El ministre de Defensa de França s'alinea amb Macron
Le Drian, un dels polítics més ben valorats i influents d'Hollande, col·labora en el programa militar del candidat centrista
S'espera que membres destacats de l'executiu abandonin la nau socialista
Estocada d'Emmanuel Macron a la campanya electoral francesa. El candidat centrista a l'Elisi, que encapçala les enquestes a un mes dels comicis, ha aconseguit el suport de Jean-Yves Le Drian, ministre de Defensa francès i home molt respectat en la política francesa i bretona. La decisió de Le Drian va ser filtrada ahir pel diari bretó Ouest-France, i el ministre la comunicarà avui. L'anunci arriba després de setmanes de rumors, amb floretes públiques incloses de Macron al titular de Defensa, i la col·laboració entre els dos fa temps que està en marxa: els seus respectius gabinets treballen junts en el programa de Macron. Per a Macron, amb un programa molt detallat en l'àmbit econòmic però més fluix en altres punts, l'adhesió significa afegir un múscul del qual anava necessitat. El candidat centrista ho sabia: Le Drian va ser l'únic tenor socialista a qui va mirar de seduir personalment.
El moviment del ministre representa un cop dur per a Benoît Hamon. El candidat socialista, avançat per Jean-Luc Mélenchon en els sondejos, veu com per primer cop un ministre de l'actual govern del PS canvia de bàndol en la guerra fratricida que viu el partit majoritari de l'esquerra francesa. L'adhesió de Le Drian, fortament criticada ahir per l'equip d'Hamon, va ser la tercera d'un membre de l'executiu, després dels secretaris d'estat de la Biodiversitat i d'Esports, però sembla que no acabarà aquí: aviat el seguiran el ministre de Ciutats, Patrick Kanner, i el d'Afers Exteriors, Jean-Marc Ayrault.
Un home de pes
Si el pes de Le Drian en l'àmbit estatal és rellevant, la seva influència territorial també pot ser notable. A Bretanya, l'encara ministre de Defensa és un dels barons regionals amb més pes del PS. Després d'una etapa de 17 anys com a alcalde d'An Oriant, tercera ciutat bretona, va governar el Consell Regional entre el 2004 i el 2012, abans de plegar per assumir Defensa. La seva influència es va fer patent el 2015, quan davant la més que probable desfeta socialista a les regionals va tornar a presentar-se i a guanyar. Des de llavors compagina el càrrec de president regional i de ministre. En cas de victòria de Macron, podria repetir. El candidat va assegurar dilluns que, fruit del moment extremament sensible que viu França, considerarà la continuïtat en la cartera de Defensa.
L'aspirant del vot ocult
François Fillon torna a insistir en l'estratègia quixotesca per defensar-se de noves revelacions. Després d'haver afluixat el to les darreres setmanes, el candidat conservador torna a assegurar que és víctima d'una “maquinació dels serveis de l'Estat”, els quals, segons ell, faciliten filtracions per perjudicar-lo. La darrera, la seva intermediació (remunerada amb 50.000 euros) per organitzar una reunió entre el cap de la companyia Total i el president rus, Vladimir Putin, el 2015. Les declaracions de Fillon arriben després del primer sondeig posterior al debat electoral entre els cinc candidats principals a l'Elisi, poc esperançador per al bàndol conservador: Macron ja avança Le Pen d'un punt (26% a 25%) i Fillon continua ancorat en el 18%. Tot i estar a set punts de la parella capdavantera, la candidatura de la dreta confia que el vot ocult li jugarà a favor, la mateixa estratègia que va utilitzar Nicolas Sarkozy el 2012 i a les primàries del 2016, amb el resultat conegut. Però no tothom ho té tan clar en el seu camp. Dos exministres de Jacques Chirac, Philippe Douste-Blazy i Dominique Perben, van anunciar ahir que reneguen de la candidatura conservadora i donen suport a Macron.
