El moment de la perifèria

Les borses perifèriques continuen liderant els mercats i n'han accelerat l'evolució en l'últim mes. Concretament, l'espanyola ha estat la que més ha pujat, amb una revaloració en l'any que ja queda només al darrere de la de l'índex xinès. L'argument principal per aquesta millora continua sent el mateix que en l'últim mes: alces del sector bancari, el que més pesa a l'Íbex 35, amb el suport de la caiguda del preu del deute i de les primes de risc a Europa. Amb una visió més global, la realitat és que els mercats europeus poden amb tot i se sobreposen fins i tot a la caiguda del petroli i al repunt de l'euro davant del dòlar. Pel que fa al petroli, els nivells al voltant de 50 dòlars per barril juguen en contra d'una recuperació de la inflació i, per tant, que l'alça de les rendibilitats del deute continuï, i això és clau per al sosteniment del repunt en les financeres. La fortalesa de l'euro també és una mala notícia per a Europa atès que, en part, en limita la capacitat exportadora, sobretot en el cas d'Alemanya. És evident que en l'últim repunt, els mercats s'han fixat més en les menors incerteses entorn de les eleccions a l'Estat francès, on l'opció de l'extrema dret de Marine Le Pen va perdent força a l'espera que es concreti el Brexit. Arribats en aquest punt, augmenten les possibilitats d'una presa de beneficis en la renda variable, després d'un inici d'any extraordinari, que ja deixa un potencial per fonamentals molt reduït. Per zones, sembla que el risc més gran seria als Estats Units, on els dubtes pel que fa a la capacitat de Donald Trump de tirar endavant les promeses electorals són cada vegada més grans. L'impuls més gros a les borses americanes en els últims sis mesos ha vingut d'unes expectatives de rebaixes d'impostos i inversions en infraestructures que encara no tenen data i que, a més, podrien anar acompanyades de mesures proteccionistes, un punt que també és clau en l'agenda de Trump. Mantinc la mateixa idea que tenia a principi d'aquest any. Les baixes rendibilitats del deute i les expectatives de normalització en els tipus han fet i faran que hi hagi cert transvasament de diners a la renda variable; però els riscos també comportaran el fet que les posicions de liquiditat siguin altes, i que s'apugin encara més en moments puntuals. En aquest context, la clau serà la política de selecció de les diferents opcions d'inversió i, per descomptat, no córrer darrere dels mercats. La meva visió continua sent més constructiva amb el sector financer i això també ens porta a veure amb més bons ulls l'índex espanyol, tot i que a curt termini tots dos es mereixen un respir després de la seva forta alça. De la magnitud de la retallada en dependrà el potencial de revaloració que quedi, en un entorn on cal continuar exigint cert matalàs davant els dubtes de política (monetària i electoral) i macroeconòmiques. Alhora, les expectatives de millora semblen àmpliament recollides en els índexs, que cotitzen amb primes del 10% al 20% respecte a les seves mitjanes històriques i amb uns beneficis que s'haurien de revisar a l'alça entre un +10% i un +20% per aconseguir un potencial decent d'almenys un +10% en els índexs. D'altra banda, les borses emergents guanyen en una perspectiva a mitjan termini i la tranquil·litat macroeconòmica a la Xina i les mesures d'ajust al Brasil les situen en una posició d'avantatge amb relació als índexs desenvolupats, ja que acumulen una evolució més negativa en els últims sis mesos. Al més poc risc de repunts del diferencial sobirà s'hi afegeix el notable potencial de recuperació dels beneficis. Segons les dades de consens dels beneficis, quedarien un -20% per sota del nivell mitjà dels últims deu anys, i els nivells d'endeutament, tot i que han augmentat, són més baixos que en les economies desenvolupades.