Homs no deixarà l'escó fins que no se'l “despulli” de l'acta de diputat

A diferència de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i de les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, la condició de diputat al Congrés de Francesc Homs ha implicat que fos jutjat al Tribunal Suprem (TS) i, consegüentment, que la sentència que l'inhabilita durant un any i un mes ja sigui ferma. Tot i això, l'exconseller va anunciar ahir que té la intenció de continuar assistint al Congrés fins que se'l “despulli de l'acta de diputat” i va avançar que presentarà un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC) en considerar que es tracta d'una sentència política i que se'l condemna “per posar urnes”. Paral·lelament, Homs demanarà al Suprem que no executi la inhabilitació mentre no es resolgui el recurs. “És una decisió que el Suprem pot considerar o no, i mentre això no es produeixi, jo soc diputat a les Corts espanyoles”, va assegurar flanquejat per Mas i Rigau però també per les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs i diputats del Parlament i del Congrés.

En el cas que s'acabi ratificant la sentència, però, no va voler avançar quins passos pensa seguir: “Ho faré en el moment, quan calgui. No els ho posaré tan fàcil”, va dir, malgrat que sí que va explicar que té la intenció d'arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. De moment, l'advocat d'Homs va dir ahir mateix que demanaran un aclariment de la sentència al TS, la qual cosa podria retardar la previsible imminent inhabilitació de l'ara portaveu del PDeCAT a Madrid.

Homs va posar en dubte el contingut de la sentència i va considerar “un error” l'argument del tribunal per condemnar-lo per desobediència, ja que evidencia, segons ell, que se l'ha jutjat per les seves idees. I ho justifica al·legant que el TS estén la pena “a tota activitat política” argumentant que com a conseller va “desafiar les bases del sistema constitucional”. “Se'ls veu el llautó”, va continuar, ja que aquesta és una valoració política que no correspon a un tribunal. Tanmateix, va admetre que la sentència suposa una nova jurisprudència, ja que se l'ha jutjat per desobediència al TC, i va animar partits i institucions, amb aquesta premissa, a interposar querelles contra l'executiu que lidera Mariano Rajoy, a qui va definir com “el campió dels incompliments” del tribunal de garanties espanyol. “Resulta que no cal anar a eleccions i que se'l pot inhabilitar”, va ironitzar, ja que el govern espanyol ha incomplert reiterades resolucions del Constitucional.