgica segueix sota amenaça i no pot abaixar la guàrdia: els agents antiterroristes han trobat, només a Molenbeek, 51 organitzacions diferents, sobretot religioses, vinculades amb l'islamisme. I tenen una llista negra de 72 radicalitzats molt perillosos: 20 són a la presó, a 26 els vigila de prop, i 26 més encara són a Síria i l'Iraq i podrien tornar.

La bona notícia és que, en aquests darrers dotze mesos, cap veí del barri no ha marxat a combatre amb Estat Islàmic. La dolenta és que cada cop més joves, amb un atur del 52%, es radicalitzen a casa, a través d'internet. El coordinador antiterrorista de la UE, el belga Gilles de Kerchove, alerta que l'amenaça no són els 2.500 europeus combatents a Síria i l'Iraq sinó “els que viuen entre nosaltres i es radicalitzen a través d'internet”. El suposat cervell dels atacs del 22 de març, el cosí dels germans El Bakraoui, els kamikazes de l'aeroport de Zaventem i de la parada de metro de Maelbeek, continua desaparegut, en llibertat. Sis persones relacionades amb els atacs encara estan en presó preventiva i tres més, en llibertat amb càrrecs. Per tot plegat, el nivell d'amenaça continua en nivell 3 sobre 4 i 1.100 soldats amb vehicles militars continuen desplegats als carrers de la capital comunitària.

Amb els reis dels belgues Felip i Matilda al capdavant, Brussel·les va homenatjar ahir els 32 morts i 320 ferits dels atemptats: es van fer minuts de silenci a l'hora exacta dels atacs (a les 7.58 del matí a la terminal de sortides de l'aeroport i a les 9.11 a l'estació de metro), inauguracions de monuments en record de les víctimes (un davant mateix de la delegació de la Generalitat, al cor del barri europeu) i concentracions, a la plaça de la Borsa, a la plaça de Luxemburg, a l'estació del Nord i a Molenbeek mateix. El Manneken-pis el van disfressar de bomber i es van plantar 32 arbres al Forêt de Soignes.

Només el 15% de les víctimes han cobrat indemnitzacions de les asseguradores privades, segons reconeix la ministra de Sanitat, Maggie de Block. I el govern belga únicament garanteix ajudes de per vida i les despeses mèdiques als ferits que residien a Bèlgica en el moment dels atemptats. I tenint en compte que entre els morts i ferits hi ha persones de fins a quaranta nacionalitats diferents, moltes víctimes quedaran desateses i se senten oblidades per les autoritats.